La Casa, amb una superfície de 6.245 m² distribuïts en quatre plantes i un soterrani, és un edifici singular amb una arquitectura rica en elements modernistes. A nivell estructural, manté la tradició catalana modernista de sostres formats per voltes de maó pla i bigues metàl·liques que tensionen els arcs resistents rebaixats, construïts amb maó vist en sardinell.
L’entrada monumental dóna pas al vestíbul, on les columnes i els capitells són de pedra natural, els arcs i els murs de fàbrica de maó vist, i les baranes, alféizars i balaustrades, de pedra artificial. En aquest espai trobem quatre murals amb rajoles policromades que expliquen la història de les famílies donants que van fer possible la construcció de l’antiga Casa del carrer del Carme: l’escut d’armes de la família Gualba, el de les famílies Astor i Soler i el de la família Ferran. Aquest últim, representat per un motiu d’una ferradura de sis claus, es repeteix en les rajoles del sòl de l’edifici com a record del principal benefactor de la primera Casa de la Convalescència.
A la planta baixa, totes les sales estan adornades amb frisos de maó vidriat, i es conserven panells de rajoles, fabricats a les fàbriques d’Esplugues i Manises, en els quals destaquen les llegendes de les virtuts Fe, Esperança i Caritat, així com altres al·lusions de caràcter religiós. A les escales que condueixen als pisos superiors, els esglaons són de marbre o de pedra calcària.
L’antiga capella, ara convertida en Aula Magna, presenta una proporció acusadament vertical amb una gran cúpula central sostenida per peixines, arcs de maó vist en sardinell i columnes de pedra polida. L’altar major, que originalment comptava amb un retaule extraordinari representant a Sant Jordi, estava fet d’alabastre esculpit en estil barroc, amb columnes en forma d’espiral i una gran quantitat de relleus decoratius.
