Les IX Jornades internacionals de recerca en did\u00e0ctica de les ci\u00e8ncies socials es centren en dos vells problemes de l\u2019escola: la formaci\u00f3 del pensament i l\u2019educaci\u00f3 de la ciutadania per a la conviv\u00e8ncia democr\u00e0tica. John Dewey va investigar i reflexionar a bastament sobre com pensem els humans (1933) i sobre l\u2019educaci\u00f3 i la democr\u00e0cia (per exemple, 1965 de l\u2019edici\u00f3 espanyola). Des d\u2019aleshores el m\u00f3n ha canviat molt tot i que la finalitat b\u00e0sica de l\u2019escola i, dins d\u2019ella, de les disciplines socials i humanes, continua essent la mateixa: aconseguir que els nois i les noies desenvolupin el seu pensament social (hist\u00f2ric, geogr\u00e0fic, pol\u00edtic,…) i aprenguin a conviure democr\u00e0ticament. I per aix\u00f2 fa falta una revisi\u00f3 profunda de l\u2019ensenyament de les ci\u00e8ncies socials i de les humanitats (Nussbaum, 2010), dels seus continguts i dels m\u00e8todes i de les estrat\u00e8gies d\u2019ensenyament i aprenentatge.<\/p>\n\n\n\n
Aquest \u00e9s el principal prop\u00f2sit d\u2019aquestes IX Jornades: analitzar i debatre els problemes que presenta la relaci\u00f3 entre el pensament social i l\u2019ensenyament de la democr\u00e0cia i les alternatives que es proposen a pa\u00efsos del nostre entorn i en la nostra realitat educativa. La presentaci\u00f3 de recerques, d\u2019alternatives, d\u2019experi\u00e8ncies pot enriquir la reflexi\u00f3 sobre com s\u2019ha de plantejar el treball en la compet\u00e8ncia social i ciutadana per a aconseguir que els nens i les nenes i els nois i les noies de Catalunya es comprometin amb la seva societat, amb la conviv\u00e8ncia democr\u00e0tica i participin en la seva construcci\u00f3 de manera conscient i activa. Aquesta vella aspiraci\u00f3 avui torna a estar en el centre dels debats educatius i socials de la immensa majoria de pa\u00efsos del nostre entorn. Aquesta passada primavera, el moviment 15M ho ha recordat reclamant a les places p\u00fabliques la necessitat d\u2019una democr\u00e0cia real.<\/p>\n\n\n\n
Com \u00e9s sabut, la ciutadania democr\u00e0tica es troba en un estat molt fr\u00e0gil que tal i com Paulo Freire (1998:90) \u201cis not obtained by chance\u201d ans al contrari \u201cIt is a construction, that never finished, demands we fight for it. It demands comitment, political clarity, coherence, decisions\u201d. La democr\u00e0cia \u00e9s una construcci\u00f3 que mai acaba i que requereix que la ciutadania se la faci seva coneixent-ne els seus or\u00edgens i les seves possibilitats. I per aix\u00f2 cal ensenyar-la: \u201ccada individu ha de rebre una preparaci\u00f3 que el posi en condicions d\u2019acomplir la seva responsabilitat, que li doni les degudes idees sobre la situaci\u00f3 i les necessitats col\u00b7lectives del poble i li desenrotlli aquelles qualitats que asseguren a la seva activitat una justa participaci\u00f3 en l\u2019obra del govern\u201d (Dewey, 1985:92). L\u2019educaci\u00f3 \u00e9s al mateix temps part de la causa de la manca de comprom\u00eds dels ciutadans amb la democr\u00e0cia per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s \u2013i ha de de ser- part de la possible sol\u00b7luci\u00f3 (Roberston, 2008).<\/p>\n\n\n\n
L\u2019aportaci\u00f3 de les ci\u00e8ncies socials, de la geografia i de la hist\u00f2ria i de l\u2019educaci\u00f3 per la ciutadania en aquesta construcci\u00f3 queda pal\u00b7lesa en el curr\u00edculum catal\u00e0 de ci\u00e8ncies socials: les ci\u00e8ncies socials poden desenvolupar el pensament social cr\u00edtic i creatiu amb el qual \u201cs\u2019afavoreix la consci\u00e8ncia ciutadana democr\u00e0tica\u201d (Curriculum d\u2019ensenyament secundari obligatori, Decret de la Generalitat 143\/2007, DOG 4915) i l\u2019educaci\u00f3 per la ciutadania ha de \u201cpromoure el desenvolupament de ciutadans i ciutadanes responsables i democr\u00e0tics i possibilitar la transformaci\u00f3 personal i l\u2019adquisici\u00f3 de compet\u00e8ncies i habilitats necess\u00e0ries que contribueixin a l\u2019assoliment d\u2019una societat m\u00e9s lliure, justa i equitativa\u201d (Curriculum d\u2019ensenyament secundari obligatori Decret 143\/2007, DOG 4915).<\/p>\n\n\n\n
Quan es parla de la construcci\u00f3 de la ciutadania democr\u00e0tica s\u2019ha de plantejar quin \u00e9s el model de ciutad\u00e0 al que s\u2019aspira i per tant, quin \u00e9s el model d\u2019educaci\u00f3 democr\u00e0tica que cada societat o cada col\u00b7lectiu es planteja. S\u00f3n molts els autors que han realitzat classificacions sobre els diferents models d\u2019ensenyament i aprenentatge de la democr\u00e0cia2 (Cornbleth, 1982; Galichet, 1998 i 1999; Westheimer i Kahne, 2002; Kerr, 2002). A grans trets, tots ells classifiquen l\u2019ensenyament per la democr\u00e0cia en tres grans grups: el model de l\u2019educaci\u00f3 c\u00edvica \u2013en el qual els alumnes aprenen institucions pol\u00edtiques i s\u2019evita el tractament del conflicte-, el model de l\u2019educaci\u00f3 \u201canal\u00f2gica\u201d \u2013en el qual es d\u00f3na import\u00e0ncia a la discussi\u00f3, la gesti\u00f3 pac\u00edfica del conflicte i les capacitats de negociaci\u00f3- i el model cr\u00edtic \u2013es fomenta la problematitzaci\u00f3 de les q\u00fcestions socials i el debat sobre el conflicte i sobre els mecanismes de poder. \u00c9s en aquest darrer model de ciutadania anomenat tamb\u00e9 realista (Galichet, 1998), orientat a la just\u00edcia (Westheimer i Kahne, 2002) o d\u2019Educaci\u00f3 per la ciutadania constructiva (Cornbleth, 1982) en el qual el pensament social juga un rol essencial.<\/p>\n\n\n\n
Des de la concepci\u00f3 de la democr\u00e0cia orientada a la just\u00edcia social, l\u2019ensenyament i l\u2019aprenentatge de les ci\u00e8ncies socials \u2013hist\u00f2ria, geografia, educaci\u00f3 per la ciutadania, etc.- tenen un doble objectiu: 1) fomentar el pensament social cr\u00edtic i creatiu, i 2) desenvolupar aquelles habilitats que permetin als ciutadans exercir la seva ciutadania democr\u00e0tica. Parker (2008) anomena aquests dos objectius enlightenment i engagement. L\u2019enlightenment \u00e9s el \u201cknowledgte and commitments that inform this engagement: for example, knowledgte of the ideals of democratic living, the ability to discern just from unjust laws and actions, the commitment to fight civic inequality, and the ability and commitment to deliberate public policy in cooperation with disagreeable others\u201d mentre que el engagement fa refer\u00e8ncia a la participaci\u00f3 de la ciutadania en els diferents nivells de la vida democr\u00e0tica.<\/p>\n\n\n\n
El pensament social \u2013que en aquest context englobaria a l\u2019enlightenment de Parker (2008)- contribueix no nom\u00e9s a l\u2019adquisici\u00f3 d\u2019uns determinats continguts, habilitats i valors que contribueixin a la construcci\u00f3 de la democr\u00e0cia sin\u00f3 que tamb\u00e9 engloba l\u2019esperit cr\u00edtic i creatiu (Pinkin,2009) . L\u2019esperit cr\u00edtic ha de servir perqu\u00e8 els alumnes \u201cquestion, understand, and test the reality of the social world we inhabit\u201d (Ross, 2000) i l\u2019esperit creatiu ha de contribuir a que els alumnes es plantegin quin \u00e9s el model de societat que els agradaria assolir (Flybjerg, 2001), ja que, com recorda Giroux, \u201clos m\u00e1s grandes peligros que enfrenta el siglo XXI no vienen de las limitaciones del pensamiento ut\u00f3pico, sino del deseo de abstenerse de pensar en las alternativas para el presente\u201d (2005:167).
Les IX Jornades tractaran sobre tots aquestes aspectes i ho faran tant des de la recerca acreditada com des del treball quotidi\u00e0 a les aules. La formaci\u00f3 del pensament social i la construcci\u00f3 de la democr\u00e0cia necessiten que els investigadors i els docents es donin la m\u00e0 i treballin conjuntament.<\/p>\n\n\n\n