{"id":1645,"date":"2018-01-24T18:43:43","date_gmt":"2018-01-24T16:43:43","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/laprec\/news\/moviments-socials-i-mitjans-digitals\/"},"modified":"2025-11-26T21:15:38","modified_gmt":"2025-11-26T19:15:38","slug":"moviments-socials-i-mitjans-digitals","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/laprec\/2018\/01\/24\/moviments-socials-i-mitjans-digitals\/","title":{"rendered":"Moviments socials i mitjans digitals"},"content":{"rendered":"\n

La confer\u00e8ncia ha abordat la comunicaci\u00f3 per al canvi social des de l’an\u00e0lisi dels moviments socials i el paper dels mitjans digitals. En aquesta Confer\u00e8ncia van participar activament, els estudiants del Master MIM, convidats i totes les persones assistents a l’esdeveniment.Thomas Tufte \u00e9s actualment professor titular de la Universitat Leicester. Investigador i professor associat amb diferents universitats al m\u00f3n. Els seus principals temes de recerca s\u00f3n comunicaci\u00f3 per al desenvolupament i canvi social, moviments socials i participaci\u00f3 ciutadana. \u00c9s autor de diferents llibres i articles en aquests temes. D’esmentar el seu \u00faltim llibre publicat l’any 2017 titulat \u201cComunicaci\u00f3 i canvi social: una perspectiva ciutadana\u201d. Ha treballat com a assessor i consultor per a diferents organitzacions internacionals com a UNESCO, UNICEF, Banc Mundial, La Fundaci\u00f3n Rockefeller, entre uns altres. Per\u00f2, sobretot el seu curr\u00edculum acad\u00e8mic, ressalta la seva senzillesa, proximitat i calidesa humana.<\/p>\n\n\n\n

\n\n<\/figure>\n\n\n\n

ENTREVISTA: THOMAS TUFTE.
Mitjans digitals en perspectiva de comunicaci\u00f3 per al desenvolupament.<\/strong>
Thomas Tufte \u00e9s actualment professor titular de la Universitat Leicester. Investigador i professor associat amb diferents universitats al m\u00f3n. Els seus principals temes de recerca s\u00f3n comunicaci\u00f3 per al desenvolupament i canvi social, moviments socials i participaci\u00f3 ciutadana. \u00c9s autor de diferents llibres i articles en aquests temes. D’esmentar el seu \u00faltim llibre publicat aquest any 2017 titulat \u201cComunicaci\u00f3 i canvi social: una perspectiva ciutadana\u201d. Ha treballat com a assessor i consultor per a diferents organitzacions internacionals com a UNESCO, UNICEF, Banc Mundial, La Fundaci\u00f3 Rockefeller, entre uns altres. Per\u00f2, sobretot el seu curr\u00edculum acad\u00e8mic, ressalta la seva senzillesa, proximitat i calidesa humana. En el marc de la seva visita a Barcelona per participar en el Cicle de Confer\u00e8ncies \u201cAula Mediterr\u00e0nia\u201d, a proposta de l’Erasmus MundusJoint Master Degree Crossing theMediterranean: towards Investment andIntegration (MIM), organitzat pel InstitutEuropeu de la Mediterrania en l’edici\u00f3 2017-2018, el professor Thomas Tufte ha presentat el seu nou llibre i una confer\u00e8ncia sobre el tema de comunicaci\u00f3 per al canvi social des de l’an\u00e0lisi de moviments socials i el paper do els mitjans digitals en ells. Presentem a continuaci\u00f3 l’entrevista concedida despr\u00e9s de la seva presentaci\u00f3:<\/p>\n\n\n\n

Entrevista realitzada el dia 14 de desembre de 2017. Barcelona-Espanya.
Thomas Tufte (TT) Entrevistador (I)<\/p>\n\n\n\n

I:<\/strong> Per qu\u00e8 i com han ajudat els mitjans digitals al canvi social i al desenvolupament?
TT: <\/strong>La resposta curta \u00e9s que si han ajudat. Va haver-hi un optimisme i una fascinaci\u00f3 molt gran en el temps posterior a la primavera \u00e0rab, on molts investigadors es van enfocar en el paper de les xarxes socials en el proc\u00e9s de canvi social. I des de les protestes del 15M fins al succe\u00eft a Egipte, Turquia, Tun\u00edsia, entre uns altres, es denomina la primera fase des del punt de vista acad\u00e8mic i la recerca. Aquesta fascinaci\u00f3 i optimisme porta ha nomenar aquesta etapa com les revolucions de Facebook i Twitter. Per\u00f2 els investigadors sabien molt b\u00e9 que aix\u00f2 no era la totalitat del proc\u00e9s. Aquesta perspectiva, al meu entendre, va ser bastant tecnocentrista. Per\u00f2 gr\u00e0cies a les dades i a l’an\u00e0lisi emp\u00edrica actual, coneixem que les xarxes socials posseeixen un paper, per\u00f2 s\u00f3n un element entre una composici\u00f3 d’elements medi\u00e0tics i no medi\u00e0tics que, en el seu conjunt, porten al canvi social i articulen processos de canvi.
Per\u00f2 no \u00e9s la tecnologia la que genera el canvi, sin\u00f3 \u00e9s el seu \u00fas que, per descomptat, determina un proc\u00e9s de canvi i crea pr\u00e0ctiques comunicatives.
I: <\/strong>Per a la seg\u00fcent pregunta, partim del pressupost que les xarxes socials han generat un canvi comunicatiu en l’actualitat i aquests mitjans han ajudat a empoderar a les persones. Quin \u00e9s la seva opini\u00f3 enfront d’aquest proc\u00e9s?
TT:<\/strong> L’apoderament \u00e9s un proc\u00e9s social. \u00c9s un proc\u00e9s que parteix de la din\u00e0mica social de les persones i les seves experi\u00e8ncies. I en est, se situen els mitjans i l’\u00fas dels mitjans. Aix\u00ed, referint-me a la meva resposta anterior, els mitjans en si mateixos creen oportunitats i s\u00f3n eines per articular processos socials. No \u00e9s el mitj\u00e0 sin\u00f3 el seu \u00fas el que ens ajuda a empoderarnos. Per exemple, imaginem a una persona que mai ha tingut l’experi\u00e8ncia de parlar amb un micr\u00f2fon. I ella pren per primera vegada en la seva vida un micr\u00f2fon i parla enfront d’un p\u00fablic. Aquest exemple, pot ser una experi\u00e8ncia que empodera i crea una sensaci\u00f3 forta que porta a la persona a sentir-se empoderada. Per\u00f2, empoderar significa treure poder d’alg\u00fa o prendre poder. No \u00e9s el micr\u00f2fon el que empodera. Ho fan les persones, no les tecnologies.
I:<\/strong> Dins del tema del desenvolupament, veiem que les xarxes socials s’han mercantilitzat vehiculant una perspectiva basada en una l\u00f2gica econ\u00f2mica. Visi\u00f3 prim\u00e0ria del desenvolupament, que s’ha volgut superar, on es absolutiza totes les seves finalitats a la millora mercantil. Quin \u00e9s el seu comentari a prop\u00f2sit d’aquest fenomen?
TT: <\/strong>Clar, \u00e9s una for\u00e7a econ\u00f2mica bastant gran. La mercantilizaci\u00f3n de les xarxes socials l’hem vist en totes les xarxes socials: Facebook, Google, Instagram, WhatsApp, entre uns altres. Per\u00f2 jo diria, que \u00e9s una ambival\u00e8ncia. A causa que, al mateix temps, s\u00f3n aquestes plataformes les que s\u00f3n utilitzades per generar cr\u00edtiques, comunicaci\u00f3, di\u00e0legs i formulaci\u00f3 de noves visions. D’una banda, Facebook aprofita i comercialitza. Per\u00f2 per un altre, ofereix espai per a la discussi\u00f3 i per al di\u00e0leg. Clarament, \u00e9s una for\u00e7a comercial forta i part de la configuraci\u00f3 medi\u00e0tica d’avui dia. Per\u00f2 ofereix oportunitats i l\u00edmits al mateix temps.
I: <\/strong>Per concloure, comparteixi’ns tres criteris per a l’\u00fas de xarxes socials sota una perspectiva de comunicaci\u00f3 per al desenvolupament.
TT:<\/strong> Primer, usar-los amb cautela i reflexi\u00f3 cr\u00edtica. Segon, aprofitar-los per a di\u00e0legs i discussions amb finalitats socials. I tercer, per als investigadors i acad\u00e8mics, analitzar-los molt b\u00e9, amb perspectiva cr\u00edtica, a causa de la seva complexitat. S\u00f3n avui dia, un element integrat en les nostres vides quotidianes de forma completa i hem de procurar entendre’ls b\u00e9.

Entrevista realitzada per: <\/strong>Pedro Nicol\u00e1s AldanaA. \/ @fraternico
Amb l’agra\u00efment especial a: <\/strong>Dr. Teresa Vel\u00e1zquez<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La confer\u00e8ncia ha abordat la comunicaci\u00f3 per al canvi social des de l’an\u00e0lisi dels moviments socials i el paper dels mitjans digitals. En aquesta Confer\u00e8ncia van participar activament, els estudiants del Master MIM, convidats i totes les persones assistents a l’esdeveniment.Thomas Tufte \u00e9s actualment professor titular de la Universitat Leicester. Investigador i professor associat amb […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":681,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[45],"tags":[],"class_list":["post-1645","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-laprec"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/laprec\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1645","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/laprec\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/laprec\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/laprec\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/laprec\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1645"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/laprec\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1645\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2590,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/laprec\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1645\/revisions\/2590"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/laprec\/wp-json\/wp\/v2\/media\/681"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/laprec\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1645"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/laprec\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1645"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/laprec\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1645"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}