Llegeixo a Twitter i al molt recomanable blog la Aldea Irreductible un post titulat:”La enorme y urgente necesidad de una asignatura sobre el pensamiento crítico“.
I no me’n puc estar. El diagnòstic que fa el blog el trobo correcte i molt evident. No la solució.
Una assignatura sobre pensament crític s’acabaria convertint en una assignatura d’Història del Pensament Crític, on els alumnes memoritzarien, un darrere l’altre, los pocos críticos que en mundo han sido, les seves aportacions i obres.
Els nostres alumnes no necessiten més assignatures. Si de cas, en necessiten menys. No són un sac que podem anar omplint interminablement.
El que necessitem és que l’esperit crític s’apliqui en totes les matèries que ja es fan, i un canvi complex en els enfocs didàctics que des de la pedagogia ja es reclama des de fa més de 20 anys (Hodson, 1994). Un canvi que no s’aconsegueix afegint assignatures, sinó millorant la formació del professorat.
Els professionals de l’ensenyament anem veient propostes d’assignatures de Dieta i Gastronomia, d’Higiene, de Seguretat Vial, d’Educació Sexual, d’Espiritualitat, de Ciutadania, etc…i sacsegem el cap. Amb tot el respecte, les actituds i habilitats que s’haurien de generar des d’aquestes matèries de nuevo cuño , si es vol, es cobreixen perfectament des de les assignatures tradicionals. I si no es vol, no es farà només perquè broti del no-res una matèria nova.
Que aquesta recepta hagi mig-funcionat per a generar nous continguts amb assignatures com Tecnologia (i ja veurem què passa amb Emprenedoria) no és cap garantia. El canvi, pel que fa a l’esperit crític, depèn molt més de les pedagogies que s’apliquen que no pas dels continguts. O és que des de les matèries de Filosofia, Biologia, Física i Química, …Llengua, fins i tot…no es pot promoure l’esperit crític?
Afegir una assignatura queda bé, perquè es pot anotar en algun lloc i polítics i tècnics es poden posar medalles. Però l’impacte real a les aules depèn del profe, i el profe, ja té elements per a fer-ho. Si volem ajudar-lo, demanem el que li fa falta per a poder canviar la pràctica didàctica: més i millor formació, menors ràtios d’alumnes, temaris més reduïts, etc…
Conforme amb la necessitat. Però, siusplau, deixem de proposar noves assignatures per cada problema que ens trobem.
Hi ha una necessitat urgent. Però la necessitat urgent és d’un canvi en la didàctica a dins les aules.
*Hodson, D. (1994). Hacia un enfoque más crítico del trabajo de laboratorio, Enseñanza de las Ciencias, 12, 299-313. (lectura molt recomanable)