De la interessant xerrada de Carles Monereo al LIEC del 6 de febrer, en destil·lo tres gotes.
La metacognició
Saber com hem sabut una cosa ens prepara per a saber-ne d’altres.
Si et pregunten: Qui era el teu amic l’any 1990? A més de saber donar una resposta, seràs capaç d’explicar com hi has arribat: “primer he pensat en quin curs estava, llavors he pensat quines altres activitats feia llavors, i això m’ha fet recordar amb qui feia aquestes activitats, entre els quals he identificat el meu amic.”
Promoure que s’expliqui com s’ha sabut una cosa, modelant-ho, teatralitzant a l’aula, demanant als alumnes com a part de l’activitat una reflexió metodológica és clau per a l’aprenentatge.
Si després de fer la primera pregunta, preguntem directament “Quin era el teu cotxe l’any 2000?”. Segurament no hi haurà hagut un progrés metodològic.
En canvi, si abans de fer la segona pregunta demanem que ens expliquin com s’ho han fet per resoldre la primera, constrastem i intercanviem estratègies, portem el mètode en primer pla i es pot aplicar i millorar conscientment.
La perspectiva
Per aprendre coses sobre un objecte en tres dimensions no en fem prou amb una sola perspectiva. Necessitem moure’l, capgirar-lo, si realment volem fer-nos-el nostre.
Per això, treballar sobre un mateix tema amb diversitat de contextos (diversitat d’enfocs, diversitat de fonts -veure aquí el llibre de competència i lectura científica-) i amb diversitat de rols per part de l’alumnat és una eina potent per a promoure l’aprenentatge.
Els diferents contextos aporten diferents perspectives sobre un mateix esdeveniment, i són valuoses, perquè com més perspectives tenim, més capaços som de conèixer.
Cada rol diferent que assumim porta a primer pla una veu diferent de totes les que configuren el nostre pensament. Canviar de barret, o de veu, és també una manera de canviar la perspectiva.
Un context únic (el llibre de text i l’aula) i un rol únic (receptor d’informació que fa exercicis d’aplicació) ofereixen una perspectiva reduïda, i elimina capacitats dels alumnes.
La transferència
L’aprenentatge valuós és transferible, i segurament, no n’hi ha prou amb exercitar diferents contexts, sinò que cal, a més, que hi hagi una certa abstracció.
Les diferents perspectives ens donen un model abstracte complet. Però: es pot mobilitzar per a resoldre problemes reals aquest model?
Segurament, la transferència dependrà de l’autenticitat que hagin tingut les activitats que hàgim proposat. El realisme, la rellevància, el format de construcció i socialització són coses que hem de tenir en compte en aquest sentit.