{"id":28,"date":"2013-02-20T12:02:20","date_gmt":"2013-02-20T12:02:20","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/mas-puig-de-fitor\/"},"modified":"2022-09-21T15:45:19","modified_gmt":"2022-09-21T15:45:19","slug":"mas-puig-de-fitor","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/mas-puig-de-fitor\/","title":{"rendered":"Mas Puig de Fitor"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Us trobeu davant de les runes del Mas Puig.  La seva estructura \u00e9s imponent, amb un cos format per una torre quadrangular amb cantoneres constru\u00efda sobre dues grans  voltes i una ampliaci\u00f3 important cap el nord. Davant la casa trobem el paller, que contenia el trull d\u2019oli i el celler.<\/p>\n\n\n\n

Aquestes runes foren  una gran casa pairal, amb diferents masos que hi depenien d\u2019ella.  Segons l\u2019acta de consagraci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia de santa Coloma de Fitor, al segle X, l\u2019actual Mas Puig fou un dels vilanculus<\/em> (agregaci\u00f3 de poblament) que formaven part de l\u2019agrupament de Fitor i que ajudaren a fundar la parr\u00f2quia. Actualment el mas \u00e9s propietat de la fundaci\u00f3 Catalunya-La Pedrera que l\u2019ha transformat en un Espai Espai Natura<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

En el passat aquesta casa tenia una gran influ\u00e8ncia a la zona, sent la m\u00e9s propera a l\u2019esgl\u00e9sia i a la seva cellera<\/a> (en documents del XIV es documenta que n\u2019era tinent en Nadal de Cals, que tamb\u00e9 tenia cases a la cellera de Fitor). Ja des del segle XIII, el Mas va estar vinculat a l\u2019ordre del Temple<\/a>, quan un cavaller templari, en Bernat Puig, es feu c\u00e0rrec de gestionar els bens de l\u2019ordre del Temple a la zona, i sobretot a les propietats vora el Cam\u00ed Ral<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Per arribar fins aqu\u00ed heu passat per l\u2019antic cam\u00ed de traginers<\/a>  o Cam\u00ed Ral que unia la costa amb l\u2019interior, l\u2019antic cam\u00ed de Palam\u00f3s a la Bisbal i Girona. Si us heu fixat, encara es poden apreciar les roderes que hi han deixat carros i tartanes. Aquest cam\u00ed en concret fou for\u00e7a utilitzat per l\u2019intercanvi de mercaderies i informaci\u00f3 durant \u00e8poques passades. Per\u00f2 fou als segles XVIII i XIX quan la ind\u00fastria del suro i el port de Palam\u00f3s feu que els camins, que travessaven les Gavarres cap als nuclis importants com Palam\u00f3s, La Bisbal o Girona, esdevingueren veritables vies de mercaderies. La seva import\u00e0ncia era cabdal pel transport del suro extret als boscos, el carb\u00f3 dels centenars de carboneres cremaven i la fusta de roures per construir vaixells a N\u00e0pols. Tant era aix\u00ed que els ajuntaments eren els responsables de fer-se c\u00e0rrec del seu manteniment sota pena de multes per part de les autoritats governamentals de no fer-ho.<\/p>

Pel cam\u00ed dels traginers hi circulaven vianants i mercaderies, en un temps on viatjar a peu o en mules era el mitj\u00e0 de transport mes com\u00fa, i on mercats i fires eren els llocs per intercanviar i comprar productes: verdures, gra, bestiar, olles, plats, teixit, sal, peix… Totes aquestes mercaderies viatjaven pels camins i eren els traginers qui es dedicaven a fer aquest recorregut. A mula, amb tartana o a peu, carregant la mercaderia a les seves espatlles amb una civera, els traginers, anaven amunt i avall per aquests camins, amb fred o calor, descansant en les fonts del cam\u00ed o reposant breument la seva c\u00e0rrega en els anomenats Reposadors – afloraments natural de roca que sobresortien del cam\u00ed , com el Reposador de la Pujada d\u2019en Ribot o el Reposador del Revolt Petit del Castell, en el tram del cam\u00ed de la Vall de Bell-Lloc a Palam\u00f3s. <\/p>

Els masos establerts a la vora  del cam\u00ed, com el del Mas Puig,  donaven aixopluc , menjar i beure, i ajudaven a vianants i traginers en els perills que s\u2019hi podien trobar pel cam\u00ed: accidents, mal temps o bandolers. <\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3 us transcrivim un conte d\u2019en Miquel Torroella i Plaja  autor del llibre \u201cCuentos que son leyendas\u201d publicat al 1905 i que reflexa aquest m\u00f3n de camins i bandolers a finals del S. XIX.<\/p>\n\n\n\n

Per llegir el conte cliqueu aqu\u00ed<\/a><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Per saber-ne mes:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

M.A. Chamorro Tremado: L’esgl\u00e8sia de Sant Feliu de Girona al Segle XIV: Els constructors “an\u00f2nims”<\/a><\/strong> a Miscel\u00b7l\u00e0nia en honor a Josep M\u00aa Marqu\u00e8s. 2010. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. pgs: 240-242<\/p>\n\n\n\n

Gabriel Mart\u00edn Roig. L’antic cam\u00ed de traginers de la vall de Bell-lloc a Palam\u00f3s.<\/em><\/a><\/strong> Revista del Baix Empord\u00e0, n\u00fam 37, juny-setembre del 2012, p\u00e0gs. 25-32. <\/p>\n\n\n\n

Gabriel Mart\u00edn Roig. Origen de les empreses exportadores de suro de Sant Feliu i de Palam\u00f3s<\/em>,1750-1760<\/a><\/strong>. Revista del Baix Empord\u00e0, num. 28, mar\u00e7-juny del 2010, p\u00e0gs. 18-28.<\/p>\n\n\n\n

Joan Botey. \u201cFitor a l\u2019\u00e8poca medieval\u201d<\/em> a Santa Coloma de Fitor<\/em>, 948-1998. Palam\u00f3s: Associaci\u00f3 d\u2019Amics de Fitor, 1999, p. 22-27<\/p>\n\n\n\n

Llu\u00eds Molinas. Miquel Torroella i Plaja, cronista de les Gavarres<\/em><\/a> <\/strong>.Revista de Girona<\/em>. N\u00fam. 204 (Gener-Febrer 2001), p. 36-39 <\/p>\n\n\n\n

Miquel Torroella i Plaja. Cuentos que son hist\u00f3rias.<\/a><\/strong> Hereus de Miquel Torroella i Plaja. Palafrugell. 1993.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"\/<\/a>
Vista de l’estat actual del Mas Puig (SAPPO)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"\/<\/a>
El Mas Puig (SAPPO)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"\/
Roderes en el Cam\u00ed Ral (SAPPO)<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Situaci\u00f3:<\/strong><\/p>\n