Hem deixat ja enrere la idea que investigar volia dir anar al laboratori. Enrasar una proveta, enfocar un microscopi, formarien part de “low-level skills” (Bloom és incorregible, treu el cap per tot arreu) amb poca rellevància real. Saber decidir si mirar una cosa al microscopi ens pot ajudar a resoldre un problema que ens hem plantejat, o predir què hauríem de veure quan hi mirem, i que això serveixi -com a mitjà- per a aprendre Ciències, ja són figues d’un altre paner, i segurament els fanàtics recalcitrants de les ciències ens hi sentirem més reconeguts. I aquesta idea difusa rep el nom d’Ensenyament de les Ciències Mitjançat la Indagació (ECBI –IBSE in inglish-) i hom diu que, segons com, els alumnes hi aprenen també com funciona la ciència, és a dir la Naturalesa de la Ciència i com es crea el coneixement científic, una dèria que m’obstino a estendre amb el ProjecteC3. Però no és senzill aclarir-se, i per això he fet aquesta llista,
Per a profes de #Ciències
que volen #indagar
sobre com #indagar
a les #Ciències
Couso, D. (2014). De la moda de “aprender indagando” a la indagación para modelizar: una reflexión crítica. XXVI Encuentro de Didáctica de las Ciencias Experimentales. Huelva (Andalucía).
Molt interessant anàlisi sobre les diferents versions de què diem quan diem indagació, i l’impacte que això té, en particular, sobre el treball amb els models científics i les components epistèmiques de la competència científica. Amb exemples molt clars i entenedors i referències molt actuals a projectes europeus, activitats i publicacions.
Hodson, D. (1994). Hacia un enfoque más crítico del trabajo en el laboratorio. Enseñanza de las Ciencias, 12(3), 299 – 313.
L’article parteix de la pregunta “Perquè fer pràctiques de laboratori?” per analitzar quines són les aproximacions al coneixement científic que signifiquen aquestes pràctiques. L’article incideix en la importància de superar les pràctiques de laboratori instrumentals i caminar cap a pràctiques investigadores que ofereixin a l’alumnat una experiència pròpia de treball amb metodologies i actituds científiques. Pràctiques que impliquin més reflexió, propostes que generin coneixements transferibles, i que inter-relacionin l’aprenentatge de la ciència, de la naturalesa de la ciència i de la seva pràctica. Es defensa la idea que indagació no té perquè ser sinònim de laboratori, i que es poden dur a terme indagacions que no hi succeeixin.
Simarro, C., Couso, D., Pintó, R. (2013). Indagació basada en la modelització: un marc per al treball pràctic. Ciències, 25 (2013), 35-43.
L’article descriu els diferents tipus de treball amb indagació en funció del grau d’obertura, de l’objectiu (aprendre ciència o aprendre sobre la naturalesa de la ciència). Es descriuen les crítiques que rep la metodologia d’ensenyament de les ciències basat en la indagació, i proposa exemples sobre com desenvolupar adequadament el potencial de les metodologies indagadores mitjançant la inclusió d’espais de modelització en la seqüència didàctica.
Couso, D. (2015). La clau de tot plegat: la importància de “què ” ensenyar a l’aula de ciències. Ciències, 29,29-36.
L’article parteix de la idea que problematitzar el contingut és la clau d’un ensenyament de les ciències més adient, i que moltes vegades bones propostes de “com” i “per a què” acaben sent deficitàries precisament per aquesta manca de problematització i tria adequada del contingut, de “què” ensenyar. Es discuteixen les limitacions de l’ensenyament mitjançant la indagació (IBSE), remarcant la importància de pensar molt bé “quina versió” de les idees científiques volem que els alumnes utilitzin per pensar, fer i parlar, entenent que aquesta “versió” ha de ser adient per actuar i prendre decisions en les problemàtiques que li proposem i alhora ha de ser una fita en el camí o progressió de les seves idees cap a idees científiques clau.
Domènech-Casal, J. (2014). Indagación en el aula mediante actividades manipulativas y mediadas por ordenador. Alambique, Didáctica de las Ciencias Experimentales (2014) 76, 17-27.
Se presentan criterios para el desarrollo de actividades de Enseñanza de las Ciencias Basada en la Indagación (ECBI) y el uso de entornos TIC y contextos no formales (Science Cafés, Museos,…) en el diseño de este tipo de actividades. El artículo es un resumen comentado de los contenidos del curso Comenius europeo de formación del profesorado Best Practices in Inquiry-Based Science Education (IBSE): Hands-on Explorations and Observations Enhanced by Computational Thinking, organizado en julio de 2012 por el Departamento de Física de la Universidad de Creta y el centro de innovación educativa Elligogermaniky Agogi, en el marco del proyecto europeo Pathway to Inquiry Based Science Teaching.
Viennot, L. (2001). Els molts reptes d’un ensenyament de les ciències basat en la indagació: ens aportaran múltiples beneficis en l’aprenentatge? Ciències, 18, 22-36.
Es descriuen, a partir d’exemples d’experiments, alguns dels punts clau a tenir en compte en l’ECBI. Es mostra com petits canvis en el disseny de l’activitat permeten millorar l’impacte en la comprensió dels models abstractes que regeixen els fenòmens.
Caamaño, A. (2012). ¿Cómo introducir la indagación en el aula? Los trabajos prácticos investigativos. Alambique, Didáctica de las Ciencias Experimentales, 70, 83-91
L’article proposa un esquema en diverses etapes per a construir activitats d’indagació i proposa exemples a partir d’activitats pràctiques de laboratori.
Em manca, encara, en aquesta llista, un article que descrigui amb diversos exemples com la indagació es pot dur a terme no només al laboratori, sinó també en activitats de paper i boli o TIC. S’accepten suggerències (condició sine qua non: només articles visibles en obert gratuïtament). .
=================
[Actualitzat 14/04/16]
Potser t’interessen altres compilacions temàtiques elaborades “Per a profes de #Ciències que…”.
O diverses revistes sobre didàctica de les ciències, amb accés obert i gratuït: Biblioteca EduWikiLab de Revistes de Didàctica de les Ciències.