SloMo Unboxing Currículum

Aquest post és continuació d’un altre anterior, on explicava com mirava d’enfrontar-me als meus dubtes per a desplegar el currículum que hem tingut els darrers anys.

Les coses evolucionen i ara enfilem el naixement d’un nou currículum, l’esborrany del qual ha anat escampant-se amb demandes de recollir impressions i dubtes. Així que grups de treball, direccions de centres i profes ens hem posat a revisar la proposta como si no hubiera un mañana. (como si no hubiera una situación límite en els centres educatius ara mateix, vull dir). (“El mundo está loco con este party“)

Entre substitució i substitució, protocol covid i classe a mitges de confinats i no confinats uns i altres hem anat fent un raconet per a fer l’unboxing de l’esborrany. I he pensat que compartiria aquí el meu unboxing, amb l’ajuda de la lírica de la cançó d’Eurovisió SloMo.

El celofan

La primera cosa que trobes en desembolicar és una capa que s’anomena Perfil Competencial de Sortida. Una mica vénen a ser com unes competències bàsiques generals de les d’antes, però més currades, amb el que se’n diuen “Nivells operatius”, que vénen a ser com uns criteris d’assoliment. Pel que hi he entès aquestes competències provenen de marcs competencials europeus i no sembla que es pretengui que formin part de la feina real del dia a dia de programar o dissenyar activitats, perquè no he trobat cap punt on es connecti aquesta capa del currículum amb la resta de coses. He acabat suposant (no sé si encertadament) que són les que donaran cos a les proves de Competències Bàsiques, PISA i companyia i que d’alguna manera la feina que farem de programar, dissenyar i avaluar amb la resta d’elements del currículum en algun moment -als finals d’etapa?- es connectarà amb aquesta capa per a acreditar els alumnes. (“Drives you loco”). Traiem aquesta capa i anem al fatu.

Els sabers

Per a cada matèria, s’estableixen uns sabers. De partida, m’he atabalat amb la terminologia, perquè no entenia molt bé a què es referia el terme sabers. És un saber que jo no tenia. Doncs bé: cada matèria té els seus sabers. En anar-ne llegint els exemples, he vist que en aquest currículum sabers es refereix als continguts, però són uns continguts operativitzats. És a dir, no són expressions del tipus “La cèl·lula. Tipus de Cèl·lula.”. Sinó més aviat expressions del tipus “Comparar les característiques de les cèl·lules eucariotes i procariotes“. Així que els sabers s’assemblen, en el seu redactat, una mica al que teníem en els criteris d’avaluació en el currículum vigent. (“Voy a bajarlo hasta el suelo, lo, lo, lo, lo”)

Les Competències d’àrea

Són unes competències similars a les que teníem ara com a competències d’àmbit, però una mica reestructurades, per matèries. L’impressió és que n’hi ha menys. Per a cada competència s’expliciten uns criteris d’avaluació. Això és un pas endavant respecte el currículum anterior, on se suposava que havies de programar i avaluar per competències, però després hi havia per allà, al seu aire, uns criteris d’avaluació que encaixaven regulinchi amb les competències.

Guai.

“Y si aún no me crees, pues me toca mostrárselo”:

En el cas particular de Biologia i Geologia, es proposen 6 Competències d’àrea. Em sento una mica a casa amb les tres primeres proposades, perquè la C1 sembla que s’associa a Interpretar fenòmens (el que seria la dimensió conceptual a ca’n PISA), la C2 a validar coneixement i proposicions (el que seria la dimensió epistèmica a ca’n PISA) i la C3 a dissenyar recerques i analitzar dades (el que seria la dimensió procedimental a ca’n PISA). Fins aquí bé. Apareixen també unes competències C4,C5 i C5 que tracten la resolució de problemes quotidians, l’impacte en medi ambient i salut i el paisatge i riscos geològics, També tenen ecos de competències del currículum vigent. Em sembla interessant el fet que les tres primeres es centren en construir coneixement científics i les tres darreres en usar-lo. Pròpiament, això converteix les tres darreres en pensament tecnològic, però -i això és un tema que requereix més converses- els profes de ciències no només ensenyem Ciència i com construir-la, sinó també com usar-la. No he acabat mai d’encaixar el fet que les competències s’associin a àmbits temàtics. Vull dir que analitzar riscos, personalment jo en faria una sola competència i després ja veurem -segons el saber que s’hi associi- què en resulta, si riscos geològics, ecològics o sanitaris. Ídem per a dissenyar solucions a problemes. Però vaja, que adaptar-nos en això no serà cap drama. Hi haurà una pertorbació a la Força per l’hecatombe virtual d’excels competencials i documents de programacions i aquí paz y después gloria. (“Apenas hago doom, doom, Con mi boom, boom, Y le tengo dando zoom, zoom”).

Objectius?

Nain. No hi ha objectius, perquè sembla que la idea és que cada docent combina uns sabers amb unes competències d’àrea per a elaborar els seus objectius. Això ja era el que en teoria fèiem amb el currículum vigent (combinar continguts amb competències per a formular objectius) així que aquí res que ens hagi d’atabalar. Nada que ver, circulen.

Tot i així, si hi he de posar un però diria que m’incomoda una mica el fet que els sabers estiguin redactats en clau operativa (sovint amb processos de baix nivell, com comparar, descriure,…).

Vull dir que si el que em demanes és que usi el contingut “La Cèl·lula” i la competència “Usar models per a interpretar fenòmens o situacions”, vaja, penso que me’n sortiré, de formular un objectiu d’aprenentatge.

Però si el que em demanes és que usi el saber “Comparar les característiques de les cèl·lules eucariotes i procariotes” i la competència “Usar models per a interpretar“, el fet que les dues coses incloguin accions diferents m’ho posa més difícil. Vull dir que per a redactar un objectiu em cal una acció, un model i un context. Però si em dius “sí és aquesta acció, però és l’altra, pero també és la primera”, i a més són de diferent nivell cognitiu, aquí ens hi podem fer mal. Vaja, que hauria preferit els sabers no operativitzats, perquè per a operativitzar ja estan les competències, que són les reines en això. (“Yo siempre primera, nunca secondary“).

Què pot acabar passant? que, com que els sabers ja estan operativitzats, hi hagi qui pugui viure (i ensenyar) d’esquenes a a les competències d’àrea, convertint-les en una segona capa de celofan.

Continguts clau? Cursos?

Nain. Han desaparegut el continguts clau. Això jo ho visc com una pèrdua, perquè crec que quan treballes propietats de les substàncies i mescles, canvis d’estat i reaccions químiques, teoria cinético-molecular, estructura atómica, taula periódica…és important tenir present que el que estàs fent són aproximacions cada cop més sofisticades a un model o contingut clau, al que tu sumes desde cada curs: el de l’estructura de la matèria.

I això va paral·lel a una cosa curiosa en aquest currículum: els sabers (que representen els continguts) en aquest currículum no estan determinats per cursos, sinó que, per exemple, per a Bio i Geo hi ha tot un llistat i es proposa tot un conjunt per fer de 1er a 3er ESO (a ordenar per cursos pel mateix centre) i uns altres a 4rt d’ESO. Oju peligru.

Peligru perquè anem una mica a lo loco (“Yo siempre toy ready. Pa romper cadera, romper corazones”), i acabarem tenint nens fent a primer d’ESO la immunologia quan encara no han desenvolupat una idea rudimentària de cèl·lula. Situem-nos: a primer tenim alumnes que creuen que en alguna part del cos hi tenim cèl·lules, allà guardadetes, enlloc de que tot el nostre cos està fet de cèl·lules. Imagina tu ara, entrar en tromba amb els limfòcits, i ja no diguem, els anticossos:

-Però un anticós és més gran que un limfòcit?

-No, home, un anticós és una proteïna, un limfòcit una cèl·lula.

-I què és una proteïna?

-… *S’apreta el cap molt fort amb les dues mans.

Vaja, que trobo que als que ja sabem ens costa adonar-nos que els que encara no saben necessiten una progressió, i fer una proposta de sabers de 1er a 3er sense seqüenciar em sembla poc prudent i quelcom que no tots els centres sabran entomar (o més aviat, no tots els centres seran conscients de que no ho saben entomar. Perdoneu la franquesa, perquè de vegades anem una mica de sobradillos: “La reina, la dura, una bugatti”).

Peligru també perquè es podria donar el següent escenari: les editorials es posen d’acord i sí que segueixen un ordre pautat de progressió de sabers curs per curs (perquè suposo que tots tenim clar que aquesta reunió ja s’ha produït), i els centres que ens currem propostes i materials anem cadascú a la seva bola, amb el que deixem de poder compartir entre nosaltres les propostes. Vull dir que si construeixes una activitat sobre immunologia que tu fas a 1ESO perquè així t’ho ha semblat, però és globalitzada i per tant es treballen conceptes matemàtics que en altres centres es fan a segon, però com que aquest any al centre hi un profe que domina molt això del periodisme, passem l’article de diari també a 1er… busca tu ara un altre centre (o, hastinclús un altre curs acadèmic dins el mateix centre) que pugui aplicar aquesta proposta. Això no és desplegar el currículum en xarxa. És el despiporre. (“Booty hypnotic. Make you want more, more, more, more, more”).

Intento comunicar que desplegar un currículum amb activitats situades i contextos rics és complex i necessitem col·laborar entre centres. I sense un marc una mica compartit serà bastant difícil per als centres que construïm les nostres pròpies propostes mantenir alhora una coherència interna i la capacitat de compartir amb altres. Punt negatiu per al teixit innovador, positiu per al centre amb vocació solipsista.

Potser l’equilibri hauria estat oferir una “recomanació” de seqüenciació? Apareixerà això en un document complementari de desplegament del currículum?

Currículum i documents de desplegament

Una cosa que m’ha desconcertat una mica és com en el propi document de currículum conviu aquesta visió de des-normativitzar objectius (com ara, la no seqüenciació de sabers) amb una insistència bastant persistent en actuacions molt concretes, com ara que hi ha d’haver mitja hora de lectura al dia, segona llengua estrangera a tots els cursos, i treball globalitzat o a partir de situacions.

Però això darrer són actuacions, no pas objectius. (“Y no se confundan. Señor y señore”). A mi em xerrica una mica. Vull dir que és com si hi hagués una confusió de documents. El currículum és un document administratiu que hauria de dir què cal que aprenguin els alumnes (quin és l’encàrrec), i ja, en un altre document complementari, podrien anar-hi les orientacions de caràcter pedagògic-didàctic per al desplegament.

Des del meu punt de vista, algunes coses que ara són en el currículum (les propostes d’actuacions) haurien de ser propostes en un document complementari , i coses que segurament apareixeran en algun document complementari (la seqüenciació de sabers) jo les estic trobant a faltar al currículum.

Crec que cal anar amb cura en normativitzar les actuacions. En particular normativitzar el treball globalitzat potser necessita una volta més, i està generant atacs de nervis considerables a algunes les direccions desconeixedores de si això és normatiu o una opció. Jo entenc que és una opció, però s’hauria d’aclarir.

Crec que tret d’excepcions les versions que estem desenvolupant de treball globalitzat encara necessiten maduració i és una mica prematur normativitzar-ho per a tothom (perdoneu, de nou, la franquesa). Vull dir que l’estratègia de “tu crea la norma per a tothom i ja els profes i els centres s’espavilaran” ja l’hem provat amb els crèdits de síntesi. S’haurà de veure com es concreta, si com una opció a que els centres que veiem en el treball amb situacions una oportunitat i estem intentant fer-ho no haguem de fer equilibris (es bien) o com una cosa que has de fer sí o sí (no es bien).

Em sembla que intento dir que el treball globalitzat -i la professionalització en general- es defensava mantenint hores de reunió del professorat, enlloc d’eliminar-les (friendly reminder que per acord de Departament i sindicats, s’han reduït les hores de les que els centres disposen per a crear espais per a la coordinació). Promoure globalització sense aquests espais, és el quiero y no puedo de tota la vida, i pot acabar com el rosari de l’aurora: amb editorials omplint-se les butxaques venent projectes globalitzats a pes. Vull dir que el nou currículum no sé si disposarà de l’estructura logística i organitzativa que sembla donar per feta.

I fins aquí l’Unboxing. He de dir que he flipat una mica de que en aquest context, amb els centres desbordats, a algú se li hagi acudit pensar que ara era un bon moment per a demanar opinions als centres amb només una setmana de temps (ja en condicions normals insuficient, per exemple, per convocar un claustre, imagina’t ara). Tant de bo el desplegament sigui una mica més del rollo “Cuidem-nos”.

“El mundo está loco con este party, Si tengo un problema, no es monetary”

.

===ACTUALITZACIÓ 07/02/2022===

Es confirma que el que el text de l’esborrany vol dir és que l’estructuració en franja horària per al treball globalitzat és una opció, no una obligació, i per tant, cada centre s’hi acollirà segons consideri (veure comentaris al post).

També que el Departament ha ampliat el plaç per a fer propostes a l’esborrany, fins el dia 18 de febrer.

No he estat capaç de trobar a la web del Departament l’enllaç per a compartir l’esborrany del currículum i per accedir al formulari del Departament per a fer propostes, però sí que els he trobat a la web del sindicat CGT Ensenyament: https://www.cgtensenyament.cat/participacio-en-lesborrany-de-decret-leducacio-basica/

“Make it go like pa-pa-pa“

.

.