.<\/span><\/p>\nAl llarg de l’aventura, pesquem en converses en veu baixa noms d’antics herois \u00e8lfics, per\u00f2 les can\u00e7ons que narraven les seves gestes semblen haver-se perdut en el temps: Montessori, Freire,… antigues melodies m\u00e0giques, plenes d’esperit, que nom\u00e9s es canten en les fond\u00e0ries m\u00e9s ocultes dels boscs dels elfs, vetades als h\u00f2bbits com nosaltres. Melodies d’un so diferent, genu\u00ed i etern, que parlen de llibertat i alegria, al costat de les quals les can\u00e7ons dels h\u00f2bbits \u201cFlipped Classroom\u201d, \u201cTIC\/TAC\u201d i \u201cCompet\u00e8ncies B\u00e0siques\u201d semblen receptes de cuina o can\u00e7ons de taverna.<\/p>\n
.<\/span><\/p>\nSabem tamb\u00e9 que aquest no \u00e9s el primer cop que s’intenta derrocar S\u00e0uron. Antigues llegendes descriuen la hist\u00f2ria d’un passat lluny\u00e0, d’una era anterior a la nostra (durant la Rep\u00fablica?) en qu\u00e8 es va lliurar una batalla gloriosa (l’escola progressista) que, encara no sabem ben b\u00e9 perqu\u00e8, es va perdre<\/strong>, i ara els antics combatents miren de fer la viu-viu cadasc\u00fa per la seva banda. Descobrim un m\u00f3n poblat de diferents \u00e9ssers ambivalents, companys de cam\u00ed: nans capa\u00e7os de tot per un company, per\u00f2 que nom\u00e9s volen tornar a les seves mines, elfs de llum pura i resplendent que decideixen abandonar en naus lluents aquest m\u00f3n en el que nosaltres lluitem, humans cobejosos de poder i conscients de la seva derrota. En fi. Sindicats, pedagogs, professors universitaris, formadors de professorat, responsables de serveis educatius, i pol\u00edtics.<\/p>\n.<\/span><\/p>\nPer alguna estranya ra\u00f3, ens ha tocat a nosaltres, els h\u00f2bbits de peus peluts, reunir tots aquests \u00e9ssers de nou per a presentar la batalla definitiva (?) contra M\u00f3rdor. Formar la Comunitat de l’Anell. Per\u00f2 sabem que no podem recolzar-nos del tot en ells.<\/p>\n
Sabem que arribar\u00e0 un moment en qu\u00e8 cadasc\u00fa anir\u00e0 a protegir la seva terra mentre nosaltres continuem sols cap a M\u00f3rdor, amb l’estrany sentiment de no ser ni els m\u00e9s forts, ni els m\u00e9s preparats, ni els m\u00e9s adequats per a l’empresa<\/strong>. Amb l’inquietant sensaci\u00f3 d’estar assumint un repte per sobre de les nostres capacitats. Encal\u00e7ats per G\u00f2llums, individus que en algun moment eren profes, per\u00f2 als que el poder de l’Anell ha anat desgastant.<\/p>\n.<\/span><\/p>\nI mentre es lliuren batalles terribles i medi\u00e0tiques a l’altra banda del m\u00f3n, ens tocar\u00e0 a nosaltres assumir la tasca real a les terres de M\u00f3rdor, que ocupa poques p\u00e0gines en els annals de la hist\u00f2ria, per\u00f2 que \u00e9s la que decidir\u00e0 de deb\u00f3.<\/p>\n
No tinc gaire clar qu\u00e8 \u00e9s l’Anell. Una cosa que ens fa invisibles i ens protegeix, per\u00f2 que alhora ens fa caure sota el poder de M\u00f3rdor, i que haur\u00edem de destruir si ens volem salvar. Potser \u00e9s el llibre de text.<\/p>\n
I b\u00e9, la veritat \u00e9s que, com Bilbo Baggins, encara que tornem a la Comarca, siem on siem ja mai m\u00e9s ser\u00e0 com abans. Quedarem connectats i enyorarem sempre m\u00e9s aquesta lluita, que donar\u00e0 regust a cada pastisset amb melmelada.<\/p>\n
.<\/span><\/p>\n.<\/span><\/p>\n\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Despr\u00e9s d’uns anys de dedicar-me a aquest ofici, he arribat a la conclusi\u00f3 que la figura que millor ens identifica als profes de secund\u00e0ria com a col\u00b7lectiu \u00e9s … la dels h\u00f2bbits del senyor dels anells. Si no saps de qu\u00e8 va la hist\u00f2ria (la dels profes de secund\u00e0ria o la del senyor dels anells) […]<\/p>\n","protected":false},"author":2840,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[62,82,86,92],"class_list":["post-960","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-devaneos-didactics","tag-formacio-del-professorat","tag-gestio-del-coneixement","tag-innovacion"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/960","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2840"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=960"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/960\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=960"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=960"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=960"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"bilbo\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/jordidomenech\/wp-content\/uploads\/sites\/524\/2014\/04\/bilbo.png\")
<\/a>Com en Frodo, ens trobem de cop i volta transplantats a un m\u00f3n ple d’incerteses i angoixes, del que no sabem res<\/strong>, i se’ns demana que prenem partit en una lluita milen\u00e0ria de la qual no sab\u00edem res fins ara (la de la renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica), i no nom\u00e9s aix\u00f2, sin\u00f2 que se’ns demana que liderem aquesta lluita<\/strong>. Tothom al nostre voltant admet que els poders de S\u00e0uron han esclafat els esfor\u00e7os dels homes, els nans i els elfs. Tots ells m\u00e9s poderosos que nosaltres. Armats amb coneixements de pedagogia i de did\u00e0ctica, llarga experi\u00e8ncia o discursos engolats. Tothom sembla tenir clar que nosaltres, uns homenets petitons de peus peluts i amb les \u00faniques armes d’una llicenciatura, de la bona intenci\u00f3 i la bona fe semblem, a priori, un simple esmorzar per a M\u00f3rdor. I tot i aix\u00f2, seguim.<\/p>\n