Amb la mirada posada al possible allargament del confinament, he estat revisant els materials dels projectes que tinc penjats als itineraris, des de la perspectiva de quins poden dur-se a terme de forma individual a casa amb un mínim suport virtual.

A 1er d’ESO, penso que el projecte WünderKammer pot ser útil. Es pot fer de forma individual però veient cadascú en directe com creix un producte col·lectiu entre tots.

Els alumnes reben l’encàrrec de crear un Gabinet de Curiositats (WünderKammer) Virtual en el que han d’incloure diversos Panells, cadascun dels quals divulgant un ésser viu, també alguns d’imaginaris (de còmics, mitològics o cinematogràfics) com si es tractés d’un Museu. En tots els espècimens els alumnes han d’aportar una descripció fisiològica, ecològica i taxonòmica de l’ésser viu, així com dibuixos científics. La configuració quimèrica dels éssers vius imaginaris origina conflictes en la classificació taxonòmica que els alumnes han de resoldre, en ocasions, creant nous fílums.

WünderKammer Project: Un contexto museístico de enseñanza de la clasificación de los seres vivos. Alambique, Didáctica de las Ciencias Experimentales (2016) 86, 55-63. Collado, F., Collado, M., Domènech-Casal, J.

A 3er d’ESO, penso que el projecte Dieta Equilibrada, Justa i Sostenible, pot ser una bona opció. És el que faran els meus alumnes aquests dies. Incorporar un fòrum de debat a la part final pot ser interessant.

Activitat en què els alumnes han d’elaborar el menú d’un dia de 4 persones amb diferents restriccions: gustos personals, pressupost, ingesta calòrica, micronutrients,, tenint també en compte la petjada de carboni (impacte ecològic) de cada aliment segons el seu origen i mètode de producció. L’activitat té per objectiu connectar el model de dieta saludable amb les idees de pobresa i justícia social i sostenibilitat. Els alumnes elaboren temptativament els menús amb l’ajut d’un fitxer Calc que proporciona la mateixa activitat, descobrint en la pràctica les complexitats del tema i dediquen la part final de l’activitat a reflexionar sobre els tres eixos de l’activitat.

Dieta, Justicia Global i Sostenibilitat. Transformant pràctiques cap a la Cultura del Desenvolupament i la Pau. Revista Ciències 35 (2018), 9-12.  Jordi Domènech-Casal.

A 4rt d’ESO, el projecte Gondwana Tales, sobre tectònica de plaques, pot ser també desenvolupat de forma individual, sense necessitat d’incorporar totes les fitxes d’evidències. Crec que és una bona opció per la filosofia de “puzzle” del projecte. Si tenen eines de comunicació vídeo virtual podria fins i tot fer-se per equips.

Es proposa als alumnes descobrir els moviments de diferents continents d’un planeta imaginari i on estan situats (i de quin tipus són) els límits de les plaques tectóniques. Els alumnes parteixen de diferents fitxes d’evidències de diferents tipus (distribució de fòssils, cadenes muntanyoses, zones volcàniques,…) que incorporen paulatinament per a oferir una explicació integrada en forma de petit vídeo divulgatiu científic.

Una secuencia didáctica de modelización, indagación y creación del conocimiento científico en torno a la deriva continental y la tectónica de placas. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias (2015), 12(1), 186-197. J. Domènech-Casal

En tot cas, si es fan aquests projectes, convé dividir-los en etapes pautar què cal fer cada setmana. Per 2on d’ESO crec que cap dels que he anat compartint en diferents espais serveix. Penso que són massa complexos o tenen requisits que no permeten fer-los amb mer suport virtual, ni tant sols amb adaptacions.

He estat pensant que el context del Covid-19 i el confinament són una situació útil per tractar sobre temes d’immunitat, salut, etc… Però m’ha semblat que -superada la primera necessitat bàsica d’informació- el que els alumnes necessitarien és evadir-se una mica, oferir-los un altre context que no els matxaqui més amb el tema. Serà un tema cada cop més sensible i prefereixo veure la cara dels alumnes quan el tractem.

Espero que sigui útil. Ànims!

.

.