{"id":27,"date":"2013-02-20T12:01:20","date_gmt":"2013-02-20T12:01:20","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/inscultures-del-llobinar\/"},"modified":"2022-09-21T15:42:59","modified_gmt":"2022-09-21T15:42:59","slug":"inscultures-del-llobinar","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/inscultures-del-llobinar\/","title":{"rendered":"Inscultures del Llobinar"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Us trobeu davant les inscultures del Llobinar. Aquestes s\u00f3n gravats artificial fets per percussi\u00f3 directe sobre una pedra de grans dimensions. Els gravats s\u00f3n una manifestaci\u00f3 que es desenvolup\u00e0 entre els per\u00edodes Neol\u00edtic<\/a> i Calcol\u00edtic<\/a> per tota Europa, i s\u2019han relacionat sempre amb el fenomen del megalitisme.  Trobem inscultures relacionades amb dolmens i menhirs a Irlanda, a la costa Bretona, a Gal\u00edcia i el Nord peninsular. A Catalunya destaquen  l\u2019assentament de Ca N’Isach<\/a> (datat per Carboni 14 entre el 4100-3400 A.N.E.) on durant el neol\u00edtic s\u2019hi feren gravats sobre pedra en forma de cassoletes i reguerons.  A la cista amb T\u00famul de la Vinya d\u2019en Berta (Pau)<\/a>, excavada al 1932, tamb\u00e9 es van poder documentar un gran motiu complex format per motius cruciformes, cassoletes i reguerons.<\/p>\n\n\n\n

La utilitzaci\u00f3 dels gravats en \u00e8poca prehist\u00f2rica sembla molt variada. En alguns casos, quan es troben sobre monuments megal\u00edtics o ben a prop, podem pensar en raons culturals\/rituals, relacionades amb l’escolament de l\u00edquids o amb explicacions de llegendes, indicacions, etc. que ara per ara desconeixem. D\u2019altra banda, per\u00f2, la seva situaci\u00f3 en punts dominants del paisatge, sovint al voltant d’una vall o d’una plana rica en recursos naturals, fa pensar que tamb\u00e9 actuaven com a marcadors de territoris o de zones d’influ\u00e8ncia de les comunitats prehist\u00f2riques (Roqu\u00e9 et al., 1995<\/em>).<\/p>\n\n\n\n

Coordenades UTM: <\/strong>31N 41.903618N; 3.084637E Altitud: <\/strong>321 m s.n.mn<\/p>

Descripci\u00f3: <\/strong>aquestes inscultures estan  repartides en 3 blocs, un central i altres dos situats a 60 metres vers el nord\/nord-oest.<\/p>

Els gravats no s\u00f3n molt profunds, probablement fets per percussi\u00f3 directe a partir de repicat.  El bloc principal presenta una b\u00e0ssia artificial, m\u00e9s d\u2019una desena de cassoletes i 2 reguerons que formen una T.   <\/p>

Com arribar-hi:<\/strong> des de Fitor agafem la pista que ens duu cap a Can Puig. Un cop arribats a l\u2019encreuament de Can Puig agafem el cam\u00ed cap a la dreta que travessa uns prats. A 200 metres seguim pel cam\u00ed de l\u2019esquerra i ens endinsem en el bosc. Seguim pel cam\u00ed i a uns 180 metres a l\u2019esquerra trobem una gran pedra amb les Inscultures del Llobinar.<\/p>

Tipus de terreny geol\u00f2gic: <\/strong>Sorrenca grauwacosa (segons el Dr. Luis Pall\u00ed). La base geol\u00f2gica est\u00e0 formada per conglomerats<\/a>, calcopelites, grauvaques<\/a> i calc\u00e0ries <\/a>(Sistema mediterrani), aix\u00ed com materials volc\u00e0nics i porfirites. En aquesta zona es situen diversos afloraments de pissarres<\/a> ampel\u00edtiques (mapa geol\u00f2gic del ICC), visibles a nivell superficial.<\/p>

Cronologia: <\/strong>es fa dif\u00edcil precisar la cronologia de l\u2019art sobre pedra en general. Degut a la proximitat a diferents monuments megal\u00edtics, es probable que es realitzessin en un o diferents moments entre el 3000 i el 2000 A.N.E.<\/p>

Not\u00edcies hist\u00f2riques:<\/strong>Llu\u00eds Esteva al 1965 documenta la pres\u00e8ncia de 2 cassoletes en la superf\u00edcie horitzontal d’una roca situada a uns 10 m al nord-oest del dolmen, i 2 m\u00e9s en una altra d’immediata a la roca anterior. Roqu\u00e9 et al. al 1995<\/em> comptabilitzen 5 cassoletes en total. Al 1990 Tarr\u00fas et al. descriuen l’anomenada “roca amb inscultures del Llobinar”<\/em>, localitzada a uns 50 m al sud del dolmen.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Per saber-ne mes:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

  1. Font, J.O. (2004) Informe-Mem\u00f2ria de la prospecci\u00f3 dels seg\u00fcents sepulcres megal\u00edtics de Forallac, Fitor-Fonteta: Dolmen del Dr. Pericot; Serra Mitjana; Roca de la Gla; Vinya Gran; Mas Estanyet; Dolmen d\u2019en Botey; Taula dels tres pagesos; Llobinar.<\/a><\/strong> Servei d\u2019Arqueologia de Catalunya.<\/li>
  2. Roqu\u00e9 C.,  Pall\u00ed  L., Tarr\u00fas  J.,Carreras E. (1995) Aportacions al coneixement dels gravats prehist\u00f2rics dels massissos de les Gavarres i de Begur (Girona)<\/em><\/a><\/strong> Estudis sobre el Baix Empord\u00e0. volum n.\u00b0 14<\/li>
  3. Esteva i Crua\u00f1as, Ll. (1965) \u201cSepulcros megal\u00edticos de las Gabarras (Gerona) II\u201d. Corpus de sepulcros megal\u00edticos 4. Gerona.<\/em><\/li><\/ol>\n<\/div>\n\n\n\n
    \n
    \"\"\/<\/a>
    Inscultures del Llobinar (SAPPO)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
    \"\"\/<\/a>
    Inscultures de la roca del Llobinar Dibuix de BOFARULL,B.(GESEART) Extret de Roqu\u00e8 et alii, 1995
    <\/a>Detall de les inscultures del Llobinar (SAPPO)<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
    \n

    Situaci\u00f3:<\/strong><\/p>\n