{"id":53,"date":"2013-02-26T10:46:43","date_gmt":"2013-02-26T10:46:43","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/la-teuleria-del-mas-plaja\/"},"modified":"2022-09-21T15:39:39","modified_gmt":"2022-09-21T15:39:39","slug":"la-teuleria-del-mas-plaja","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/la-teuleria-del-mas-plaja\/","title":{"rendered":"La teuleria del Mas Plaja"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Us trobeu davant del Mas Plaja. Aquest probablement fou el Mas Vilanova, reanomenat al Segle XIII amb el cognom Plaja. Aquest fou un militar oficial del rei de Castella, provinent de Cant\u00e0bria, amic dels oficials reials empordanesos Cru\u00eflles i Rocabert\u00ed. Un cop acabada la victoriosa campanya militar al Rossell\u00f3, el Rei l\u2019hi atorg\u00e0 un mas en propietat, pel que mai pagar\u00e0 impostos ni al regne ni a l\u2019esgl\u00e9sia.<\/p>\n\n\n\n

Els Plaja foren una de les fam\u00edlies mes innovadores a les darreries del segle XVII, ja que foren de les primeres en dedicar-se a la incipient ind\u00fastria del suro. Al segle XVIII la producci\u00f3 de suro fou tant important a les Gavarres que esdevingu\u00e9 el motor de la puixan\u00e7a econ\u00f2mica de tota la zona. Amb aquesta nova empenta, milloraren les comunicacions i es referm\u00e0 la import\u00e0ncia del Cam\u00ed Ral, augment\u00e0 la poblaci\u00f3 de Fitor i s\u2019ampliaren els masos de la zona.  Tot aquest creixement  feu cr\u00e9ixer la demanda de material de construcci\u00f3, i al Mas Plaja s\u2019instal\u00b7la una rajoleria que s\u2019especialitz\u00e0 en la fabricaci\u00f3 de teules.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta teuleria, avui reformada la podeu trobar en el cam\u00ed que duu cap al mas. Aquestes rajoleries tenien diferents espais de treball (ROCAS, in\u00e8dit). La mat\u00e8ria b\u00e0sica, l\u2019argila, era recollida pel mateix rajoler en una terrera propera, a l\u2019hivern amb magalls, pales i cabassos. Perqu\u00e8 l\u2019argila estigu\u00e9s apunt per ser treballada calia picar-la amb una maceta i trencar els terrossos. Tot seguit s\u2019estenia i es xafava amb una ma\u00e7a de fusta o un roleu per convertir-la en pols. El pas seg\u00fcent necessitava de l\u2019aigua d\u2019algun pou proper: es barrejava en les basses del sapl\u00e0 l\u2019aigua amb les argiles. L\u2019aigua es deixava evaporar i si afegia sorra per espessir la barreja. Seguidament, amb l\u2019ajuda dels motlles s\u2019anava treballant d\u2019acord amb el material que es volia obtenir. El material resultant es col\u00b7locava a l\u2019era despr\u00e9s d\u2019escampar-hi sorra fina perqu\u00e8 el fang no s\u2019hi enganx\u00e9s. Quan les peces estaven prou seques s\u2019aixecaven, recolzades les unes amb les altres, perqu\u00e8 s\u2019assequessin millor. Quan arribava el moment d\u2019enfornar l\u2019obra, es feia a trav\u00e9s de la portella del forn; pel proc\u00e9s d\u2019enfornar i desenfornar calien dos persones. L\u2019obra es col\u00b7locava d\u2019una manera especial sobre la graella i el foc es preparava a sota. La graella s\u2019havia d\u2019emplenar tota perqu\u00e8 la cuita funcion\u00e9s, cosa que amb un forn de grans dimensions no sempre era f\u00e0cil. Un cop l\u2019obra s\u2019havia enfornat amb trencad\u00eds de rajol es feia un teulat i es tapaven alguns forats amb boles d\u2019argila (CARRERAS, 2002). Aquest s\u2019alimentava cont\u00ednuament a trav\u00e9s de la fogaina mentre dur\u00e9s la cuita. Primerament es feia un \u201cfoc petit\u201d per escalfar les peces de mica en mica i eliminar la humitat que queda en el forn. Els primers dos dies es cremaven troncs per fer pujar la temperatura a poc a poc, aquest proc\u00e9s \u00e9s molt important ja que s\u2019ha d\u2019anar guanyant a poc a poc escalfor sin\u00f3 la cuita podia sortir defectuosa. Des del damunt del forn anaven controlant la cuita, el color dels trossos de rajol van indicant el proc\u00e9s de cocci\u00f3 i quan aquest arriba a la fi. Quan es volia apagar es deixava de tirar-hi feixines i es tapaven els fogars del forn. Es tapaven amb totxo mass\u00eds, fang, sorra i cendra. No es podien deixar cap forat, sin\u00f3 la fornada es refredava massa r\u00e0pidament i les peces s\u2019esventaven. Ara ja nom\u00e9s feia falta deixar refredar durant uns dies l\u2019obra. Normalment aquests forns feien unes tres cuites a l\u2019any, ja que tot el proc\u00e9s tenia una durada de 15 dies i nom\u00e9s es feia en els mesos calorosos de mar\u00e7 a octubre. La resta de l\u2019any es dedicava a preparar el material necessari.<\/p>

…a m\u00e9s a m\u00e9s: Els forns d’obra a les Gavarres<\/a><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Per saber-ne mes:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Video. Programa El Medi Ambient: Els forns de terrissa i la conservaci\u00f3 del sotabosc.<\/a> TV3 <\/p>\n\n\n\n

Jordi Gamero (2008) La cocci\u00f3 de rajols a les Gavarres<\/a>. Revista del Baix Empord\u00e0, 20.<\/p>\n\n\n\n

Carreras, J. (2002). Els forns tradicionals de cer\u00e0mica de la Bisbal<\/em>. Monografies d\u2019hist\u00f2ria de la construcci\u00f3, 5. Editen Col\u00b7legi d\u2019aparelladors i arquitectes t\u00e8cnics de Girona, Universitat de Girona (Departament d\u2019arquitectura i enginyeria de la construcci\u00f3) i la Diputaci\u00f3 de Girona. Girona.<\/p>\n\n\n\n

Casanovas, M. A.; Noguera, P.; Rocas, X. (2002).  Enrajolats. La Bisbal (1839-1980)<\/em>. Ajuntament de La Bisbal d\u2019Empord\u00e0. La Bisbal d\u2019Empord\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Rocas, X. Rajoleries: localitzaci\u00f3 i distribuci\u00f3 interna<\/em>. Museu de la Terracotta de la Bisbal d\u2019Empord\u00e0. In\u00e8dit. (Museu de la Terracotta de la Bisbal d\u2019Empord\u00e0).<\/p>\n\n\n\n

VV.AA (1997), Associaci\u00f3 d\u2019Acci\u00f3 pel patrimoni. Inventari del patrimoni etnol\u00f2gic del mass\u00eds de les Gavarres: Gavarres, Mem\u00f2ria i Futur <\/em>(1994-1997). Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. IPEC.<\/p>\n\n\n\n

Joan Botey:  Finca de fitor<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"\/<\/a>
El Mas Plaja (SAPPO)<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Situaci\u00f3:<\/strong><\/p>\n