Trobada de desembre, xerrada de Juli Palou i interessant debat. Només algunes pinzellades que vaig capir i guardar per no perdre-les, i que, com de costum en mi, no van al nucli de la xerrada ni en són un resum representatiu, sinò el que a mi m’ha cridat l’atenció:
- Cap de nosaltres sap res. Perquè el coneixement no habita en els individus, sinó en la confluència d’individus, de formats comunicatius, de disciplines (i d’assignatures!). No es tracta d’una possessió individual, sinò d’un espai social organitzat. Si els individus no poden comunicar o transferir el coneixement a noves situacions, no hi ha coneixement. Si no hi poden aplicar allò que ja porten a dins, tampoc (haurem de sumar més minuts de treball en grup o diàleg a l’aula, si pot ser, al voltant d’artefactes).
- L’escola és diferent, però igual. L’escola té la missió de fer emergir temes i situacions que altrament no sorgirien, ha de fer que temes que no serien inicialment de l’interès o domini dels alumnes, passin a ser-ho. (Observació pertinent, ara que hi ha qui defineix l’escola com un mitjà per millorar la competitivitat de l’alumnat).
- Fem com un altre per fer com nosaltres. Els processos d’aprenentatge i l’indagació haurien de seguir, en la mesura del possible, el procés històric original, i prioritzar l’apropiació i l’itinerari personal. En aquest marc, un canvi de vocabulari ok: no parlem d’objectius, parlem d’expectatives. (si l’alumne és el punt de partida, és conseqüent pensar que, com a molt, poden haver-hi expectatives).
- Que fora sigui dins i viceversa. Algunes activitats educatives no escolars (escoltisme, esplais,..) acaben sient més educatives que algunes visions de l’escola actual! Cal trencar algunes dualitats que fragmenten el món escola/fora de l’escola, ment/cos, objectiu/subjectiu, conscient/inconscient.
- Entenem per explicar, expliquem per entendre. Passar del concret a la simbolització i l’abstracció sembla essencial per poder transferir coneixements i que no quedin restringits a un context concret. De nou, la codificació i abstracció: que vagin sovint juntes encara referma més el paper del llenguatge i la interacció en la generació de coneixement.