Estupenda sessi\u00f3 de formaci\u00f3 d’en David Marsh el darrer 2 d’abril al curs Comenius organitzat per el CIREL\/CESIRE que sacseja estereotips sobre el CLIL\/AICLE.<\/p>\n
Important. Perqu\u00e8 el CLIL no \u00e9s la proposta elitista que se’ns ven, on \u00abes fa la mat\u00e8ria en angl\u00e8s\u00bb.<\/p>\n
\u00c9s un treball integrat per a TOTS els alumnes que connecta amb les experi\u00e8ncies de l’alumnat i apela a una altra relaci\u00f3 amb el coneixement que deixi de separar els conceptes i habilitats en barreres artificials de disciplines.<\/p>\n
Per aix\u00f2 devia insistir tant Marsh en que el model CLIL implica una atenci\u00f3 a l’alumne, tenir present l’ac\u00fastica dels espais, la fatiga ling\u00fc\u00edstica (\u00bfQu\u00e8 passa al cap de 30 min d’escoltar en angl\u00e8s?) i una atenci\u00f3 expl\u00edcita al al benestar dels participants, una aproximaci\u00f3 experiencial que promogui la implicaci\u00f3 emotiva de l’alumnat. Una frase de Marsh ho resumeix: \u00abEls alumnes haurien de somriure, a classe\u00bb.<\/p>\n
Un model on es deixa d’expulsar les lleng\u00fces de les mat\u00e8ries, \u00abblending languages and subjects\u00bb i es propulsa cap a l’\u00e8xit a tothom, no nom\u00e9s a la majoria.<\/p>\n
Com fer-ho? fent servir bastides did\u00e0ctiques \u00abjust in time\u00bb a diferents nivells (paraules, frases, imatges, din\u00e0miques…) que s’enfoquin a nivells de dificultat creixents (Taxonomia de Bloom dixit<\/em>). En el debat, aspectes pr\u00e0ctics que demostren que no som als n\u00favols: m\u00f2bils a l’aula CLIL? \u00e9s la segona llengua un segon obstacle per als alumnes amb dificultats?<\/p>\n La comunitat escolar com a comunitat que apr\u00e8n (incloent l’aprenentatge del professorat) travess\u00e0 tota la sessi\u00f3, culminant en una activitat on, organitzats per equips, els professors participants cre\u00e0rem in situ, activitats CLIL amb bastides diverses (de 3 mintus!), de les que n’extrec (comunitat d’aprenentatge) les seg\u00fcents idees:<\/p>\n \n Arrel d’aquest darrer punt, no sorpr\u00e8n que la sessi\u00f3 de formaci\u00f3 acab\u00e9s amb la sala pr\u00e0cticament folrada de fulls amb esquemes, aportacions o enumeracions d’expectatives i concepcions, despr\u00e9s d’una sessi\u00f3 on les refer\u00e8ncies a experi\u00e8ncies i sentiments dels participants van ser constants. Com els somriures.<\/p>\n \u00c9s fant\u00e0stic quan et trobes amb una formaci\u00f3 del professorat coherent amb el que proposa.<\/p>\n\n