Davant dels reptes del canvi climàtic, la sostenibilitat s’ha convertit en una qüestió social, i el món acadèmic no n’és una excepció. Diversos estudis s’han dedicat a avaluar l’impacte ambiental de la recerca, però continuen sent relativament escassos (Mariette et al., 2022) i se centren principalment en avaluar l’impacte de: congressos (Neugebauer et al., 2020; Tao et al., 2021; Jäckle, 2022; Cavallin Toscani et al., 2023), projectes de recerca (Liora et al., 2022; Papadogiannaki et al., 2023; Reyes-García et al., 2022) o instituts de recerca (Mariette et al., 2022).
Tanmateix, aquests estudis solen centrar-se en els desplaçaments dels investigadors (per a congressos o trajectes diaris) i en el seu equipament informàtic, però gairebé mai aborden activitats més específiques de la recerca, com ara la recollida de dades (al camp o mitjançant eines específiques) o l’anàlisi de dades mitjançant Big Data, per exemple. A més, no es tracta la qüestió de la conservació a llarg termini de les dades de recerca ni el seu impacte ambiental. D’altra banda, la noció de sostenibilitat sovint es limita a l’aspecte ecològic, deixant de banda els aspectes econòmics i socials, que també formen part del concepte de sostenibilitat (Halla i Binder, 2020; Aytac et al., 2023).
L’objectiu d’aquesta ponència és exposar els principals reptes ambientals associats a la gestió de les dades de recerca, en particular els relacionats amb els repositoris de dades, així com mostrar com les dades de recerca poden contribuir als objectius de sostenibilitat establerts per l’ONU en el marc de la seva Agenda 2030.