{"id":1963,"date":"2019-02-11T00:33:48","date_gmt":"2019-02-11T00:33:48","guid":{"rendered":"https:\/\/blogcienciesnaturals.wordpress.com\/?p=1963"},"modified":"2019-02-11T00:33:48","modified_gmt":"2019-02-11T00:33:48","slug":"aprenentatges-clandestins-cicles-de-laprenentatge-i-heuristica-destar-per-casa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/2019\/02\/11\/aprenentatges-clandestins-cicles-de-laprenentatge-i-heuristica-destar-per-casa\/","title":{"rendered":"Aprenentatges clandestins, cicles de l’aprenentatge i heur\u00edstica d’estar per casa"},"content":{"rendered":"

Una de les coses que ens han portat a veure l’aprenentatge com un proc\u00e9s en primera persona ha estat el construccionisme. B\u00e0sicament, el construccionisme defensa que els conceptes han de ser constru\u00efts (o reconstru\u00efts) per el propi subjecte<\/strong>. Perqu\u00e8 \u2013per ser conceptes i no nom\u00e9s paraules- cal haver fet \u00abalguna cosa\u00bb vinculada amb aquests conceptes, i cal haver-la fet en el lloc on \u00abviuran\u00bb, \u00e9s a dir, al nostre cervell. I per aix\u00f2 els conceptes no s\u00f3n una cosa que simplement puguem transmetre. Alguns, esgarrifats, afirmen: \u00abPer\u00f2 jo s\u00ed que els transmeto coneixements-explicant-i ells aprenent<\/em>\u00ab. Diria el construccionisme: en moltes ocasions, aquest \u00abfer alguna cosa\u00bb (relacionar amb experi\u00e8ncies pr\u00f2pies, associar a altres conceptes) succeeix de forma clandestina i diferent en el cap de cada alumne\/a mentre un professor creu que \u201ctransmet\u201d coneixement.<\/p>\n

B\u00e0sicament la idea de fons \u00e9s: \u00e9s igual el que tu facis, els alumnes, si aprenen, sempre aprenen igual,  construint<\/strong>. \u00c9s clar que segurament hi ha maneres de fer que aquest proc\u00e9s sigui menys clandest\u00ed i promoure’l de forma m\u00e9s efica\u00e7 que, simplement, esperar que els alumnes aprenguin mentre els acusem de badar.<\/p>\n

Suposo que amb aquesta ambici\u00f3 en aquest punt de la hist\u00f2ria \u00e9s on va apar\u00e8ixer el c\u00e8lebre \u00abCicle de l’Aprenentatge\u00bb, que jo he llegit sempre atribu\u00eft a Jorba i Caselles (1996), i t\u00e9 m\u00e9s o menys aquesta forma:<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

El mapa mostra la relaci\u00f3 entre el grau d’abstracci\u00f3 i de complexitat de diferents tasques mentals en un proc\u00e9s d’aprenentatge. S’ha acabat anomenant a aix\u00f2 el \u00abCicle d’aprenentatge\u00bb, i s’assumeix de forma general que les seq\u00fc\u00e8ncies d’aprenentatge s’han d’estructurar segons aquest cicle<\/strong> i seguir necess\u00e0riament els passos 1, 2, 3 i 4 en aquest ordre. Una cosa bona d’aquest cicle \u00e9s que fa evident que calen diferents tipus de processos per a aprendre. Una altra \u00e9s que ha perm\u00e8s de forma f\u00e0cil adaptar el que ja es feia (b\u00e0sicament introduir coneixements i fer un examen al final) amb dues noves etapes: explorar idees pr\u00e8vies (que en la pr\u00e0ctica s’acaba convertint en una vaga pregunta de \u00abqu\u00e8 sabeu de?\u00bb) i estructurar coneixements (que en la pr\u00e0ctica no acostuma a parlar d’estructurar DINS el CAP, sin\u00f3 en una pissarra, esperant, de nou, arribar a aquest proc\u00e9s clandest\u00ed que no sabem si passa o no).<\/p>\n

Podeu imaginar com ens desconcerta aquest cicle als que ens barallem amb l’ABP: en ABP qui porta la veu cantant de l’acci\u00f3 \u00e9s el prop\u00f2sit del projecte, i \u00e9s la narraci\u00f3 del prop\u00f2sit el que seq\u00fcencia l’acci\u00f3 a l’aula<\/strong>. En alguns punts d’un ABP \u00e9s realment molt dif\u00edcil saber si est\u00e0s introduint nous coneixements o aplicant-los, si est\u00e0s aplicant els previs o els nous, la introducci\u00f3 sol passar despr\u00e9s de l’aplicaci\u00f3 (via prototips), i no sabem ben b\u00e9 quan s’estructura, tot i que procurem que es faci algun cop. Aquestes etapes tant clares i netes se’ns barregen de manera inevitable, i xoquen amb el mantra de Kilpatrick (1918): aprendre en<\/em> la instrumentalitzaci\u00f3. Aprendre en el proc\u00e9s<\/em> de fer una altra cosa<\/strong>. Per aix\u00f2 no \u00e9s estrany que quan apareixen graelles per a fer programacions did\u00e0ctiques que assumeixen com a dogma aquesta estructura de les unitats did\u00e0ctiques, despr\u00e9s de barallar-nos-hi una estona les deixem c\u00f2rrer, desconcertats: \u00abCom podem introduir coneixements, si els alumnes no saben encara qu\u00e8 volem resoldre al final i encara no ho han intentat?<\/em>\u00ab.<\/p>\n

Penso que en algun moment de la hist\u00f2ria s’ha assumit que promoure millor el proc\u00e9s de construcci\u00f3 implicava estructurar les unitats did\u00e0ctiques segons el \u00abCicle d’aprenentatge\u00bb. Per\u00f2 aix\u00f2 no t\u00e9 perqu\u00e8 ser aix\u00ed. D’una banda, ordenar l’activitat a l’aula de forma expl\u00edcita segons aquests passos no \u00e9s necess\u00e0riament, la \u00fanica o la millor manera<\/strong> de promoure que aquests processos es produeixin DINS el CAP dels nostres alumnes. I de l’altra, el nostre cap no funciona per dins com un algoritme, amb passos ordenats<\/strong>. Aquesta \u00e9s nom\u00e9s la representaci\u00f3 que en fem. El nostre cap funciona de manera molt m\u00e9s desordenada, i temptativa, barrejant olors amb situacions, emocions amb tactes i relacions matem\u00e0tiques amb est\u00e8tica.<\/p>\n

Els profes de ci\u00e8ncies ens topem amb aix\u00f2 constantment amb la construcci\u00f3 del coneixement cient\u00edfic: el fam\u00f3s m\u00e8tode cient\u00edfic<\/em> \u00e9s un intent de convertir en algoritme un proc\u00e9s que \u00e9s heur\u00edstic, on diferents processos s’imbriquen i superposen. Encara que sigui atractiva la idea d’associar cada proc\u00e9s a una etapa i pretendre que passen de manera seq\u00fcenciada (o que seq\u00fcenciar-los facilita que es produeixin), aix\u00f2 no es correspon amb el que passa realment DINS els CAPS.<\/strong><\/p>\n

I aquell alumne que aprenia clandestinament mentre un professor creia que transmetia coneixements el que necessita \u00e9s m\u00e9s i millors escenaris on construir i motius per a fer-ho. Espais i necessitats de \u00abfer coses\u00bb amb els conceptes. Per\u00f2 \u00e9s una fal\u00b7l\u00e0cia pensar que simplement perqu\u00e8 nosaltres ordenem l’activitat a l’aula d’una manera, el proc\u00e9s DINS el CAP de l’alumne seguir\u00e0 aquestes etapes. B\u00e0sicament, perqu\u00e8 el cap (no el de l’alumne, sin\u00f3 del de ning\u00fa) no funciona de manera algor\u00edtmica, sin\u00f3 heur\u00edstica<\/strong>, establint connexions provisionals, associant patrons a matrius d’idees o fent analogies de forma temptativa. El cervell d’un alumne estructura idees sobre el so mentre clava claus per construir un caix\u00f3 de percussi\u00f3, fa emergir idees pr\u00e8vies mentre construeix un globus aerost\u00e0tic i s’obre a introduir nous continguts quan aquests li fan falta.<\/p>\n

<\/p>\n

Per aix\u00f2 penso que \u00e9s important no confondre’ns: una cosa s\u00f3n els processos mentals que es produeixen en l’aprenentatge. Una altra \u00e9s que la manera de promoure’ls sigui \u00abcridar-los\u00bb de forma seq\u00fcencial i expl\u00edcita. <\/strong><\/p>\n

B\u00e0sicament, el que vull dir \u00e9s que el proc\u00e9s ser\u00e0 sempre clandest\u00ed. Sempre passar\u00e0 DINS el CAP de l’alumne. No el podrem \u00abalgoritmitzar\u00bb perqu\u00e8 \u00e9s un proc\u00e9s \u00edntim i heur\u00edstic. Aix\u00ed que possiblement, traurem m\u00e9s suc d’emp\u00e8nyer aquell cervell a fer \u00abalguna cosa\u00bb amb els conceptes<\/strong> que no pas d’entorpir-lo en etapes que pretenen in\u00fatilment fer \u00abp\u00fablic\u00bb i \u00abordenat\u00bb un proc\u00e9s que \u00e9s \u00abclandest\u00ed\u00bb i \u00ab\u00f2rg\u00e0nic\u00bb per definici\u00f3. Encara que passi en comunitat.  Generar prop\u00f2sits, necessitats reals, escenaris rics, problemes a resoldre, presents des del principi i connectats.<\/p>\n

Aix\u00f2 no vol dir que no h\u00e0gim de preveure moments on fem possible introduir continguts o estructurar-los. Nom\u00e9s vol dir que la introducci\u00f3 de continguts i la seva estructuraci\u00f3 passar\u00e0 – o no- en cada cervell en el moment en qu\u00e8 aquell cervell -clandestinament- ho requereixi. Per\u00f2 no necess\u00e0riament el dia i hora que nosaltres decidim que ho requereix a l’aula. Preocupem-nos de fer que ho requereixi, de crear la necessitat.<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una de les coses que ens han portat a veure l’aprenentatge com un proc\u00e9s en primera persona ha estat el construccionisme. B\u00e0sicament, el construccionisme defensa que els conceptes han de ser constru\u00efts (o reconstru\u00efts) per el propi subjecte. Perqu\u00e8 \u2013per ser conceptes i no nom\u00e9s paraules- cal haver fet \u00abalguna cosa\u00bb vinculada amb aquests conceptes, […]<\/p>\n","protected":false},"author":2840,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[62,69,144],"class_list":["post-1963","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-devaneos-didactics","tag-disseny-didactic","tag-treball-per-projectes"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1963","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2840"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1963"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1963\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1963"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1963"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1963"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}