Davant dels reptes del canvi clim\u00e0tic, la sostenibilitat s\u2019ha convertit en una q\u00fcesti\u00f3 social, i el m\u00f3n acad\u00e8mic no n\u2019\u00e9s una excepci\u00f3. Diversos estudis s\u2019han dedicat a avaluar l\u2019impacte ambiental de la recerca, per\u00f2 continuen sent relativament escassos (Mariette et al., 2022) i se centren principalment en avaluar l\u2019impacte de: congressos (Neugebauer et al., 2020; Tao et al., 2021; J\u00e4ckle, 2022; Cavallin Toscani et al., 2023), projectes de recerca (Liora et al., 2022; Papadogiannaki et al., 2023; Reyes-Garc\u00eda et al., 2022) o instituts de recerca (Mariette et al., 2022). <\/p>\n\n\n\n
Tanmateix, aquests estudis solen centrar-se en els despla\u00e7aments dels investigadors (per a congressos o trajectes diaris) i en el seu equipament inform\u00e0tic, per\u00f2 gaireb\u00e9 mai aborden activitats m\u00e9s espec\u00edfiques de la recerca, com ara la recollida de dades (al camp o mitjan\u00e7ant eines espec\u00edfiques) o l\u2019an\u00e0lisi de dades mitjan\u00e7ant Big Data, per exemple. A m\u00e9s, no es tracta la q\u00fcesti\u00f3 de la conservaci\u00f3 a llarg termini de les dades de recerca ni el seu impacte ambiental. D\u2019altra banda, la noci\u00f3 de sostenibilitat sovint es limita a l\u2019aspecte ecol\u00f2gic, deixant de banda els aspectes econ\u00f2mics i socials, que tamb\u00e9 formen part del concepte de sostenibilitat (Halla i Binder, 2020; Aytac et al., 2023). <\/p>\n\n\n\n
L\u2019objectiu d\u2019aquesta pon\u00e8ncia \u00e9s exposar els principals reptes ambientals associats a la gesti\u00f3 de les dades de recerca, en particular els relacionats amb els repositoris de dades, aix\u00ed com mostrar com les dades de recerca poden contribuir als objectius de sostenibilitat establerts per l\u2019ONU en el marc de la seva Agenda 2030.<\/p>\n\n\n\n