Publicat per Graó, amb el títol complet: Dinámicas colaborativas en el trabajo del profesorado. El paso del yo al nosotros. S. Antúnez, J. Bonals, CEIP SEAT Infantil, R.Cerdà, F.J. Fernández-Álvarez, T. Mauri, A. Muñoz, A. Olona, J. Rul, A. Sardans, A. Serrat, V .Tirado.
Perquè treballar en equip a l’escola? Amb quina finalitat? Com? Aquestes són les preguntes que aborden en aquest text diversos autors a partir de la reflexió sobre experiències pràctiques en diversos centres educatius.
El llibre, articulat en 10 capítols, evidencia que el treball en equip necessita d’uns espais, criteris i pautes d’assoliment d’acords i una estructura que vehiculi el treball, amb equips longitudinals (departaments) i transversals (equips docents) que es puguin trobar de forma periòdica i projectar la seva activitat sobre un Pla Educatiu de Centre (PEC) viu i compartit, mantenint el què, però integrant i modificant el com.
Per això, el text explica que cal una proposta clara per part del centre, que faciliti una representació compartida de les tasques i els rols i consolidi una estructura que pugui articular de manera clara uns reptes i objectius didàctics que han de ser definits, compartits, factibles, coherents, negociats i vinculats amb la pràctica.
En un to planer i una visió pragmàtica, els autors defensen que és necessària la implicació del professorat, sovint frenada per resistències al canvi i necessitats professionals insatisfetes que cal tenir en compte. Com fer-ho? La negociació, una gestió positiva i constructiva de la dissensió i el canvi de rols són algunes de les estratègies que es proposen. La motivació, afirmen, està també lligada a la construcció d’un entorn afectiu positiu que reconegui i recolzi l’èxit, que afavoreixi la participació en la presa de decisions, i a una gestió acurada de les reunions.
El llibre -especialment recomanable per a responsables direcció i coordinació de centres educatius- proporciona també pautes d’anàlisi de les intervencions verbals a les reunions, i consells sobre la gestió d’innovació als centres que poden ser d’utilitat per a la reflexió sobre la pròpia pràctica.