• Que no es pot aprendre bé la ciència sense aprendre el llenguatge de la ciència és un fet.
  • Que no es pot aprendre bé llengua si no s’aprèn en contexts rellevants és també un fet.

I aquests dos fets han fet que m’inscrigui al curs AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua Extrangera) Secundàra, els materials del qual estan disponibles en obert i #recomano visitar http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cmd/lle/clsi/index .

I he decidit que a banda de les activitats que em demanen em faré un portfolio per aclarir-me les idees. I aquí va el post dels dos primers mòduls.

Començo:

Interessants les idees inicials: per fi un curs que fa referències a les bases pedagògiques que han servit per a construir la idea que s’explica. Vigotsky i la zona de desenvolupament proximal (allò que cadascú està en condicions d’aprendre des del que sap), Brunner i la necessitat d’usar bastides per aprendre a partir del que ja se sap, Krashen i la necessitat de l'”input comprensible” i disminuir l’ansietat, Leo van Lier i la necessitat d’un context per obtenir significats.

Pràctica la diferenciació dels diferents tipus de comunicació: Llenguatge DE l’aprenentatge (lèxic,…), Llenguatge PER A l’aprenentatge (estructures comunicatives, relacionat amb l’activitat concreta,..) i Llenguatge EN l’aprenentatge (termes o expressions espontanis que sorgeixen del conflicte). Tenir clar que en les activitats cal fer atenció als tres tipus de comunicació.

Encara, enigmàtica, l’estructura en 4 focus: Comunicació, Contingut, Cognició (Bloom i companyia i implicació) i Cultura. Tot i que trobo realment molt interessant la idea que per a ensenyar de manera coherent cal fer-ho en un context conflictiu (Cognició) ric (Contingut i Comunicació) que no exclogui els elements que el fan ric (Cultura), em costa veure encara com incloure aquest darrer element en el disseny d’activitats.

Diversos elements, com els iniciadors de frases, els bancs de frases,la insistència en l’engagement, o implicació de l’alumnat en el marc d’un conclicte cognitiu, i la necessitat de fer explícits uns objectius lingüístics ressonen amb el Projecte C3 amb el que fa uns anys que treballo i m’hi fan veure connexions.

L’AICLE es revela com una visió integral de com ensenyar (no només llengua estrangera) amb una especial atenció a les emocions.

OK. Seguirem.

Aquesta entrada forma part d’una sèrie que conforma el meu portfoli del curs AICLE.