A mesura que la intel·ligència artificial (IA) transforma la manera com treballem i compartim informació, els arxivers poden trobar-se implicats amb la IA de formes inesperades i, potser, inquietants. Aquesta presentació detalla un projecte iniciat el 2024 a l’Institut Politècnic Rensselaer (RPI), a Troy, Nova York. La presidenta del RPI va crear l’equip  Project Bridge Generative AI  i va incloure l’arxivera de l’institut al capdavant de la recerca per redactar un discurs de graduació per a una dona morta el 1903. El projecte va ser un gran èxit i va atreure milers de persones, però va deixar els arxivers reflexionant sobre qüestions ètiques i ambientals.

Els arxivers del RPI es van endinsar en el món de l’enginyeria de prompts, els models de llenguatge de gran escala i la recerca amb fonts primàries per entrenar GPT-4 amb l’objectiu de generar text amb l’estil i la veu d’Emily Warren Roebling (morta el 1903), esposa de l’enginyer en cap del Pont de Brooklyn. El projecte es va iniciar per atorgar-li un títol honorífic pòstum durant la cerimònia del bicentenari del RPI. Tot i sentir-se honorats per la confiança de la presidenta i entusiasmats per la visibilitat de l’arxiu i la col·laboració amb experts en IA, amb el temps van sorgir preocupacions sobre l’impacte ambiental de la IA i els nous imperatius ètics que planteja per als arxivers.

Com a guardians del registre històric, els arxivers sovint tenen el poder de valorar i decidir qui és recordat i per què. Tanmateix, l’ús de la IA planteja nous dilemes i preguntes urgents:
Com assegurem que apliquem la mateixa cautela en utilitzar l’aprenentatge automàtic per interpretar l’experiència humana?
Quin dret tenim a consumir recursos naturals finits en el procés d’usar IA?

Tot i que constantment se’ns demana adoptar noves tecnologies, els professionals han d’assumir que la IA generativa és intensiva en recursos: requereix extracció de matèries primeres, consumeix grans quantitats d’electricitat, genera residus tòxics (com mercuri i plom) i utilitza aigua per refrigerar components electrònics. Els arxivers han de debatre obertament aquest nou paradigma i convertir-se en defensors d’un ús sostenible de la IA.

Aquesta presentació abordarà els nombrosos èxits i limitacions de l’ús de la IA en projectes arxivístics a curt termini, i convidarà el públic a reflexionar sobre la necessitat d’una major consciència ètica i ambiental en l’ús d’aquestes tecnologies.