Alumnes que entreguen dossiers d’estiu amb pàgines i pàgines de lletra. Petita, grossa, polida, de colorins. Dossiers que en els que acabem corregint simplement si els han fet, amb preguntes que es responen copiant literalment frases senceres del llibre.
Així comencen molts setembres per als profes. I em recorda un exemple que vaig sentir un cop a una xerrada (no recordo a qui ni a on, em sap greu no poder referenciar-ho) i que reconstrueixo aquí:
Text de lectura: Dins el grup dels brúfols, el britilè i les grimfes són els més coneguts.El britilè acostuma a reaccionar de manera peculiar a les grimfes: quan n’hi ha moltes al seu entorn sol gripar i xamflar ràpidament.
Pregunta: Què fa el britilè quan es troba en presència de grimfes?
Resposta de l’alumne: Gripa i xamfla ràpidament.
És obvi que l’aprenentatge que es genera i es demostra amb preguntes similars és tendent a zero (cal·ligrafia, com a molt). També ho és que gran part de les preguntes que fem als alumnes són d’aquest tipus.
I també que coses semblants ens deslegitimen quan ens escandalitzem de que els nostres alumnes no es qüestionen coses, ni pensen el que diuen. Si demanem dossiers a pes, tindrem això. Pes.
Actualització 07/05/14 =================================
He finalment trobat una font per a la paròdia d’activitat que vaig reformular de memòria com a brúfols o britilè, al document Aprendre Ciències tot aprenent a escriure i llegir ciències (que us recomano), disponible a:
Diu així:
De cranta, un brosqui pidró las grascas y una
murolla nascró filotudamente. No lo ligaron
lligamente, pero no le sarretaron tan plam.
Cuando el brosqui manijó las grascas, la murolla
drinó priscamente.
1- ¿Qué pidró el brosqui?
2- ¿Cómo nascó la murolla?
3- ¿Cómo lo sarretaron?
4- ¿Quién drinó?
Llegint-lo, m’ho he passat…filotudamente.