Diferenciació funcional en Metal·lotioneïnes d’Equinoderm

The sea urchin metallothionein system: Comparative evaluation of the SpMTA and SpMTB metal-binding preferences. FEBS Open Bio 3 (2012) 89-100. Mireia Tomas, Jordi Domènech, Mercè Capdevila, Roger Bofill, Sílvia Atrian. Els eriçons de mar són organismes molt exposats a la contaminació per metalls pesants. El seu sistema MT els protegeix, però ho fa de manera especialitzada: […]

Tesi Doctoral publicada al servei TDX

La tesi doctoral està disponible per a la seva consulta al servei TDX. Estudi de la relació estructura funció en metal·lotioneïnes d’invertebrats, protozous i plantes. Resum de la tesi: Les Metal·lotioneïnes (MTs) configuren una família de proteïnes de baix pes molecular àmpliament distribuïdes entre els éssers vius (des dels protozous i plantes als metazous), riques […]

La Histidina dissimula

La MT CeMT-2 del nemàtode Caenorhabditis elegans té una Histidina al seu extrem C-terminal. Els nostres resultats indiquen que aquesta Histidina juga un rol clau en la formació de formes dimèriques i la determinació del caràcter de Zn-tioneïna d’aquesta MT. Ha estat necessari l´anàlisi conjunt d’estudis de Mutagènesi dirigida, ESI-MS, Raman i CD per a poder […]

L’ombra de Mytilus és allargada

Els musclos recullen molts metalls pesants del medi, i tenen fins a 12 MT diferents!  L’estudi dels agregats de la MT-10-IV de musclo recombinant amb Zn, Cu i Cd, mostra que li agrada molt el Zn, i que, segurament, ions de clorur i sulfur participen en una estructura peculiar: ho ha de ser, perquè l’espectre […]

Una pinça elusiva però agraïda

L’estructura terciària de les MT de planta és un debat aferrissat entre dues propostes: dos dominis-cluster independents (pesa) o un sol cluster format per la unió de dos dominis (pinça). Mitjançant la generació de formes mutants de la proteïna arribem a la conclusió que la MT de Quercus suber té una estructura de pinça. Però no […]

In silico, in vitro, in vivo.

Drosophila melanogaster conté 4 gens de MT funcionals, que semblen repartir-se la funcionalitat per el Cu i per el Zn, del que s’extreu dels nostres resultats in vitro. Aquests resultats in vitro, que ja havien predit estudis in silico, han estat confirmats amb estudis in vivo de resistència a toxicitat per metalls de formes mutants […]