{"id":1950,"date":"2018-11-27T20:25:16","date_gmt":"2018-11-27T20:25:16","guid":{"rendered":"https:\/\/blogcienciesnaturals.wordpress.com\/?p=1950"},"modified":"2018-11-27T20:25:16","modified_gmt":"2018-11-27T20:25:16","slug":"discurs-premi-marta-mata-de-pedagogia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/2018\/11\/27\/discurs-premi-marta-mata-de-pedagogia\/","title":{"rendered":"Discurs Premi Marta Mata de Pedagogia"},"content":{"rendered":"

Avui m’han concedit el premi Marta Mata de Pedagogia<\/a>. Vull compartir-ho i ho far\u00e9 amb les paraules del discurs que he fet en l’acte d’entrega:<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Bona tarda.
\nNo cal que us digui que per a mi aquesta \u00e9s una tarda formidable ni us expliqui la inmensa satisfacci\u00f3 que em suposa estar avui aqu\u00ed. No cal que ho digui, per\u00f2 us ho dic, perqu\u00e8 sin\u00f3 explotar\u00e9. Agraeixo molt al jurat, a Rosa Sensat i totes les institucions que impulsen aquest premi que hagin premiat el meu llibre \u201cIndagaci\u00f3n, ABP y Controversias. Apuntes para la Competencia cient\u00edfica<\/em>\u201d. M’omple a parts iguals d’alegria i de respecte. Avui, concretament, de quantitats industrials d’alegria.<\/p>\n

He volgut que aquest llibre fos una invitaci\u00f3 a habitar l’espai inc\u00f2mode entre el discurs i la pr\u00e0ctica. Un corriol que mostr\u00e9s com el viatge entre aquests dos punts \u00e9s fer\u00e9stec i incert i no t\u00e9 res d’evident ni f\u00e0cil. Aquest espai \u00e9s el que habiten molts docents cada dia a les aules. I a mi m’agradaria que aquests docents -si volen- es sentissin reivindicats en aquest premi. Hi ha tota una generaci\u00f3 de docents que est\u00e0 empenyent el canvi. Docents que no escriuen perqu\u00e8 estan parlant amb alumnes. Docents que no parlen en confer\u00e8ncies perqu\u00e8 estan dissenyant millors activitats. Docents que viuen en primera persona que ens falten recursos i que necessitem que la societat s’estimi una mica m\u00e9s l’educaci\u00f3. Docents que es mouen entre el maltracte a la professi\u00f3 i les altes expectatives que t\u00e9 posada la societat en nosaltres. Docents -molt sovint sols o desconcertats- que no tenen respostes clares i di\u00e0fanes als reptes educatius, per\u00f2 que saben habitar aquest incre\u00efble i meravell\u00f3s espai borr\u00f3s i contradictori que \u00e9s la pr\u00e0ctica real de l’educaci\u00f3. Penso que em faria feli\u00e7 que es veiessin reflectits en les contradiccions i els dubtes que habiten aquest llibre i es sentissin part implicada en aix\u00f2 que celebrem.
\nVull guardar tamb\u00e9 un espai per dir que aquest premi \u00e9s tamb\u00e9 una mica d’una altra part implicada: en Tom\u00e0s i la Neus, i la Laura. Gr\u00e0cies per la vostra paci\u00e8ncia i entendre que \u201cel papa est\u00e0 escrivint un llibre\u201d.<\/p>\n

Els que sou aqu\u00ed mereixeu que us doni explicacions d’on i perqu\u00e8 ha sorgit aquest llibre. El c\u00e8lebre f\u00edsic Leo Szilard va anunciar un cop al seu amic, Hans Bethe, que estava pensant escriure un diari. \u201cNo em proposo publicar-lo\u201d va dir. \u201cEm limitar\u00e9 a registrar els fets perqu\u00e8 D\u00e9u s’informi\u201d. \u201cTu creus que D\u00e9u no coneix els fets?\u201d li va dir el seu amic. \u201cS\u00ed\u201d-respongu\u00e9 Szilard. \u201cEll coneix els fets, per\u00f2 no coneix aquesta versi\u00f3 dels fets\u201d.
\nDoncs b\u00e9. El que hi ha en aquest llibre \u00e9s la meva versi\u00f3 dels fets. Les coses que he apr\u00e8s sobre com ensenyar ci\u00e8ncies. Deu anys de llegir, escoltar, equivocar-me, persistir, provar, equivocar-me millor, equivocar-me (i encertar-la tamb\u00e9 algun cop) en equip… 6394 hores de classe. 1027 alumnes.
\nFrancament, quan vaig comen\u00e7ar de profe no pensava que aquest seria un ofici tant sorprenent. Llavors el que jo buscava era un ofici tranquil, amb un bon horari i unes bones vacances. Pensava que, com que sabia explicar i fer un \u00fas raonable d’analogies i met\u00e0fores, me’n sortiria prou b\u00e9. Com podeu suposar, totes aquestes concepcions sobre l’ofici aviat es van mostrar fatalment err\u00f2nies.
\nEm vaig comprar el que jo vaig anomenar les meves \u201cSabates de profe\u201d i vaig fer el possible per assimilar-me. Llavors estava en boga la perspectiva de \u201cConceptes, Procediments, Actituds\u201d. A primera vista, podies imaginar que es referia a Conceptes cient\u00edfics, Procediments cient\u00edfics i Actituds cient\u00edfiques (el que tampoc hauria estat tant terrible). Per\u00f2 va resultar que en la pr\u00e0ctica \u201cConceptes\u201d es referia a la capacitat de memoritzar i vomitar en un examen, \u201cProcediments\u201d a l’habilitat d’elaborar dossiers grapats correctament i \u201cActituds\u201d a saber estar-se en silenci i no liar-la a classe. Per ser diplom\u00e0tics, es pot dir que -partint d’aqu\u00ed- la cosa nom\u00e9s podia millorar.
\nEl que descric el llibre \u00e9s un proc\u00e9s de cerca de metodologies, davant de l’evid\u00e8ncia: el que fem no funciona. No funciona m\u00e9s enll\u00e0 de la memoritzaci\u00f3, no funciona m\u00e9s enll\u00e0 de dues setmanes, no funciona m\u00e9s enll\u00e0 d’alguns alumnes academitzats. Un proc\u00e9s de cerca paral\u00b7lel i equivalent al que cada vegada fan m\u00e9s docents. El paisatge ha anat canviant, van venir les compet\u00e8ncies b\u00e0siques, i despr\u00e9s les compet\u00e8ncies de l’\u00e0mbit. No s\u00e9 qu\u00e8 vindr\u00e0 despr\u00e9s. Per\u00f2 el repte continua sient el mateix, i \u00e9s llastimosament cru i f\u00e0cil de definir: Perqu\u00e8 fem venir aquests nens i joves a les aules? En la recerca de respostes a aquesta pregunta m’he anat topant amb diferents metodologies. La Indagaci\u00f3, l’Aprenentatge Basat en Projectes, les Controv\u00e8rsies. Alguns cops discursos te\u00f2rics que no hi havia manera d’encaixar en coses tant simples com el fet que -no s\u00e9 si ho sab\u00edeu- existeix un est\u00e1ndard impert\u00e8rrit als temps de com han de ser les taules en un centre educatiu.
\nD’altres, experi\u00e8ncies o activitats d’aula que trobaves o veies i \u201ctenien alguna cosa\u201d. No sabies ben b\u00e9 qu\u00e8, per\u00f2 eren activitats d’or. Sabeu, amb el temps a l’aula acabes agafant olfacte per aquestes coses. Rascant, rascant qu\u00e8 feia aquelles activitats tant valuoses, t’acabaves topant…amb un discurs sobre el que \u00e9s ensenyar ci\u00e8ncia. Vaig aprendre a respectar aquesta via \u201cserend\u00edpica\u201d de descobrir metodologies. I com n’era d’\u00fatil dedicar uns moments a analitzar una mica les coses.<\/p>\n

Va arribar un moment que vaig sentir la necessitat de posar una mica d’ordre a tot aix\u00f2. I n’ha sortit aquest llibre, on he intentat explicar aquest proc\u00e9s de cerca metodol\u00f2gica de la manera m\u00e9s transparent possible i al mateix temps, sumar i fer lligams amb el que com a comunitat sabem sobre ensenyar ci\u00e8ncies. M’agradaria haver ajudat a desbrossar una mica el corriol.<\/p>\n

No he apr\u00e8s res sol. I per aix\u00f2 el llibre fa eco amb espais on he anat aprenent. Els meus intr\u00e8pids companys de l’Institut Marta Estrada de Granollers<\/a>. L’esbojarrat i rigor\u00f3s grup de treball EduWikilab<\/a> (s\u00ed, s\u00f3n dos coses compatibles). Les companyes i companys del grup LIEC<\/a> de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Els projectes europeus Pathway i Engaging Science amb el grup Future Learning de la Universitat de Barcelona. Els professionals dels claustres dels centres educatius Nostra Senyora de Montserrat de Parets del Vall\u00e8s, Institut Marta Mata de Montorn\u00e8s i Institut de Vilanova. Els col\u00b7legues del SIAL, el CESIRE, la Xarxa de Compet\u00e8ncies B\u00e0siques<\/a> i STEMCat<\/a>del Departament d’Ensenyament. El #betacamp<\/a>. I 1027 alumnes. I aprofito per agrair-los aquests anys d’aprenentatges plegats.
\nQue Manuel Dom\u00e8nech, Lourdes Mart\u00ed i Anna Marb\u00e0 es llegissin l’esborrany, i els consells que em van donar, em va animar a no fer cas del c\u00e8lebre f\u00edsic Leo Szilard: potser la meva versi\u00f3 dels fets, al cap i a la fi, podia tenir valor per a alg\u00fa altre.<\/p>\n

I acabo: Un dia de maig, una alumna, en concloure una de les activitats que es comenten en aquest llibre, em va dir: \u201cAra em sento llesta\u201d. Repeteixo: \u201cAra em sento llesta\u201d. \u00c9s dif\u00edcil que ella sigui conscient de fins a quin punt va ser important per a mi aquella frase, aquell dia.
\n\u00c9s dif\u00edcil, tamb\u00e9, enquadrar aquesta frase en un objectiu d’aprenentatge. Com es mesura aix\u00f2? \u00c9s un 8,2? \u00c9s un Assoliment Excel\u00b7lent? Assoliment de qu\u00e8? Em podeu dir en quin nivell, de quina compet\u00e8ncia, de quina dimensi\u00f3 ho situar\u00edem? Per\u00f2 \u00e9s evident el seu valor no nom\u00e9s en l’ensenyament de les ci\u00e8ncies, no nom\u00e9s en l’ensenyament en general, sin\u00f3 perqu\u00e8 d’una manera molt \u00edntima respon a la pregunta (us en recordeu?): Perqu\u00e8 fem venir aquests nens i joves a les aules? Quan parlo d’espais borrosos, em refereixo exactament a aix\u00f2.<\/p>\n

I penso que \u00e9s un bon moment per adonar-me que estic content, feli\u00e7 de viure aquest moment en qu\u00e8 l’ofici vibra. De veure que el pas es va afermant i l’horitz\u00f3 \u00e9s cada cop m\u00e9s net i m\u00e9s proper.<\/p>\n

Gr\u00e0cies.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui m’han concedit el premi Marta Mata de Pedagogia. Vull compartir-ho i ho far\u00e9 amb les paraules del discurs que he fet en l’acte d’entrega: Bona tarda. No cal que us digui que per a mi aquesta \u00e9s una tarda formidable ni us expliqui la inmensa satisfacci\u00f3 que em suposa estar avui aqu\u00ed. No cal […]<\/p>\n","protected":false},"author":2840,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1,28],"tags":[],"class_list":["post-1950","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-zdestacats"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1950","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2840"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1950"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1950\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1950"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1950"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1950"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}