La indagació no és cosa de microscopis.
Com resumiríem el que ha de saber fer un científic? Una proposta:
Extreure informació de diverses fonts i analitzar-la críticament per a prendre decisions, contrastant-la amb models científics, formular-se preguntes i generar hipòtesis. Empaquetar conceptes abstractes en termes científics i utilitzar arguments científics per a justificar conclusions. I comunicar.
Doncs resulta que:
1) això ho hauria de saber fer tothom, no només els científics.
2) això no té perquè tenir res a veure amb microscopis. Ni amb laboratoris.
És a dir: pràctica de laboratori no implica indagació, i indagació no implica pràctica de laboratori.
I després de llegir el llibre “Competència científica i lectora a secundària. Lús de textos a les classes de ciències“, t’acaba quedant clar que dels “hands on, minds on“, el “minds” és el que compta. I que llegir -críticament- és indagar.
El llibre, editat per Conxita Márquez i Ángels Prat, desgrana 25 interessants propostes de treball amb textos llestes per a l’aplicació a l’aula. Les propostes de treball, seqüències didàctiques al voltant de diferents lectures, ofereixen qüestionaris i pautes d’aplicació directa a les activitats, abasten diversos nivells educatius (de 1 ESO a 2on BAT), matèries (biologia, física, química, geologia), parts de la seqüència didàctica (exploració introducció, estructuració, ampliació/síntesi) i, evidentment, tipologies textuals (anuncis, guions de pràctiques, text narratius, periodístics i científics, etc…).
I, per arrodonir el pack, hi afegeixo això que he trobat a Science in School, i que m’apunto per al projecte C3:
- treballar llegint notícies científiques a l’escola http://bit.ly/a04s0b
- treballar llegint articles científics a l’escola http://bit.ly/XkxqGU
Què més ha de saber fer, el científic? M’ho pensaré. I en tornarem a parlar d’aquí a unes setmanes. Tu pots dir-hi la teva, també. Per això són els comentaris.
————————————————–
Actualització 11/08/14
També recomano “Aprendre ciències tot aprenent a llegir i escriure ciències”, de Neus Sanmartí: