El terme STEM és un terme emergent, que més enllà dels jocs de paraules, es presta a múltiples significats (metodològics, polítics) i està actuant darrerament de promotor de mirades noves i antigues sobre l’ensenyament de diverses àrees, una d’elles, les Ciències.
Es fa difícil entre el soroll de diferents institucions, interessos i perspectives, fer-se’n una idea clara, així que comparteixo | recopilo | recomano una sèrie d’articles i publicacions que trobo interessants i que ofereixo….
per a profes de #Ciències
que #STEM intentant
això de #STEM
a les #Ciències
Couso, D. (2017). Per a què estem a STEM? Un intent de definir l’alfabetització STEM per a tothom i amb valors. Revista Ciències, 34.
L’educació STEM és una proposta emergent sobre la que se’n parla molt darrerament. Entre els investigadors/es, docents, educadors/es o dissenyadors/es en educació STEM no hi ha, però, gaire consens més enllà de reconèixer la necessitat d’incidir en aquest àmbit d’una forma innovadora. Així, hom pot trobar moltes maneres diferents d’entendre què ha de ser i com s’ha de fer l’educació STEM. En aquest article reclamen, però, que per començar a parlar del què i el com de ’educació STEM primer hauríem de consensuar per a què o amb quin objectiu ens émbarquem en aquesta demandant proposta educativa. Per fer-ho, plantegem un primer intent de definició d’alfabetització STEM en la que les competències específiques i transversals d’alt nivell així com els valors agafen protagonisme davant d’aspectes tecnològics, estètics o d’interdisciplinarietat comuns en les activitats STEM habituals.
EduGlobalSTEAM (2020). Educació Científica i Justícia Global: contribucions i reflexions de la 1ª Escola d’Estiu del grup EduglobalSTEM. Revista Ciències, 40.
Recull de 6 articles que inclouen les reflexions y propostes didàctiques de membres del grup de treball EduGlobalSTEAM en relació a l’Escola d’Estiu del grup de treball. Es relaten aportacions de Yayo Herrero, Neus Sanmartí, Digna Couso i David Bueno, intercalades amb reflexions pròpies dels participants, relacionant Justícia Global i STEAM.
Bogdan, R., Greca, I. M. (2016) Modelo interdisciplinar de educación STEM para la etapa de Educación Primaria. III Simposio internacional de enseñanza de las Ciencias.
Interessant proposta d’estructuració d’activitats interdisciplinars STEM, tant per a primària com per a secundària. Els autors diuen que: En este trabajo presentamos un modelo didáctico que usa la metodología de indagación dentro de la perspectiva STEM. Se ofrece el soporte teórico de la propuesta, y se acompaña de ejemplos sobre cómo implementar un programa de estas características en Educación Primaria.
Domènech-Casal, J. (2017). Aprenentatge Basat en Projectes en àmbits STEM. Claus metodològiques i reptes. Revista Ciències, 33, 2-7.
El desenvolupament competencial de les àrees científiques ha trobat en l’Aprenentatge Basat en Projectes un espai didàctic candidat. El treball coordinat des de les diverses disciplines (Ciències, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques) permet aprendre tot instrumentalitzant els aprenentatges cap a un objectiu amb un sentit en el món real. El desplegament de la proposta ABP és una oportunitat, però és complex i s’enfronta a concepcions errònies sobre la metodologia i dificultats pràctiques en l’aplicació. Hem organitzat unes jornades per ajudar el professorat de secundària en el desenvolupament de propostes ABP d’àmbit STEM, #stemabp. En aquest article presentem el recull de materials que n’han resultat i proposem alguns eixos metdològics a considerar en l’ABP-STEM. Aquest article conté la presentació i conclusions de les jornades STEM ABP: https://stemabp.wordpress.com/
Bogdan, T., García-Carmona, A. (2021). “De STEM nos gusta todo menos STEM”. Análisis crítico de una tendencia educativa de moda. Enseñanza de las Ciencias 39(1):65-80.
En este artículo se presenta un análisis crítico sobre los desafíos y limitaciones de propuestas e investigaciones didácticas enmarcadas en el movimiento STEM. Se argumenta que la mayoría de las propuestas didácticas catalogadas como STEM son educativamente deficitarias, además de poco novedosas respecto de planteamientos anteriores para la enseñanza de las ciencias, la tecnología y las matemáticas. Se cuestiona también la viabilidad de un enfoque STEM en el contexto educativo español, y se discute sobre el uso abusivo del término, empleado a menudo como eslogan para atraer financiación, o hacer propaganda de iniciativas y materiales educativos añosos, rebautizados ahora como STEM. Se finaliza con una reflexión sobre la necesidad de un proceso de validación didáctica riguroso que oriente sobre las posibilidades y limitaciones de una enseñanza STEM.
Domènech-Casal, J. (2018). Aprendizaje Basado en Proyectos en el marco STEM. Componentes didácticas para la Competencia Científica. Ápice. Revista de Educación Científica, 2(2), 29-42.
El Aprendizaje Basado en Proyectos (ABP) es un enfoque metodológico que promueve el aprendizaje de los conceptos científicos mediante su instrumentalización en la resolución de un problema o elaboración de un producto. El diseño de actividades ABP implica complejidades en la relación entre contextos y contenidos, y el grado de desarrollo del discurso propio de las áreas científicas en relación a la interdisciplinariedad y apertura del proyecto. Se propone una herramienta de análisis de componentes didácticas para proyectos ABP STEM en relación al impacto en la Competencia Científica.
Víctor López, Digna Couso, Cristina Simarro (2020). STEM en y para un mundo digital: el papel de las herramientas digitales en el desempeño de prácticas científicas, ingenieriles y matemáticas RED. Revista de Educación a Distancia. Núm. 62, Vol. 20. Artíc. 07.
A partir de las definiciones propuestas por documentos marco de amplio consenso internacional, se discuten los puntos de encuentro entre la educación STEM y las herramientas digitales, y cómo una adecuada simbiosis entre ambas puede servir tanto para mejorar las competencias científicas, matemáticas y tecnológicas de los estudiantes como para mejorar sus competencias digitales necesarias para el desarrollo personal y profesional en la era digital. Se propone una categorización de prácticas Científicas, Ingenieriles y Matemáticas. Nos centramos en señalar tanto las oportunidades que ofrece la enseñanza digital para el aprendizaje STEM como las oportunidades que ofrece la enseñanza STEM para el aprendizaje digital.
Pérez-Torres, M. (2019). Enfocant el disseny de projectes per fomentar una activitat científica escolar a secundària a través de l’ABP. Revista Ciències, 38, 18-26.
Donada la importància actual de l’ús de projectes escolars per l’ensenyament de Ciències, en
aquest article es vol reflexionar sobre les implicacions que té el seu disseny per fomentar unes pràctiques que siguin científiques. A partir d’una revisió bibliogràfica es presenten i discuteixen 3 enfocaments actualsd’Aprenentatge Basat en Projectes (ABP) en l’educació científica a través dels diferents elements que caracteritzen aquesta metodologia.
Domènech-Casal, J (2021). Sintonizando STEM en el eje de coordenadas de la Escuela. Cuadernos de Pedagogía (2021) 519, 107-111.
Se aborda la necesidad de que la iniciativa STEM esté al servicio de la escuela, «y eso requiere, en el diseño de planes y actividades, saber dar un paso adelante (una ciencia y tecnología para la Ciudadanía), un paso atrás (para conseguir un marco global que incorpore los valores), un paso hacia abajo (para ver qué inequidades y discriminaciones subyacen en las propuestas) y un paso hacia arriba (para llevar las actividades hacia aprendizajes relevantes).
Albalat, A. (2017). Design Thinking en STEAM. Revista Ciències, 34.
El Design Thinking és una estratègia de pensament creatiu que situa en el centre del procés a l’usuari de la solució a implementar. Donada la seva flexibilitat i facilitat d’adaptació a diferents propostes, al llarg dels últims dos anys ha estat una metodologia utilitzada en el meu dia a dia en l’aula, obtenint bons resultats degut a l’increment de la motivació dels alumnes per la seva participació més activa apropant-los a les STEAM.
Benjumeda, F.J., Romero, I. M. (2017). Ciudad Sostenible: un proyecto para integrar las materias científico-tecnológicas en Secundaria. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias 14(3), 621-637.
Proposta d’anàlisi d’una activitat aplicada on s’integren de manera molt adequada les perspectives (no només els continguts) de diferents àrees STEM. Els autors diuen: El aprendizaje basado en competencias, el uso de metodologías activas y contextualizadas, y la integración de las materias científico-tecnológicas son importantes demandas de los currículos actuales para las que el Aprendizaje Basado en Proyectos es especialmente adecuado. Este artículo muestra un ejemplo de proyecto interdisciplinar para 2º de ESO que vincula las materias de Ciencias, Matemáticas y Tecnología en el diseño de una ciudad sostenible. Se describe la secuencia didáctica de tareas abiertas que convergen a la elaboración del producto final y su potencial para integrar conocimientos, habilidades y procesos propios de estas materias. Finalmente, se avanzan algunos resultados de su implementación sobre la motivación y el aprendizaje del alumnado.
Domènech-Casal, J. (2019). STEM: Oportunidades y retos desde la Enseñanza de las Ciencias. Universitas Tarraconensis (2019), 155-168.
El término STEM es polisémico y tiene actualmente una gran presencia en ámbitos de innovación en enseñanza de las ciencias. Sintetiza un conjunto de objetivos políticos en relación al desarrollo de vocaciones científico-tecnológicas, inclusión y ciudadanía. En este artículo se identifican vías de acción metodológica para desplegar los objetivos STEM desde la didáctica de las ciencias (Indagación, Controversias, Aprendizaje Basado en Proyectos, Pseudociencias,…). Se proponen ejemplos de actividades aplicadas en las aulas y se analizan las aportaciones de cada vía de acción y potenciales dificultades. Como conclusión, se discute el encaje entre los objetivos políticos STEM y la misión social de la educación como vía para una ciudadanía competente.
Grimalt-Álvaro, C., Couso, D. (2019). “No va amb mi” La influència del disseny d’activitats STEM sobre el posicionament de l’alumnat en aquest àmbit. Universitas Tarraconensis (2019), 133-144.
L’article que es presenta analitza les diferències en la percepció de l’impacte sobre el propi posicionament cap a l’àmbit STEM en estudiants de secundària que han participat en un festival STEM. També considera diversos elements que poden afavorir un posicionament positiu cap a l’àmbit STEM, en base a la visió dels nois i noies participants. La tria dels elements que haurien afavorit el posicionament reprodueix els estereotips associats a la construcció hegemònica de la identitat de gènere (p.ex. més noies que nois que valoren activitats ludificades i en les que es treballa en grup). No obstant, també s’observen diferències significatives dins d’un mateix gènere. Els resultats obtinguts conviden a desenvolupar una mirada crítica envers els elements que s’han utilitzat en el festival STEM per promoure el posicionament de l’alumnat participant, així com també a reconèixer la necessitat
d’introduir de manera explícita una perspectiva de gènere inclusiva en qualsevol activitat educativa STEM que vulgui ser veritablement equitativa.
Perales Palacios, F., Aguilera, D. (2020). Ciencia-Tecnología-Sociedad vs. STEM: ¿evolución, revolución o disyunción?. Ápice. Revista De Educación Científica, 4(1), 1-15.
El presente trabajo trata de dilucidar las posibles relaciones entre dos movimientos educativos de indudable relevancia en la Didáctica de las Ciencias Experimentales a lo largo de las últimas décadas, uno de ellos más pionero, conocido como Ciencia-Tecnología-Sociedad (CTS) y otro más reciente, Ciencia-Tecnología-Ingeniería-Matemáticas (STEM). Para ello partimos de una concreción de sus orígenes, objetivos, características, líneas de trabajo y propuestas didácticas en cada uno de ellos. A continuación, nuevamente apoyados en una revisión bibliográfica, establecemos las comparaciones entre ambos a partir de los apartados referidos anteriormente. Tal comparación nos lleva a poner en cuestión la vinculación entre ambos y la originalidad de la propuesta STEM, junto con las dificultades que su implementación conlleva.
Anna Albalat, Eva Mateo, Digna Couso, Jordi Domènech-Casal (2022). STEMtools: una proposta per a planificar el desplegament STEM a l’escola. Revista Ciències 44, 72-87.
El desplegament de STEM als centres educatius s’orienta a l’assoliment d’uns objectius STEM (vocacions, inclusió i gènere, ciutadania) que han de ser formulats en clau educativa. Es proposen diverses vies per a desplegar aquesta formulació, anomenades STEMtools, estructurades en tres eixos (Perspectives, Metodologies i Tecnologies). La proposta ha estat desenvolupada i aplicada en el marc del Pla interdepartamental STEMcat, en el marc del programa d’innovació pedagógica STEAMcat, i s’en valora la seva utilitat i aplicacions.
Couso, D., Domènech-Casal, J., Simarro, C., López-Simó, V., Grimalt-Álvaro. (2022). Perspectives, Metodologies i Tecnologies en el desplegament de l’educació STEM. Revista Ciències 44, 56-71.
L’educació STEM es presenta sovint com una proposta innovadora i excitant que, tant al servei de l’augment de vocacions com orientada a millorar l’alfabetització de la població en aquest àmbit, ha arribat amb força al panorama educatiu també del nostre país. Quan ens preguntem, però, com fer-ho a les aules, veiem que sovint les propostes d’educació STEM es vinculen de forma reduccionista a certes metodologies concretes (com per exemple l’aprenentatge basat en projectes) o a certes tecnologies (com ara les tecnologies programables). En fer-ho, s’està obviant que qualsevol perspectiva, metodologia o tecnologia educativa que serveixi per a millorar tant les competències de l’àmbit científic-tecnològic de l’alumnat com el seu posicionament respecte el mateix serà adient, i que en educació STEM, com en totes les propostes educatives, és important la tria de què ensenyar i com fer-ho al servei de per a què ho volem fer.
=======
Potser t’interessen altres compilacions temàtiques elaborades “Per a profes de #Ciències que…”.
O diverses revistes sobre didàctica de les ciències, amb accés obert i gratuït: Biblioteca EduWikiLab de Revistes de Didàctica de les Ciències.