{"id":1856,"date":"2017-10-04T18:41:42","date_gmt":"2017-10-04T18:41:42","guid":{"rendered":"https:\/\/blogcienciesnaturals.wordpress.com\/?p=1856"},"modified":"2017-10-04T18:41:42","modified_gmt":"2017-10-04T18:41:42","slug":"algun-era-profe-compromes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/2017\/10\/04\/algun-era-profe-compromes\/","title":{"rendered":"Algun era profe comprom\u00e8s"},"content":{"rendered":"

Una Versi\u00f3 del poema \u00abAlcuno era comunista\u00bb, de l’artista Giorgio Gabber, amb la que he concl\u00f3s avui la Lli\u00e7\u00f3 inaugural del M\u00e0ster de Professorat de Secund\u00e0ria de la UPF-UOC<\/a>, on han tingut l’amabilitat de convidar-me a xerrar. Al final,\u00a0 podeu veure la declamaci\u00f3 del poema original en itali\u00e0, subtitulat en castell\u00e0.<\/p>\n

Algun era profe comprom\u00e8s<\/strong><\/p>\n

Algun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 havia estudiat Hist\u00f2ria o Ci\u00e8ncies Ambientals.
\nAlgun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 la mare, l’oncle, l’amic.
\nAlgun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 veia les TIC com una promesa, el treball per projectes com una poesia, i l’escola p\u00fablica com l’Olimp eucatiu.
\nAlgun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 se sentia sol.<\/p>\n

Algun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 havia tingut massa profes no compromesos.
\nAlgun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 la societat ho exigia, en C\u00e9sar Bona ho exigia, la crisis econ\u00f2mica ho exigia, el frac\u00e0s escolar ho exigia, Escola Nova 21 ho exigia, PISA ho exigia… ho exigien tots.<\/p>\n

Algun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 li havien dit.
\nAlgun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 no li havien dit….tot.
\nAlgun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 abans,…abans,…era un profe pasota.
\nAlgun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 havia ent\u00e8s que la renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica anava poc a poc, perqu\u00e8 anava lluny.<\/p>\n

Algun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 Antoni Benaiges \u2013el mestre que volia dur els seus alumnes al mar- va fer el que va fer.
\nAlgun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 Ignacio Wert va fer el que va fer.
\nAlgun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 era savi, i s’estimava els nanos.
\nAlgun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 es prenia unes cerveses i s\u2019emocionava als Edcamps i Betacamps.<\/p>\n

Algun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 era tant c\u00ednic que necessitava alguna cosa en qu\u00e8 creure.
\nAlgun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 estava tant fascinat per el coneixement que volia estar en el lloc on es creava.
\nAlgun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 no soportava l’aula i volia sortir-ne per dedicar-se a la gesti\u00f3 educativa.
\nAlgun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 es volia divertir i passar-s’ho b\u00e9 a classe.<\/p>\n

Algun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 la revoluci\u00f3 educativa avui no, dem\u00e0 potser, dem\u00e0 passat segurament.
\nAlgun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 \u00abel Ministeri, les lleis educatives, la burocr\u00e0cia, …\u00f2stia ja<\/em>\u00ab.
\nAlgun era profe comprom\u00e8s per incordiar el seu director o cap de departament.
\nAlgun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 passava massa hores a Twitter.
\nAlgun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 havia vist massa cops \u201cCamino a la Escuela\u201d o \u201cEl Club de los poetas muertos\u00bb.<\/p>\n

Algun era profe comprom\u00e8s per moda, algun per principis, algun per frustaci\u00f3.<\/p>\n

Algun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 ho volia educar tot.
\nAlgun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 no coneixia els gur\u00fas educatius, formadors de formadors, experts educatius i dem\u00e9s.
\nAlgun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 havia canviat el llibre de text per l’evangeli segons Ken Robinson.
\nAlgun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 estava conven\u00e7ut de tenir el suport de les fam\u00edlies i l’alumnat.
\n\u2026
\nAlgun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 era m\u00e9s comprom\u00e8s que els altres.
\nAlgun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 hi havia els programes institucionals de millora educativa.
\nAlgun era profe comprom\u00e8s malgrat que hi haguessin els programes institucionals de millora educativa.
\nAlgun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 no hi havia res millor.<\/p>\n

Algun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 no hi havia prou fam\u00edlies compromeses.
\nAlgun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 \u201ctenim un sistema educatiu que destrueix la creativitat\u201d.
\nAlgun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 no podia m\u00e9s de classes insuportables en les que ning\u00fa aprenia res i reunions en qu\u00e8 ning\u00fa parlava de res.<\/p>\n

Algun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 no podia suportar la viol\u00e8ncia contra persones que defensaven pac\u00edficament el seu dret a expressar-se democr\u00e0ticament.
\nAlgun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 l’Escola Jaume Balmes, L’Institut Ramon Llull, l’Escola Prosperitat, Sant Juli\u00e0 de Ramis, Sant Carles de la R\u00e0pita, …
\nAlgun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 sabia que ni les lleis, ni les urnes, ni les paperetes s\u00f3n garanties democr\u00e0tiques, i que garanties democr\u00e0tiques s\u00f3n les persones lliures educades en la democr\u00e0cia, el respecte i la toler\u00e0ncia.<\/p>\n

Algun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 qui estava en contra, era profe comprom\u00e8s.
\nAlgun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 ja no suportava aquella cosa r\u00edgida i anquilosada que ens obstinem a anomenar educaci\u00f3.<\/p>\n

Algun, algun creia ser profe comprom\u00e8s i potser era una altra cosa.
\nAlgun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 somiava una llibertat diferent de la del consum.
\nAlgun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 creia poder ser lliure i feli\u00e7 nom\u00e9s si tamb\u00e9 ho eren els altres.<\/p>\n

Algun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8 tenia la necessitat d’una embranzida cap a alguna cosa nova.
\nPerqu\u00e8 sentia la necessitat d’una escola diferent.<\/p>\n

Perqu\u00e8 potser era nom\u00e9s una for\u00e7a, una volada, un somni, una embranzida, un desig de cambiar les coses, de canviar la societat.
\nS\u00ed. Algun era profe comprom\u00e8s perqu\u00e8, unit a aquesta embranzida cadasc\u00fa era com…m\u00e9s que si mateix.<\/p>\n

Com…dues \u00e0nimes en una: d’una banda, el bregar del dia a dia als centres educatius.
\nDe l’altra, el sentiment de pertinen\u00e7a a una esp\u00e8cie que volia aixecar el vol per cambiar l’educaci\u00f3.
\nDues \u00e0nimes en un sol cos.<\/p>\n

Algun era profe comprom\u00e8s i potser no va tenir m\u00e9s remei que continuar sient-ho, m\u00e9s enll\u00e0 de l’esperan\u00e7a.
\nNom\u00e9s perqu\u00e8 ja no era capa\u00e7 de concebre una altra manera de ser profe, ni capa\u00e7 de tornar a transitar obsequiosament la sordidesa de la mera superviv\u00e8ncia a les aules.
\nAlgun era profe comprom\u00e8s i ja no va poder prescindir de la seva segona \u00e0nima.<\/p>\n

Algun era profe comprom\u00e8s.<\/p>\n

 <\/p>\n