{"id":45,"date":"2013-02-26T10:22:38","date_gmt":"2013-02-26T10:22:38","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/dolmen-dels-tres-peus\/"},"modified":"2022-09-21T15:30:17","modified_gmt":"2022-09-21T15:30:17","slug":"dolmen-dels-tres-peus","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/dolmen-dels-tres-peus\/","title":{"rendered":"Dolmen dels Tres Peus"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

El dolmen dels Tres Peus (Dolmen Gran o Dolmen de Fitor) \u00e9s possiblement el m\u00e9s conegut d’aquesta part de les Gavarres degut a la seva grand\u00e0ria i bona conservaci\u00f3. Es tracta d\u2019un sepulcre de corredor<\/a> de cambra rectangular gran o d\u2019una galeria catalana en U feta de lloses de pissarra. Del t\u00famul artificial de tend\u00e8ncia circular, terraplenat artificialment vers llevant i migdia amb blocs ajaguts, en queden restes visibles. Actualment el dolmen conserva la seva cambra formada per 6 lloses i la gran coberta in situ<\/em>. Vora les lloses de migdia hi ha a terra restes de lloses possiblement de la cambra. Les dues lloses m\u00e9s properes al passad\u00eds \u2013 actualment no visible \u2013 que encara s\u2019observen en posici\u00f3 vertical en la fotografia de Cazurro, s\u00f3n avui inclinades vers l\u2019interior de la cambra, tocant-se una amb l\u2019altra. Aix\u00f2 fou degut a les excavacions incontrolades que pat\u00ed el monument. El dolmen estava lleugerament atrinxerat en el terreny vers ponent.  Del t\u00famul que cobria l\u2019estructura interna i del perist\u00e0til de blocs ajaguts en resten testimonis vistents.<\/p>\n\n\n\n

El dolmen va ser utilitzat durant un temps com a cabana, essent en part aparellat amb paret seca (Tarr\u00fas et al.<\/em>, 1990: 53).<\/p>\n\n\n\n

Coordenades UTM: <\/strong>31N4640959N; 506943E. Altitud: <\/strong>290 m A.N.E.<\/p>

Com arribar-hi:<\/strong> A la dreta del camp de la cadena de Fitor, trobem dues pistes. Aleshores cal agafar la de m\u00e9s a la dreta que \u2013en no massa bon estat- puja vers la serra de Cals. A 1quil\u00f2metre de dist\u00e0ncia, a l\u2019esquerra i a pocs  metres del cam\u00ed, en la carena de la serra \u00e9s situat aquest dolmen. F\u00e0cil de trobar.<\/p>

Tipus de terreny geol\u00f2gic: <\/strong>Arenisca grauwacosa (segons el dr. Luis Pall\u00ed). La base geol\u00f2gica est\u00e0 formada per conglomerats, calcopelites, grauvaques i calc\u00e0ries (Sistema mediterrani), aix\u00ed com materials volc\u00e0nics i porfirites. En aquesta zona es situen diversos afloraments de pissarres ampel\u00edtiques (mapa geol\u00f2gic del ICC), visibles a nivell superficial.<\/p>

Materials: <\/strong>Pallar\u00e8s va trobar un fragment de vas de perfil carenat. Esteva trob\u00e0 un fragment de cer\u00e0mica basta de color marr\u00f3 clar, amb desgreixant de quars (Esteva, 1965a: 21)<\/p>

Cronologia: <\/strong>3000-2500 a. C<\/p>

Not\u00edcies hist\u00f2riques: <\/strong>Vicen\u00e7 Piera i Tossetti i Miquel Torroella i Plaja comenten en un treball publicat a l\u2019any 1881 l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un \u201cdolmen prehist\u00f2ric\u201d a Fitor, no el van citar per\u00f2 feien refer\u00e8ncia al Dolmen dels Tres Peus, ja que al 1917 en la tercera edici\u00f3 d\u2019aquesta obra tornaren a referir-se a aquest monument i publicaren un fotografia.<\/p>

Jon Bautista Cam\u00f3s va donar noticia a i una fotografia a Francesc Carreras i Candi que el cit\u00e0 en una publicaci\u00f3 a l\u2019any 1905 i al 1911. Al mateix any Joaquim Botet i Sis\u00f3 en public\u00e0 la primera fotografia.  Manuel Cazurro i Ruiz el va visitar-ho al 1911 i el public\u00e0 l\u2019any 1912 amb una descripci\u00f3, planta i fotografia i l\u2019anomen\u00e0 Dolmen Gran de Fitor o Pedra dels Tres Peus.<\/p>

Llu\u00eds Pericot el va classificar a la seva tesi l\u2019any 1935 i el classific\u00e0 com a cista. Tamb\u00e9 cita que va ser excavat per Alfred Klaebisch i que desconeix el resultat de l\u2019excavaci\u00f3. En la revisi\u00f3 de la seva tesis a l\u2019any 1950 Pericot el reclassific\u00e0 com a cista semitancada o tancada. Cita tamb\u00e9 la troballa de Pallar\u00e9s. Llu\u00eds Esteva i Crua\u00f1as el public\u00e0 \u2013 sense excavar-lo- amb bones planimetries (Esteva, 1965a:20-21) i el classific\u00e0 com a cambra de tend\u00e8ncia poligonal. Informa que Alfred Klaebisch no va excavar mai cap dolmen a Fitor.<\/p>

Al 1984, Josep Tarr\u00fas i Galter, Josep Castells i Camp, J\u00falia Chinchilla i S\u00e1nchez i Ros\u00f3 Vilardell i Pascual el classificaren com a una cambra simple subcircular.<\/p>

Enriqueta Pons i Brun el publica com a cambra simple amb una fotografia al 1987.<\/p>

Intervencions: <\/strong>No s\u2019hi ha dut  a terme intervencions arqueol\u00f2giques. Esteva comunica no haver-ho excavat degut a la perillositat en que presenta el monument despr\u00e9s del buidatge dut a terme per furtius. Segons publica d\u2019Esteva (Esteva, 1965) el jaciment va ser perillosament buidat fins al extrem que la cap\u00e7alera va quedar totalment descoberta, arribant a profunditzar a la pr\u00f2pia roca del fons.<\/p>

N\u00ba Refer\u00e8ncia altres cat\u00e0legs:<\/strong> n\u00ba 8 del llistat de monuments de sepulcres megal\u00edtics. de Tarr\u00fas et al.<\/em> (1990).<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Per saber-ne mes:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

  1. Carreras i Candi (s.d\/1911), p\u00e0g. 786<\/li>
  2. Botet i Sis\u00f3 (s.d.\/1911), p\u00e0gs. 169, 617 (fotografia p\u00e0g.616)<\/li>
  3. Cazurro i Ruiz (1912), p\u00e0g. 60 (fotografia L\u00e0m. XXIII)<\/li>
  4. Bosch i Gimpera (1919), p\u00e0g. 112<\/li>
  5. Rovira i Virgili (1922), p\u00e0gs. 353-354<\/li>
  6. Pericot i Garc\u00eda (1925), p\u00e0g.96, n\u00fam, 33; planta II, 36<\/li>
  7. Serra-R\u00e0fols (1930), p\u00e0g. 48 bis<\/li>
  8. Pericot i Garcia (1934), p\u00e0g. 165<\/li>
  9. Carreras i Candi (s.d.-1940), p\u00e0g.10<\/li>
  10. Pericot i Garcia (1950), p\u00e0g. 148, n\u00fam.62; planta fig. 35.8<\/li>
  11. Pla i Cargo (1946), p\u00e0g. 115<\/li>
  12. Sales (1963), p\u00e0gs. 106-107<\/li>
  13. Esteva i Crua\u00f1as (1965), Corpus <\/em>II<\/li>
  14. Cura i Morera\/Castells i Camp (1977), p\u00e0g.82<\/li>
  15. Badia i Homs (1977), p\u00e0g. 207 (fotografia p\u00e0g.211)<\/li>
  16. Rauret (1978), p\u00e0g. 72<\/li>
  17. Badia i Homs (1981), p\u00e0gs. 376; (fotografia p\u00e0g.375)<\/li>
  18. Esteva i Crua\u00f1as (1983), p\u00e0gs. 13-27<\/li>
  19. Tarr\u00fas I Galter\/Castells i Camp\/ Chinchilla I S\u00e1nchez\/Vilardell i Pascual (1984), p\u00e0g.85<\/li>
  20. Grau I Ferrando \/Planas i Casamitjana (1988), Girona pas a pas<\/em>, vol.I, p\u00e0g. 542<\/li>
  21. Tarr\u00fas, J.; Badia, J.; Bofarull, B.; Carreras, E. i Pi\u00f1ero, Miquel-Didac (1990) D\u00f2lmens i Menhirs. 48 monuments megal\u00edtics de les Gavarres I el Mass\u00eds d\u2019Ardenya (Baix Empord\u00e0, la Selva, el Giron\u00e8s)<\/em>. Guies del Patrimoni Comarcal, n.8, Editorial ART-3. Figueres.<\/strong><\/li><\/ol>\n<\/div>\n\n\n\n
    \n
    \"\"<\/a>
    Dolmen dels Tres Peus. Vista des de l’Oest (SAPPO)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
    \"\"\/<\/a>
    Dolmen dels Tres Peus. Vista des del Sud (SAPPO)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
    \"\"\/<\/a>
    Dolmen dels Tres Peus. Vista des del Nord (SAPPO)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
    \"\"\/<\/a>
    Planta del dolmen dels Tres Peus. Esteva 1965<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
    \n

    Situaci\u00f3:<\/strong><\/p>\n