En aquest blog ja vaig publicar dos posts mirant d’analitzar el nou currículum, identificar-ne oportunitats i amenaces i proposar solucions o vies per a materialitzar-ne les demandes.

Ara he mirat d’ordenar una mica millor les idees. Participar a la conversa del grup LIEC de la UAB em va ajudar a adonar-me que des de la Didàctica de les Ciències es podien fer (s’havien de fer) aportacions per afavorir un desplegament clar i rigurós del currículum. I que els espais de construcció d’evidències en educació (com ara les universitats i les revistes de didàctica) havien de ser-hi presents i sumar -encara que sigui a posteriori– en aquest procés ambiciós que tenim per davant.

Arrel d’aquesta reflexió i de diverses converses a Twitter (gràcies, claustre virtual), vaig decidir escriure un article, que es va convertir en dos, en els que intento formalitzar i donar rigor i utilitat a les reflexions dels dos posts, i aportar eines i reflexions per ajudar a que el desplegament del currículum sigui coherent amb el que des de la Didàctica de les Ciències sabem sobre com s’aprenen les ciències. La urgència no va permetre articular una publicació conjunta amb altres autors, que és el que jo hauria volgut, però sí la complicitat de la Revista Ciències de poder publicar els articles en pre-print perquè fossin accessibles ja des d’ara:

  • Reflexions i orientacions per al desplegament del nou currículum de Ciències a l’ESO. Revista Ciències (2022), 45. Jordi Domènech-Casal. Accés en obert: https://wp.me/p25seH-Zy

  • Situacions d’Aprenentatge. Idees per al desplegament curricular de les Ciències. Revista Ciències (2022), 45. Jordi Domènech-Casal. Accés en obert: https://wp.me/p25seH-ZE

Vull també afegir una reflexió. Els tempos de revisió, publicació i aplicació del nou currículum han estat molt precipitats, i tenen un efecte negatiu en la professió. Això no és una cosa que es pugui minimitzar. Que des de l’Administració (autonòmica i estatal) es pretengui que això s’ha d’acceptar com a normal és preocupant, per la visió de l’ofici que projecta:

  • És consolidar l’assumpció de que els centres educatius han d’anar sempre així, conduint la locomotora i posant les vies alhora, perdent passatgers pel camí.
  • És desmentir el treball planificat, pedagògic i intel·lectual que hauria de ser propi del nostre ofici.
  • És banalitzar els impactes negatius que tenen la improvisació i el “anar fent sobre la marxa”, en especial sobre l’alumnat vulnerable.
  • És consolidar les visions desprofessionalitzadores que consideren que els profes només treballem quan estem amb els alumnes.

No podem pretendre que el currículum tingui un paper fonamental en el que fem als centres educatius (així hauria de ser, com a servei públic) i pretendre alhora que, sense haver-ne publicat la versió definitiva a finals d’agost, aquest currículum es desplegui ja uns dies després. I encara més amb un currículum que promou canvis molt importants i necessaris a nivell metodològic (com les Situacions d’Aprenentatge) i organitzacional (aparició de noves matèries, treball en àmbits, etc…). I la guinda és que en aquest context el Departament ha decidit, irresponsablement en contra de la postura de tota la resta d’agents educatius, avançar el calendari escolar, reduïnt el temps de preparació del curs (per motius encara per aclarir, posar-se medalles i márqueting a banda), que hauria estat més necessari que mai, i afegint pressió a un teixit educatiu que encara s’està recosint els traus de l’escenari Covid. De, propina, una campanya “Fem-ho bé, fem-ho tot, fem-ho possible”.

A veure:

“Bé”, no s’està fent.

“Tot”, ja es veurà.

“Possible”, ho intentarem fer nosaltres.