{"id":205,"date":"2011-01-07T00:09:04","date_gmt":"2011-01-07T00:09:04","guid":{"rendered":"http:\/\/jordidomenechportfolio.wordpress.com\/?p=205"},"modified":"2011-01-07T00:09:04","modified_gmt":"2011-01-07T00:09:04","slug":"tesi-doctoral-publicada-al-servei-tdx","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/2011\/01\/07\/tesi-doctoral-publicada-al-servei-tdx\/","title":{"rendered":"Tesi Doctoral publicada al servei TDX"},"content":{"rendered":"

La tesi doctoral est\u00e0 disponible per a la seva consulta al servei TDX.<\/p>\n

Estudi de la relaci\u00f3 estructura funci\u00f3 en metal\u00b7lotione\u00efnes d’invertebrats, protozous i plantes<\/a>.<\/p>\n

Resum de la tesi:<\/p>\n

Les Metal\u00b7lotione\u00efnes (MTs) configuren una fam\u00edlia de prote\u00efnes de baix pes molecular \u00e0mpliament distribu\u00efdes entre els \u00e9ssers vius (des dels protozous i plantes als metazous), riques en ciste\u00efnes (Cys), que uneixen metalls pesants com el Zn, Cu, Cd, Hg,… Tot i que se’ls ha atribuit un paper en la detoxificaci\u00f3 met\u00e0l.lica, i se n’ha estudiat estructuralment alguns dels seus membres (principalment MTs de vertebrats i fongs) es coneix poc quina \u00e9s la relaci\u00f3 estructura-funci\u00f3 en aquestes MT, i \u2026 [+]<\/a>queden encara molts \u00e0mbits funcionals per explorar. Aquesta tesi t\u00e9 per objectiu estudiar la relaci\u00f3 entre la estructura i la funci\u00f3 de MTs d’Invertebrats, Protozous i Plantes. Amb aquest objectiu s’ha estudiat el comportament coordinatiu les MT de diversos organismes model per a les MT.
\nLes MT estudiades s’han estat sintetitzat heter\u00f2logament en medis rics en Zn, Cd o Cu, i els agregats metall-MT obtinguts han estat analitzats mitjan\u00e7ant diverses t\u00e8cniques espectrosc\u00f2piques i espectrom\u00e8triques (ICP-AES, ESI-MS, CD, UV, Raman, IR, GC-FPD) i valoracions in vitro de substituci\u00f3 del Zn per Cd o Cu. Quan ha estat necessari, s’han construit formes quim\u00e8riques de les MT mitjan\u00e7ant teconologies d’ADN recombinant. Amb aquestes dades s’ha descrit el comportament coordinatiu de cada MT, que s’ha posat en relaci\u00f3 amb dades estructurals i\/o funcionals. Les MT MTNA, MTNB, MTNC i MTND de Drosophila melanogaster mostren prefer\u00e8ncia coordinativa per el Cu, tot i que les 3 darreres semblen tenir especificitat funcional per el Cd. La MT de la planta Quercus suber (QsMT) presenta dos dominis ciste\u00ednics separats per un espaiador, i elements d’estructura secund\u00e0ria. L’estudi de quimeres de QsMT demostra que l’espaiador participa en la detoxificaci\u00f3 in vivo<\/em> de Cd i Cu en llevats, i en la uni\u00f3 de Cd mitjan\u00e7ant un residu histidina. La MT CeMT2 de Caenorhabditis elegans presenta prefer\u00e8ncia coordinativa per el Zn. L’estudi de formes mutades indica que CeMT2 \u00e9s capa\u00e7 de formar d\u00edmers mitjan\u00e7ant la seva His situada a C-terminal, i que el seu plegament no es d\u00f2na en dos dominis 9Cys+9Cys en coordinar Zn o Cu. La MT TpMT1 de Tetrahymena pyriformis presenta prefer\u00e8ncia coordinativa per els metalls divalents, presenta resist\u00e8ncia a substituir el Zn per Cd o Cu, i cont\u00e9 elements d’estructura secund\u00e0ria del tipus h\u00e8lix alfa en agregats amb Zn o Cd. La MT MT-10-IV de Mytilus edulis presenta un comportament coordinatiu compatible amb un rol homeost\u00e0tic, m\u00e9s que no pas amb un paper detoxificador, m\u00e9s atribuible a la seva subfam\u00edlia hom\u00f2loga, MT-20. La MT SpMTA de Strongylocentrotus purpuratus<\/em> presenta propietats funcionals molt diferenciades respecte les MT de mam\u00edfer, tot i assemblar-s’hi molt des d’un punt de vista estructural: SpMTA mostra especificitats funcionals envers el Cu, que l’asocien a un paper homeost\u00e0tic m\u00e9s que no pas detoxificador. L’estudi d’aquests agregats ha perm\u00e8s tamb\u00e9 descriure que en la coordinaci\u00f3 met\u00e0l.lica en MTs i la determinaci\u00f3 de les propietats funcionals, a m\u00e9s de la ciste\u00efna, hi intervenen tamb\u00e9 altre lligands (per exemple, histidina i ions clorur) i nivells estructurals (estructures secund\u00e0ria i quatern\u00e0ria). A m\u00e9s, els an\u00e0lisis amb GC-FPD han perm\u00e8s detectar per primer cop la pres\u00e8ncia de ions sulfur en agregats metall-MT. Des d’un punt de vista metodol\u00f2gic, aquesta tesi ha aportat al camp de recerca nous procediments (com l’ICP-AES \u00e0cid, la detecci\u00f3 de d\u00edmers per ESI-MS i les covaloracions) i t\u00e8cniques (com l’estudi de l’estructura mitjan\u00e7ant Raman i IR, i la mesura i detecci\u00f3 de ions sulfur en agregats metall-MT mitjan\u00e7ant tinci\u00f3 de plata, GC-FPD, CD, UV i Raman).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La tesi doctoral est\u00e0 disponible per a la seva consulta al servei TDX. Estudi de la relaci\u00f3 estructura funci\u00f3 en metal\u00b7lotione\u00efnes d’invertebrats, protozous i plantes. Resum de la tesi: Les Metal\u00b7lotione\u00efnes (MTs) configuren una fam\u00edlia de prote\u00efnes de baix pes molecular \u00e0mpliament distribu\u00efdes entre els \u00e9ssers vius (des dels protozous i plantes als metazous), riques […]<\/p>\n","protected":false},"author":2840,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[152],"tags":[181,184],"class_list":["post-205","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized","tag-publicacions-recerca-cientifica","tag-tesi-doctoral"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/205","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2840"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=205"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/205\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=205"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=205"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=205"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}