Els passats divendres 19 i dissabte 20 vaig estar a les jornades organitzades per l’ICE Josep Pallach de la UdG. Xerrades molts interessants. Un petit format, i unes comunicacions revitalitzants. Reviso ara els apunts, i n’extrec alguns destil·lats personals de coses que m’han cridat l’atenció:
-Les competències estan implícites en les metodologies (o les situacions didàctiques), no en els continguts. De Josep Maria Esteve, citant a Susana Arànega. Ergo, cal programar i organitzar l’escola seguint les situacions didàctiques, no seguint els continguts. L’alumne a casa hauria de parlar del projecte que està fent, el nom de la matèria hauria de ser irrellevant.
-El temps que dediquem a corregir exàmens i treballs a casa és temps perdut (un resum personal d’una cita de Neus Sanmartí presentada per Josep Maria Esteve).
-El que fem a classe amb els alumnes (transmetre i recollir informació) s’hauria de fer a casa. El que fem a casa (fer activitats que posin en marxa procediments) s’hauria de fer a classe. De Josep Maria Esteve.
-Fantàstic projecte el de Joan Carol i Gràcia Adroher, Aprenentatge Basat en Problemes a tecnologia. Un enfoc didàctic ok, dirigit a resoldre situacions protagonitzat per l’alumnat, unes eines ok, programari a gust de l’alumne (autoaprenentatge) més google apps i moodle, un enfoc aprenentatge ok, portfolio personal (mantingut durant diversos cursos) i autoavaluació i reflexió. Aprendre a aprendre i Autonomia personal a cor què vols. Promoció de l’ús del mòbil com a eina a l’escola, un tema que sobrevolà diverses converses de cafè.
-Itineraris Químics amb realitat augmentada de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital. Amb Wikitude (m’anoto, investigar) creen un itinerari virtual connectat amb el món real a través del GPS dels smartphones. És una oportunitat Geochaching?
-Útil decàleg el de Jordi Adell, sobre l’aprenentatge autèntic al voltant de les situacions didàctiques:
- És rellevant en el món real?
- Cal pendre decisions? (afegeixo jo: ep! alguns cops els nostres scaffolds didàctics -rúbriques i companyia- precisament impedeixen pendre’n!)
- Cal temps per a fer-ho?
- Cal integrar diverses fonts d’informació?
- Cal col·laborar i els alumnes són interdependents en les tasques?
- Fomenta reflexió i metacognició? (aprenen els alumnes com aprendre?)
- Es treballen diverses àrees?
- L’avaluació és autèntica?
- El producte és vist com a quelcom valuós per l’alumnat?
- Existeixen diferents resultats possibles?
Com ja he dit, un petit format amb resultats gegants. Fantàstica organització. Rascant, rascant, alguna cosa millorable per aquells que, com jo, hi anàvem a aprendre: un toc “workshop”, de tallers didàctics on hi participessin alguns dels ponents experts ajudaria a atraure participants a esdeveniments fantàstics com aquest.
Del conjunt de les xerrades n’ha sortit una publicació on podeu trobar detalls sobre les comunicacions:
II Jornades TIC i Educació ICE Josep Pallach de la UdG (ISBN 978-84-8458-411-7).