{"id":30,"date":"2013-02-20T12:15:02","date_gmt":"2013-02-20T12:15:02","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/megalitisme-les-gavarres\/"},"modified":"2022-09-21T15:52:14","modified_gmt":"2022-09-21T15:52:14","slug":"megalitisme-les-gavarres","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/megalitisme-les-gavarres\/","title":{"rendered":"Megalitisme a les Gavarres"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n
\n
Els meg\u00e0lits<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n
Els pobles megal\u00edtics<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n
Meaglitisme a Catalunya<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Les Gavarres \u00e9s un mass\u00eds muntanyenc que s\u2019est\u00e9n des del mar al Baix Empord\u00e0, fins a la ciutat de Girona, abra\u00e7ant una \u00e0mplia franja d\u2019uns 21 km. El mass\u00eds es troba entre les planes de l\u2019Empord\u00e0 i la Selva i ha estat des d\u2019\u00e8poca prehist\u00f2rica, un lloc d\u2019h\u00e0bitat i d\u2019explotaci\u00f3 de recursos naturals important.<\/p>\n\n\n\n

La pres\u00e8ncia de l\u2019esser hum\u00e0 durant la prehist\u00f2ria es veu fortament representada per l\u2019alta concentraci\u00f3 de meg\u00e0lits, estructures monumentals fets amb grans pedres de diferents tipus, formes  i mides. Especialment per dolmens, monuments funeraris caracter\u00edstics de la prehist\u00f2ria recent.<\/p>\n\n\n\n

Si observem la distribuci\u00f3 d\u2019aquests monuments, per exemple a Catalunya,  sorpr\u00e8n com les agrupacions de meg\u00e0lits poden constituir vertaders territoris megal\u00edtics. Entre les estructures megal\u00edtiques, nom\u00e9s com a dolmens s\u2019han registrat a l\u2019Inventari de Patrimoni Arqueol\u00f2gic de Catalunya <\/a>fins a l\u2019actualitat un total de 301 dolmens<\/strong>, tot i qu\u00e8 altres fonts assenyalen una xifra molt m\u00e9s alta.<\/p>\n\n\n\n

 De les diverses agrupacions megal\u00edtiques existents a Catalunya, al mass\u00eds de les Gavarres trobem un grup de meg\u00e0lits qu\u00e8 destaca no nom\u00e9s pel seu nombre d\u2019estructures i la seva proximitat espacial entre elles, sin\u00f3 que tamb\u00e9 per la seva antiguitat i perviv\u00e8ncia al llarg del fenomen megal\u00edtic a Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

Breu hist\u00f2ria de la investigaci\u00f3: Els descobridors dels meg\u00e0lits de les Gavarres<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Va ser a finals del segle XIX quan per primera vegada alguns estudiosos es van interessar pel fenomen megal\u00edtic a les Gavarres, i els dolmens i menhirs comencen a ser citats en publicacions com el Seminario de Ba\u00f1oles<\/em>, per part del prehistoriador Pere Alsius<\/a> (1884), i tamb\u00e9 en obres generals com La historia General del Arte (Arquitectura) <\/em>de Llu\u00eds Dom\u00e8nec i Montaner <\/a>(1886). Per\u00f2 \u00e9s a partir del segle XX quan s\u2019ext\u00e9n un gran inter\u00e8s per aquests monuments. Personatges com Josep Pella i Forgas <\/a>(Hist\u00f2ria de l\u2019Ampurdan<\/em>) van informar sobre monuments com el menhir de Vallvanera, i Agust\u00ed Casas<\/a>, reconegut erudit, va ser el primer en publicar un article sobre el meg\u00e0lit de la Cova den Daina<\/a> (Romany\u00e0 de la Selva).<\/p>\n\n\n\n

Anys m\u00e9s tard es present\u00e0 l\u2019obra de s\u00edntesi de Manuel Cazurro <\/a>(1912), la qual constitueix el primer cat\u00e0leg del monuments megal\u00edtics de les terres gironines. Com a novetats va donar a con\u00e8ixer en aquesta obra un conjunt de monuments in\u00e8dits de les Gavarres. Entre d\u2019altres els dolmens de Tres Caires, Serra de Cals, Roca del Gla, Puig ses Forques i Mas Bouserenys.<\/p>\n\n\n\n

Durant les d\u00e8cades dels anys 20 als anys 50, els catedr\u00e0tics Pere Bosch Gimpera<\/a> i Llu\u00eds Pericot <\/a>realitzen un seguit de petites estades a les Gavarres per tal d\u2019estudiar el fenomen megal\u00edtic d\u2019aquest mass\u00eds. De la seva implicaci\u00f3 amb aquesta zona sorgeix la figura de Llu\u00eds Esteva i Crua\u00f1as<\/a>, deixeble de Pericot, que esdevindr\u00e0 l\u2019investigador m\u00e9s important en relaci\u00f3 al Megalitisme a les Gavarres.<\/p>\n\n\n\n

Cal destacar que en molts casos els aut\u00e8ntics descobridors de monuments megal\u00edtics s\u00f3n els personatges locals, la gent que viu a les muntanyes i coneix el territori com ning\u00fa. Personatges com Joan Botey i Serra<\/a>,<\/strong>  el seu fill, Joan Botey i Alier<\/strong><\/a> o Esteve Pericay<\/strong><\/a>, l\u2019Esteve de la Cavorca, en el cas de la zona de Fitor i rodalies, van ser art\u00edfexs de molts descobriments d\u2019estructures megal\u00edtiques i s\u00f3n uns protagonistes essencials de la investigaci\u00f3. Gr\u00e0cies a que varen donar not\u00edcia als arque\u00f2legs de la pres\u00e8ncia d\u2019aquestes restes, en l\u2019actualitat les Gavarres \u00e9s una de les zones megal\u00edtiques m\u00e9s riques del territori catal\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Per saber-ne m\u00e9s:<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Francesc Aicart Hereu (2006)  Agust\u00ed Casas i l’arqueologia a les Gavarres<\/a><\/em>. Biblioteca Llu\u00eds Esteva. Consorci de les Gavarres<\/p>\n\n\n\n

Gerard Fogueres (2006) Llu\u00eds Esteve i el Patrimoni Megal\u00edtic Local.<\/a>Revista L’Arjau<\/em>. Sant Feliu de Gu\u00edxols<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les Gavarres \u00e9s un mass\u00eds muntanyenc que s\u2019est\u00e9n des del mar al Baix Empord\u00e0, fins a la ciutat de Girona, abra\u00e7ant una \u00e0mplia franja d\u2019uns 21 km. El mass\u00eds es troba entre les planes de l\u2019Empord\u00e0 i la Selva i ha estat des d\u2019\u00e8poca prehist\u00f2rica, un lloc d\u2019h\u00e0bitat i d\u2019explotaci\u00f3 de recursos naturals important. La […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-30","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/30","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=30"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/30\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":516,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/30\/revisions\/516"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=30"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}