{"id":706,"date":"2018-05-07T10:11:28","date_gmt":"2018-05-07T08:11:28","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/laprec\/news\/comunicacio-per-al-canvi-social-i-la-mediacio-intercultural-en-el-mediterrani\/"},"modified":"2018-05-07T10:11:28","modified_gmt":"2018-05-07T08:11:28","slug":"comunicacio-per-al-canvi-social-i-la-mediacio-intercultural-en-el-mediterrani","status":"publish","type":"news","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/laprec\/news\/comunicacio-per-al-canvi-social-i-la-mediacio-intercultural-en-el-mediterrani\/","title":{"rendered":"Comunicaci\u00f3 per al canvi social i la mediaci\u00f3 intercultural en el Mediterrani"},"content":{"rendered":"

La citada sessi\u00f3 va ser presentada i moderada per Teresa Vel\u00e1zquez, Catedr\u00e0tica de Periodisme i Coordinadora Acad\u00e8mica del M\u00e0ster Crossing the Mediterranean: towardsInvestment and Integration (MIM) en la UAB; i va comptar amb la participaci\u00f3 de \u00c7i\u011f*demBozda\u011f (Professora del Departament de Nous Mitjans, Facultat de Comunicaci\u00f3, Universitat Kadir Has, Istanbul), Helena Nassif (Directora executiva de Recursos d’Organitzaci\u00f3 Cultural, Beirut) i Laia Vila (Delegada a la Regi\u00f3 del Magreb de NOVACT, Barcelona).<\/p>\n

La trobada forma part del seminari interdisciplinari de vessant acad\u00e8mic celebrat els dies 13 i 14 de mar\u00e7 de 2018; complementari al cicle de confer\u00e8ncies (2017-2018) organitzat pel programa interuniversitari de IEMed. El Seminari va reunir a especialistes que van presentar les seves \u00faltimes recerques vinculades al m\u00f3n \u00e0rab i mediterrani. L’apoderament de les dones, la iniciativa empresarial d’immigrants, les minories religioses i llibertat d’expressi\u00f3 en societats arabo-isl\u00e0miques o la influ\u00e8ncia de Xina en el Mediterrani, van anar nom\u00e9s algunes de les q\u00fcestions discutides en aquesta edici\u00f3.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

Comunicaci\u00f3 per al canvi social i la mediaci\u00f3 intercultural en el Mediterrani. D’esquerra a dreta, Ci\u011fdem Bozda\u011f, Teresa Vel\u00e1zquez, Helena Nassif y Laia Vila.<\/p>\n

Amb la seva pon\u00e8ncia Xarxes socials com a espai per a la interacci\u00f3 social a Turquia?, la professora \u00c7i\u011f*dem Bozda\u011f tracta el tema de la comunicaci\u00f3 intercultural entre diferents grups en els mitjans socials a Turquia. Especialment a Istanbul, ciutat cosmopolita de m\u00e9s de 15 milions d’habitants en la qual la diversitat possibilita una extensa recerca sobre l’\u00fas, la forma en la qual es construeixen els grups, les relacions entre els usuaris i les raons que porten a grups de poblaci\u00f3 a sociabilitzar i establir relacions a trav\u00e9s de les xarxes socials.<\/p>\n

El contacte social entre ells genera una s\u00e8rie de relacions i sentiments rec\u00edprocs que permeten l’estudi de q\u00fcestions relacionats amb la psicologia social i de les situacions pr\u00e8vies a aquest tipus de relacions. Moment en el juguen un paper fonamental els estereotips preconcebuts entre els grups i el grau d’exposici\u00f3 a l’opini\u00f3 p\u00fablica al que es veuen sotmesos els individus, tant respecte a altres grups, com al seu propi. Les difer\u00e8ncies s\u00f3n articulades com a manera de classificaci\u00f3 del subjecte en un grup determinat. Durant el contacte social, l’individu va a anar desenvolupant una psicologia diferent a la inicial que facilita la seva integraci\u00f3 en la comunitat.<\/p>\n

Els mitjans socials compten amb un enorme potencial per proporcionar espais socials de contacte i diversitat, que si, certament propicien l’enteniment mutu, tamb\u00e9 ho s\u00f3n per a comentaris feridors. Els usuaris tendeixen a evitar a les persones amb opinions diferents. Tend\u00e8ncia que condueix a crear contextos de xarxes socials cada vegada m\u00e9s homogenis. La por al diferent s’est\u00e9n per molts pa\u00efsos i condueix a situacions d’intoler\u00e0ncia i autocensura. \u00c9s el cas de la Primavera \u00c0rab que comen\u00e7a amb el suport de les xarxes socials a les manifestacions civils; seguit d’una instrumentalitzaci\u00f3 de les mateixes per part dels governs per perseguir, controlar i amena\u00e7ar a les persones mitjan\u00e7ant procediments judicials legals. Tot aix\u00f2 ve acompanyat d’una censura en les publicacions cr\u00edtiques, bloqueig de llocs web o manipulaci\u00f3 de l’opini\u00f3 p\u00fablica. Tal pressi\u00f3 porta a l’\u00fas de missatgeria instant\u00e0nia i a la creaci\u00f3 de grups tancats, que acaben igualment sent homogenis.<\/p>\n

Helena Nassif, exposa les seves Preguntes sobre la mobilitat cultural i la migraci\u00f3 a trav\u00e9s del Mediterrani entre la teoria i la pr\u00e0ctica. En la seva pon\u00e8ncia tracta el tema del caf\u00e8, com a Espai Moralitzador a Beirut: Televisi\u00f3 i Caf\u00e8, cultura durant el Ramad\u00e0, fruit de la seva recerca per al treball de 2016 Moralising Spacein Beirut: Television and Caf\u00e8 Culture DuringRamadan in Sabry, Tarik and Khalil. Joe F. ArabCultural Times: Mitjana, The Temporal andPublicness. London: I.B. Tauris.<\/p>\n

La cultura del caf\u00e8 est\u00e0 en el cor de la vibrant ciutat, de la seva vida social i pol\u00edtica ja en 1943 i fins a l’inici de la Guerra Civil Libanesa (1975-1990). En aquell moment d’independ\u00e8ncia i prosperitat, Beirut va experimentar un augment de poblaci\u00f3. La ciutat va cr\u00e9ixer f\u00edsicament permetent-li fer-se c\u00e0rrec de l’aflu\u00e8ncia d’immigrants i refugiats procedents de pa\u00efsos ve\u00efns governats per pol\u00edtiques inestables. Tots aquests canvis van recolzar l’augment de caf\u00e8s moderns en els quals activistes pol\u00edtics, intel\u00b7lectuals, artistes, periodistes i locals passaven el seu temps.Despr\u00e9s de la guerra, en 1990, la cultura del caf\u00e8 es va convertir en una mescla d’establiments locals i nous caf\u00e8s pertanyents a cadenes internacionals. Els desacords i les tensions que van desencadenar la lluita no estaven del tot resolts. El caf\u00e8 proporciona a la societat en temps de tensi\u00f3 i inestabilitat pol\u00edtica, un lloc de discussi\u00f3 s\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 d’esplai.<\/p>\n

Els caf\u00e8s s\u00f3n tamb\u00e9 llocs per la sociabilizaci\u00f3n i el debat. El Caf\u00e8 Rawda a Beirut continua sent un bon exemple d’aix\u00f2, malgrat explicar ara amb pantalles de televisi\u00f3 i de la prohibici\u00f3 de la venda i consum d’alcohol en l’establiment; canvi que ha portat a una diferenciaci\u00f3 de la clientela entre conservadors i progressistes. El bon acolliment dels caf\u00e8s ve donada per la idealitzaci\u00f3 de la imatge del passat, la conservaci\u00f3 del vell, del record, que produeix un sentiment nost\u00e0lgic que no coneix sector social, ni tend\u00e8ncia pol\u00edtica, ni religi\u00f3. Reunint d’aquesta manera a grups heterogenis en un mateix espai.<\/p>\n

Laia Vila resideix entre Barcelona i el Marroc des de l’any 2010, data des de la qual treballa en el sector social i de relacions internacionals, tant de l’\u00e0mbit p\u00fablic com a privat. Especialista al m\u00f3n \u00e0rab, ens presenta la seva pon\u00e8ncia La participaci\u00f3 de la societat civil en la prevenci\u00f3 de viol\u00e8ncia extremista: el Cas de Tun\u00edsia. (Theparticipation of civil society in the prevention ofviolent extremisms: the casi of Tunisia).<\/p>\n

La Uni\u00f3 Europea est\u00e0 invertint especialment a Tun\u00edsia, escenari de la Primavera \u00c0rab, en el qual no obstant aix\u00f2 \u00e9s alarmant el creixent nombre de grups extremistes violents i atacs terroristes, a les quals el govern est\u00e0 tractant de donar fi des de 2015 a trav\u00e9s de l’implemento de mesures antiterroristes d’efectivitat q\u00fcestionable. A m\u00e9s, l’abocament de diners en suport a projectes de la societat civil, revela una descoordinaci\u00f3 entre les iniciatives que no ajuda a millorar la situaci\u00f3. L’enlla\u00e7 entre la intensa labor de les ONG i el m\u00f3n acad\u00e8mic seria un pas important. Les ci\u00e8ncies socials jugarien un paper fonamental tant en la comprensi\u00f3 de la realitat com en la capacitat de cr\u00edtica de la mateixa; buscant-se, en \u00faltima inst\u00e0ncia, alternatives i solucions que millorin la realitat en la qual s’habita. El problema \u00e9s que, en la teoria, sembla senzill, en canvi en la pr\u00e0ctica, ens trobem amb un m\u00f3n fragmentat, en el qual no \u00e9s d’estranyar que es recorri a una comunitat de persones d’idees afins; amb una mateixa visi\u00f3 de la realitat. Una realitat parcial i distorsionada que condueix a discursos d’odi en els mitjans socials virtuals (online) i que poden acabar per convertir-se en una forma de control de les opinions cr\u00edtiques. Per aix\u00f2, es proposa implementar canvis socials atenent a tots dos espais d’acci\u00f3, online i offline.<\/p>\n

Despr\u00e9s d’una breu entrevista despr\u00e9s de la sessi\u00f3 de Comunicaci\u00f3 per al canvi social i la mediaci\u00f3 intercultural en el Mediterrani, Laia Vila afegeix que haurien de posar-se en pr\u00e0ctica encara m\u00e9s Planes per a l’extermini de l’extremisme violent, alguns ja han estat iniciats per Pla d’acci\u00f3 de Nacions Unides per BankinMoon Assemblea Nacional. Laia proposa plans de \u201catac des de l’interior\u201d en els cercles d’educaci\u00f3 escolar, participaci\u00f3 ciutadana, joventut, tractant d’arribar a les categories m\u00e9s excloses de la societat. Ens recorda a m\u00e9s que la Islamofobia, la Islamofobia feminista, el Racisme, la Religi\u00f3 i l’Autoritarisme s\u00f3n tamb\u00e9 formes d’extremisme violent que cal combatre d’igual manera.<\/p>\n

Enlla\u00e7os:<\/p>\n