{"id":52,"date":"2013-02-26T10:45:23","date_gmt":"2013-02-26T10:45:23","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/dolmen-de-la-roca-de-lagla\/"},"modified":"2022-09-21T15:38:42","modified_gmt":"2022-09-21T15:38:42","slug":"dolmen-de-la-roca-de-lagla","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/dolmen-de-la-roca-de-lagla\/","title":{"rendered":"Dolmen de la Roca de l’Agl\u00e0"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Us trobeu davant del dolmen de la Roca de l\u2019Agl\u00e0, un sepulcre megal\u00edtic del tipus galeria catalana<\/a>, amb un passad\u00eds en forma de U. Aquest dolmen ja va ser publicat per Llu\u00eds Esteva al 1965, qui coment\u00e0 que el dolmen \u201cpresenta el aspecto de un castillo de naipes que se est\u00e0 desmoronando<\/em>\u201d. Actualment el monument conserva 10 de les lloses mes o menys al seu lloc. Al voltant del monument es poden apreciar algunes lloses que podrien formar part del t\u00famul de tend\u00e8ncia circular.<\/p>\n\n\n\n

A difer\u00e8ncia de les galeries cobertes d\u2019altres indrets com les d\u2019Antequera, les galeries catalanes tenen la peculiaritat de que les lloses de coberta del corredor d\u2019acc\u00e9s mantenen una al\u00e7ada m\u00e9s baixa que les lloses que cobrien la cambra funer\u00e0ria. Tamb\u00e9 presenten t\u00famul, i existeixen variables segons la morfologia en planta del corredor, que pot presentar formes en U<\/em> o en V<\/em>. <\/p>\n\n\n\n

Al voltant del Dolmen de la Roca de l\u2019Agl\u00e0 trobareu diverses inscultures, cassoletes excavades a la roca, que formen part de la simbologia del megalitisme a la zona<\/p>\n\n\n\n

Coordenades UTM: <\/strong>31N 4640529N; 508106E Altitud: <\/strong>246 m s.n.m.<\/p>

Com arribar-hi:<\/strong> Passat el camp de la Cadena, a uns 750 metres, trenquem a m\u00e0 esquerra. A una trentena de metres trobarem el dolmen.<\/p>

Materials: <\/strong>s\u2019hi han recuperat diversos fragments de cer\u00e0mica a m\u00e0.<\/p>

Cronologia: <\/strong>pel fet de ser una galeria catalana, pot haver estat constru\u00efda entre el 2700-2200 A.N.E:<\/p>

Not\u00edcies hist\u00f2riques: <\/strong>Ja conegut per Cazurro al 1911, Bosh Gimpera i Pericot al 1923, Llu\u00eds Esteva l\u2019excav\u00e0 i public\u00e0 el 1965. <\/strong>Esteva publica una curiosa ressenya sobre aquest dolmen: \u201cPor lo tanto, el dolmen completo tendr\u00eda mas de 3 metros de longitud, con las losas robustas de un metro de altura en la c\u00e1mara, algo inferiores en la parte media y muy peque\u00f1as en la entrada<\/em>\u201d.<\/p>

Intervencions: <\/strong>Excavaci\u00f3 dirigida per Llu\u00eds Esteva i publicada al 1965.<\/p>

N\u00ba Refer\u00e8ncia altres cat\u00e0legs: <\/strong>n\u00ba12 del llistat de monuments megal\u00edtics de Tarr\u00fas et al. (1990).<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Bibliografia:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

  1. Josep Oriol Font Cot (2004) Informe-Mem\u00f2ria de la prospecci\u00f3 dels seg\u00fcents sepulcres megal\u00edtics de Forallac, Fitor-Fonteta: Dolmen del Dr. Pericot; Serra Mitjana; Roca de la Gla; Vinya Gran; Mas Estanyet; Dolmen d\u2019en Botey; Taula dels tres pagesos; Llobinar. Servei d\u2019Arqueologia de Catalunya.<\/li>
  2. Esteva L. (1965)<\/li>
  3. Tarr\u00fas (1990)<\/li><\/ol>\n<\/div>\n\n\n\n
    \n
    \"\"\/<\/a>
    Dolmen de la Roca de l’Agl\u00e0 (SAPPO)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
    \"\"\/<\/a>
    Dolmen de la Roca de l’Agl\u00e0 (SAPPO)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
    \"\"\/<\/a>
    Planta i fotografia del Dolmen de la Roca de l’Agl\u00e0. Esteva (1965)<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
    \n

    Situaci\u00f3:<\/strong><\/p>\n