{"id":1889,"date":"2017-12-20T15:30:50","date_gmt":"2017-12-20T15:30:50","guid":{"rendered":"https:\/\/blogcienciesnaturals.wordpress.com\/?p=1889"},"modified":"2017-12-20T15:30:50","modified_gmt":"2017-12-20T15:30:50","slug":"carta-dun-cacador-de-metalls","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/2017\/12\/20\/carta-dun-cacador-de-metalls\/","title":{"rendered":"Carta d’un ca\u00e7ador de metalls"},"content":{"rendered":"

<Relat epistolar\u00a0en mem\u00f2ria de S\u00edlvia Atrian<\/a>, una de les meves directores de tesi.><\/p>\n

15 de gener de 2006<\/b><\/u><\/p>\n

Estimat doctor Klauss,<\/p>\n

Ja far\u00e0 un temps que no sap res de mi, per\u00f2 no podia esperar m\u00e9s a dir-li-ho: ens n\u2019hem sortit!! Finalment, el descobriment!<\/p>\n

S\u2019estar\u00e0, vost\u00e8 preguntant: i qu\u00e8 han descobert? Doncs miri, vost\u00e8 no se\u2019n recordar\u00e0, per\u00f2 n\u2019\u00e9s en part culpable. Tot va comen\u00e7ar fa uns anys, a la Facultat de Biologia. Vost\u00e8 em va parlar d\u2019Aznalc\u00f3llar i del terrible accident que all\u00ed va succeir. Litres de materials contaminats amb metalls pesants van \u00e9sser abocats al parc natural de Do\u00f1ana. El Parc i algunes de les seves precioses esp\u00e8cies estaven condemnats. No hi havia manera d\u2019evitar-ho. Despr\u00e9s de dir aix\u00f2, teatralment, es va acabar el caf\u00e8 d\u2019un glop. Se\u2019n recorda?<\/p>\n

Vost\u00e8 i jo no vam tornar a parlar del tema. Per\u00f2 poc temps despr\u00e9s, vaig veure una not\u00edcia sorprenent: investigadors del Departament de Gen\u00e8tica de la UB havien aconseguit, mitjan\u00e7ant unes prote\u00efnes, recollir metalls pesants del medi. Podia ser la salvaci\u00f3 de Do\u00f1ana? M\u2019intrigava com feien la seva feina. Vaig entendre que feien servir les prote\u00efnes com a trampes per a capturar els metalls, per\u00f2…com? Nom\u00e9s a un lloc podia trobar la resposta, i vaig anar a descobrir el secret dels ca\u00e7adors de metalls.<\/p>\n

A partir d\u2019aqu\u00ed, tot va anar molt r\u00e0pid. Dies despr\u00e9s, ja era un d\u2019ells. La directora del grup de recerca, la Dra. S\u00edlvia Atrian, m\u2019explic\u00e0 com ca\u00e7aven els metalls. Resulta que usaven unes prote\u00efnes anomenades metal\u00b7lotione\u00efnes, que estaven a pr\u00e0cticament tots els \u00e9ssers vius i els protegien dels efectes t\u00f2xics dels metalls pesants. Les metal\u00b7lotione\u00efnes actuaven com trampes de metalls, mitjan\u00e7ant un amino\u00e0cid anomenat ciste\u00efna. I quina era la meva feina com a ca\u00e7ador de metalls? Resulta que les diferents metal\u00b7lotione\u00efnes funcionaven cadascuna millor amb un metall o un altre, amb Zn, Cd o Cu. Hi havia alguna cosa, \u201calguna cosa en la seva seq\u00fc\u00e8ncia que havia d\u2019explicar com funcionaven!\u201d I sap, Doctor Klauss, quan la S\u00edlvia \u2013perqu\u00e8 la Dra. Atrian va ser de seguida la S\u00edlvia- , deia, quan la S\u00edlvia ens explicava aix\u00f2 , alguna cosa en la seva manera de dir-ho et feia pensar que acabaves d\u2019entrar en una exploraci\u00f3 on no es sabia qu\u00e8 passaria. Li ben asseguro no vaig trigar a comprovar-ho. Per\u00f2 m\u2019estic avan\u00e7ant. Anem a pams.<\/p>\n

Vam comen\u00e7ar a sintetitzar mitjan\u00e7ant enginyeria gen\u00e8tica metal\u00b7lotione\u00efnes de diversos organismes. Ten\u00edem la hip\u00f2tesi que la mosca Drosophila, que tenia una MT de Cu, tindria la seva segona MT de Zn. La que jo m\u2019encarregava d\u2019estudiar. Amb diverses proves, an\u00e0lisis i m\u00e9s proves gr\u00e0cies al grup de recerca de la Dra. Merc\u00e8 Capdevila -que tamb\u00e9 va ser de seguida la Merc\u00e8-, va resultar que no era el que ens pens\u00e0vem. Era de Cu, tamb\u00e9. Em vaig endur una decepci\u00f3. Vaig pensar: quin frac\u00e0s, no ha sortit el que vol\u00edem. Perqu\u00e8 per a mi aleshores la Ci\u00e8ncia anava d\u2019aix\u00f2: de demostrar que tenies ra\u00f3, que les coses eren com les pensaves tu. La reuni\u00f3 amb la S\u00edlvia va ser la primera de les lli\u00e7ons de Ci\u00e8ncia que m\u2019esperaven. Estava contenta. Jo, decebut. Ella, contenta. Va resultar que el que nosaltres ens hagu\u00e9ssim pensat no era important. Va resultar que hav\u00edem d\u2019estar disposats a estripar les nostres boniques teories quan les dades no les recolzaven<\/b>. Semblava contenta de que les dades ens contradissin i all\u00ed, sobre la marxa vaig presenciar la construcci\u00f3 de la nova hip\u00f2tesi: llavors, aix\u00f2 vol dir que,… per tant…. Dr. Klauss. Guardi aquestes paraules, perqu\u00e8 li en tornar\u00e9 a parlar.<\/p>\n

Per\u00f2 aix\u00f2 no era tant f\u00e0cil com aix\u00f2. Despr\u00e9s de molt treballar, aconseguies quatre dades. Quan li dic quatre, no li dic en sentit figurat. Estic parlant de quatre n\u00fameros. Amb decimals, per\u00f2 quatre. Estequiometries de metalls. Equivalents de valoraci\u00f3. Quatre n\u00fameros. I amb all\u00f2 anaves a una reuni\u00f3, pensant que d\u2019all\u00f2 no se\u2019n podria treure res. I ho deies. I llavors la S\u00edlvia ho feia. Et feia \u201cEjem, ejem\u201d. Sabeu qu\u00e8 vull dir, oi? I llavors, quan feia aix\u00f2, sabies que se t\u2019estava escapant alguna cosa. I venia la segona lli\u00e7\u00f3: deixa de mirar-te les dades com te les mires. Gira la taula. Qu\u00e8 veus ara?<\/b><\/em> I, sap qu\u00e8, Dr.Klauss, va resultar que aix\u00f2 de comparar coses era multidimensional i que les dades de vegades responien a preguntes que tu encara no t’havies fet. Les primeres vegades em quedava parat. Les \u00faltimes tamb\u00e9, perqu\u00e8 la S\u00edlvia feia l\u2019impressi\u00f3 d\u2019estar sempre un pas m\u00e9s endavant. Gira la Taula. Qu\u00e8 veus, ara? Dr. Klauss: Guardi aquestes paraules, perqu\u00e8 li en tornar\u00e9 a parlar.<\/p>\n

Per\u00f2 ara tornem a l\u2019an\u00e0lisi de m\u00e9s prote\u00efnes: l\u2019Equip MT -els Metalos, vam comen\u00e7ar a dir-nos- ten\u00edem control\u00b7lat el m\u00f3n dels \u00e9ssers vius. No hi havia f\u00edlum on no hi hagu\u00e9s un Metalo xafarder remenant seq\u00fc\u00e8ncies, calculant masses o analitzant espectres. Perqu\u00e8 amb les Laures, l\u2019Ayel\u00e9n, en Roger i l\u2019\u00d2scar analitz\u00e0vem espectres, el que seria, diguem-ne l\u2019 \u201dombra\u201d de la prote\u00efna, d\u2019on dedu\u00edem com devia empresonar els metalls. Un dia, analitzant espectres, alguna cosa va comen\u00e7ar a fallar. Semblava que en l\u2019ombra de les nostres prote\u00efnes hi havia alguna cosa que no era ni la prote\u00efna ni el metall. Un viatger molecular ocult. I, de nou, ja s\u2019ho pot suposar: la S\u00edlvia, contenta. I vinga a girar taules. A aquestes al\u00e7ades ja havies ent\u00e8s que precisament, la gr\u00e0cia de tot plegat era que hi haguessin coses que a primer cop d\u2019ull no s\u2019entenguessin, per\u00f2 despr\u00e9s obrissin la porta a noves visions, hip\u00f2tesis i descobriments. Que la ci\u00e8ncia no anava de camins segurs, sin\u00f3 de sobresalts. I aquesta vegada va ser el cas, el nostre descobriment: result\u00e0 que MTs de diversos f\u00edlums tenien Sulfurs en els seus agregats amb metalls, una cosa que fins al moment ning\u00fa no havia vist. Ens pregunt\u00e0vem com era que ning\u00fa no ho hagu\u00e9s mirat abans, aix\u00f2. I la S\u00edlvia ens ho va respondre en la felicitaci\u00f3 que vam rebre d\u2019un investigador el nom del qual ara no recordo, que deia el que seria la tercera lli\u00e7\u00f3 de Ci\u00e8ncia. La S\u00edlvia ens va dir: mireu, \u00e9s exactament aix\u00f2 que ens diuen. La ci\u00e8ncia \u00e9s mirar on tothom ha mirat i veure-hi el que ning\u00fa no ha vist<\/b><\/em>. Dr. Klauss: Guardi aquestes paraules, perqu\u00e8 li en tornar\u00e9 a parlar.<\/p>\n

I per veure el que ning\u00fa no havia vist i mirar-ho com ning\u00fa sabia que s\u2019havia de mirar la creixent fam\u00edlia Metalo va embarcar-se cada cop en noves t\u00e8cniques, noves col\u00b7laboracions i nous reptes. Miri, doctor Klauss: No he resolt res d\u2019Aznalc\u00f3llar. Per\u00f2 m\u2019he endut tres lli\u00e7ons.<\/p>\n

Addenda. 12 de desembre de 2017.<\/b><\/p>\n

Torno a ser jo, doctor Klauss. Han passat uns anys, i la S\u00edlvia ens ha deixat. Ens hem trobat de nou persones que vam compartir amb ella aquesta seva passi\u00f3 per la ci\u00e8ncia. I els he llegit la seva carta.\u00a0Ara s\u00f3c profe. Intento que els meus alumnes aprenguin ci\u00e8ncia. I recupero les tres lli\u00e7ons:<\/p>\n