Aprofito una idea que @joanmoya_ publica al seu blog (recomanable) http://blocdejoanmoya.blogspot.com.es/, al seu últim post, i aquests darrers dies faig el balanç del curs. Com diu en Joan, sense papers, ni fulls de valoració, on caben pocs sentiments i emocions.
Acabo una etapa a l’INS Marta Mata i en començo una altra a l’INS de Vilanova i a l’equip ILEC. Segur que serà també una etapa plena de reptes i aprenentatges.
També via @joanmoya_ aprenc una idea d’Aitor Lazpita (que també té un blog recomanable a http://aitorlazpita.blogspot.com.es/): el meu claustre no és presencial. És un claustre que formen profes que conec i amb qui treballo i d’altres que no conec i m’agradaria conèixer. Fins i tot profes que no saben que en formen part, com en Joan i l’Aitor. Un claustre sense actes ni votacions, ric en respostes, milionari en preguntes. Avui, s’en diu un Personal Learning Environment (PLE). Però jo copio la idea d’Aitor i en dic claustre no presencial, perquè així se’m fa present que, en siguem conscients o no, treballem junts en alguna cosa.
I penso que és amb vosaltres, el meu claustre no presencial, amb qui haig de compartir el que he après aquest curs. I que he resumit en un portfolio d’aprenentatge en format tuit.
El meu tuitfolio a #tuitfolio13jd
Apadoncs. Als que conec i als que no conec. Bon estiu.