{"id":54,"date":"2013-03-07T09:49:04","date_gmt":"2013-03-07T09:49:04","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/els-pobles-megalitics\/"},"modified":"2022-09-21T15:50:22","modified_gmt":"2022-09-21T15:50:22","slug":"els-pobles-megalitics","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/els-pobles-megalitics\/","title":{"rendered":"Els Pobles Megal\u00edtics"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n
\n
\n
\n
Poblament<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n
Tecnologia<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n
\n
\n
Subsist\u00e8ncia<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n
M\u00f3n simb\u00f2lic<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n

Segons els darrers estudis, els primers humans que van comen\u00e7ar a construir monuments megal\u00edtics es situarien en el per\u00edode Mes<\/a>o<\/a>l\u00edtic<\/a> (darrers grups de ca\u00e7adors-recol\u00b7lectors), mentre que l\u2019etapa de la Prehist\u00f2ria on es produeix la m\u00e0xima expansi\u00f3 del Megalitisme ser\u00e0 el per\u00edode seg\u00fcent, el Neol\u00edtic<\/a> (primers grups d\u2019agricultors-ramaders).<\/p>\n\n\n\n

Si voleu con\u00e8ixer millor en quins moments van viure els constructors de meg\u00e0lits, podeu realitzar un breu viatge per les etapes de la Prehist\u00f2ria…<\/p>\n\n\n\n

…a m\u00e9s a m\u00e9s: les etapes de la Prehist\u00f2ria<\/a><\/p>

…a m\u00e9s a m\u00e9s: com es reconstrueix la hist\u00f2ria des de l’arqueologia<\/a><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Poblament<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El coneixement dels llocs d\u2019assentament durant el Neol\u00edtic, sobretot dels poblats a l\u2019aire lliure no ha resultat f\u00e0cil. Donat qu\u00e8, en general, aquests s\u2019ubiquen preferentment en els fons de les valls i les planes, zones que han tingut una alta activitat per part dels humans al llarg de la hist\u00f2ria, les estructures d\u2019habitaci\u00f3 han pogut experimentar intenses i nombroses alteracions i destruccions.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed doncs, a partir de les dades actuals sobre els espais d\u2019h\u00e0bitat durant el Neol\u00edtic a Catalunya s’observa al igual que succeeix en tot l’\u00e0mbit mediterrani, la pres\u00e8ncia majorit\u00e0ria de poblats a l’aire lliure. A m\u00e9s a m\u00e9s, es continuen utilitzant les coves i els abrics per activitats variades, ja sigui com espais d\u2018habitaci\u00f3, zones d\u2019emmagatzematge, tombes, etc.<\/p>\n\n\n\n

A Catalunya s\u2019han descobert alguns poblats a l\u2019aire lliure que s\u00f3n contemporanis a la construcci\u00f3 dels meg\u00e0lits. Destaquen entre d\u2019altres  els assentaments de Ca n’Isach<\/a> (Palau Saverdera, Alt Empord\u00e0), Serra del Mas Bonet (Vilafant, Alt Empord\u00e0), Feixa del Moro (Andorra), el de Brics d\u2019Ardevol (Pin\u00f3s, Solson\u00e8s), o el de l\u2019 Institut de Batxillerat de Manlleu (Osona). <\/p>\n\n\n\n

Les estructures d’aquests poblats s\u00f3n conegudes parcialment i destaquen en alguns casos les cabanes constru\u00efdes en pedres (Ca n\u2019Issach i Collet de Brics). En general, les estructures excavades poden ser fons de cabanes i\/o depressions, fosses de planta circular , probablement corresponents a sitges o contenidors amortitzats amb deixalles. M\u00e9s significativa \u00e9s l’estructura del poblat de Ca n’Isach, datat entre finals del IV mil\u00b7lenni fins a inicis del III mil\u00b7lenni. L\u2019excavaci\u00f3 d\u2019aquest jaciment va permetre documentar un poblat d\u2019ocupaci\u00f3 permanent amb diverses estructures tipus casa amb murs-s\u00f2col fets de pedra, llars de foc, i estructures d\u2019emmagatzematge com sitges, etc. A m\u00e9s a m\u00e9s, Ca n\u2019Isach es troba situat a l\u2019entorn immediat de tres sepulcres megal\u00edtics empordanesos (Barraca de\u2019n Rabert, Mas Bofill i Devesa).<\/p>\n\n\n\n

<\/a>Subsist\u00e8ncia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L’explotaci\u00f3 de plantes i animals mitjan\u00e7ant l’agricultura i la ramaderia<\/strong> es va iniciar durant el per\u00edode Neol\u00edtic. Aquest moment hist\u00f2ric va marcar una de les transformacions econ\u00f2miques de la humanitat m\u00e9s significatives. Principalment les primeres experi\u00e8ncies agr\u00edcoles es van dur a terme a partir de dues grans fam\u00edlies vegetals: els cereals i les lleguminoses. La domesticaci\u00f3 de plantes i animals es va produir per primera vegada a la zona del Pr\u00f2xim Orient, per\u00f2 r\u00e0pidament aquests coneixements es van difondre \u00e0mpliament per la zona Mediterr\u00e0nia i el continent europeu. Aix\u00ed doncs, les activitats de subsist\u00e8ncia priorit\u00e0ries dels constructors dels sepulcres megal\u00edtics van ser les derivades de la producci\u00f3 agr\u00edcola i ramadera. <\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a l\u2019agricultura<\/strong>, cal destacar que les esp\u00e8cies de cereals objecte del cultiu m\u00e9s antic a Europa i Pr\u00f2xim Orient pertanyen principalment a dues fam\u00edlies: els blats <\/a>(Triticum<\/em>) i els ordis<\/a> (Hordeum<\/em>). Les lleguminoses s\u00f3n l’altre gran grup de plantes que van ser conreades simult\u00e0niament amb els blats i els ordis, encara que possiblement en menors proporcions. Les principals varietats conreades van ser la fava<\/a> (Vicia faba L<\/em>.), el p\u00e8sol <\/a>(Pisum Sativum L<\/em>.) i les llenties<\/a> (Lens culinaris Med<\/em>.), i m\u00e9s espor\u00e0dicament, els erbs<\/a> (Vicia ervilia<\/em>) i les guixes <\/a>(Lathyrus cicera L.<\/em>).<\/p>\n\n\n\n

Cal destacar que la introducci\u00f3 del cultiu no degu\u00e9 implicar que s\u2019abandon\u00e9s la pr\u00e0ctica de la recol\u00b7lecci\u00f3 de vegetals silvestres, com \u00e9s el cas dels fruits (aglans, pinyons, avellanes,..) o de plantes com l’espart i el lli, les quals en etapes m\u00e9s recents es relacionen amb les labors de cistelleria, fabricaci\u00f3 de teixits, etc.<\/p>\n\n\n\n

Juntament amb les practiques agr\u00edcoles, la ramaderia<\/strong> va constituir un gran sistema de producci\u00f3 que s’inici\u00e0 juntament amb l\u2019agricultura durant el per\u00edode Neol\u00edtic. Aquesta nova pr\u00e0ctica no es va limitar \u00fanicament al subministrament de productes primaris animals (carn, pell,…), que ja s’obtenien amb la ca\u00e7a, sin\u00f3 que el control de la gesti\u00f3 dels ramats va comportar l’ampliaci\u00f3 dels recursos obtinguts, com els productes derivats (llet, llana,…). Cal destacar tamb\u00e9 la utilitzaci\u00f3 dels animals vius per aprofitar la seva for\u00e7a i energia per a les labors de transport i en els treballs agr\u00edcoles. Finalment, els animals dom\u00e8stics constitu\u00efen en si mateixos reserves importants i\/o b\u00e9ns que es podien dedicar a l’intercanvi.<\/p>\n\n\n\n

La primera esp\u00e8cie domesticada documentada a Catalunya va ser el gos (Canis Familiaris<\/em>), domesticat en context d\u2019\u00faltims ca\u00e7adors-recolectors ara fa 10.000 anys. Amb l\u2019inici del Neol\u00edtic es documenten de forma simult\u00e0nia a Catalunya la pres\u00e8ncia d\u2019esp\u00e8cies animals dom\u00e8stiques: la cabra (Capra Hircus<\/em>), l’ovella (Ovis \u00e0ries<\/em>), els b\u00f2vids (Bos Taurus<\/em>) i els suids (Sus domesticus<\/em>). Els ramats d’animals dom\u00e8stics van tenir a partir d\u2019aquest moments un pes important a la subsist\u00e8ncia dels grups humans, encara que aquests es van complementar amb recursos salvatges (c\u00e8rvids, lagomorfs i porcs senglars, aix\u00ed com els recursos de pesca, la recol\u00b7lecci\u00f3 de mol\u00b7lusc i la ca\u00e7a d\u2019aus migrat\u00f2ries a les zones de costa).<\/p>\n\n\n\n

Un altre aspecte rellevant de l\u2019economia d\u2019aquest per\u00edode \u00e9s l\u2019 increment dels intercanvis<\/strong> de mat\u00e8ries primeres o productes elaborats. A Catalunya destaca la circulaci\u00f3 d\u2019elements com la variscita i les petxines, materials que van ser utilitzats per a la fabricaci\u00f3 d’ornaments que formen part dels aixovars funeraris (denes de collaret, penjolls). Un altre element d\u2019intercanvi a destacar en aquesta zona \u00e9s el s\u00edlex de bona qualitat i l’obsidiana que constitu\u00efa una mat\u00e8ria l\u00edtica de proced\u00e8ncia forana a Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

…a m\u00e9s a m\u00e9s: les mines de variscita de Can Tintorer<\/a><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/a>Tecnologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L’aparici\u00f3 i consolidaci\u00f3 de les primeres societats agropecu\u00e0ries ve acompanyada de la creaci\u00f3 de nous \u00fatils que participen en les noves activitats productives. Entre les innovacions m\u00e9s significatives destaca l’aparici\u00f3 de la cer\u00e0mica<\/strong>. Es tracta d\u2019una innovaci\u00f3 de primer ordre per la seva significaci\u00f3 tecnol\u00f2gica i pel seu paper com a contenidor en nombrosos usos quotidians. La tecnologia per la seva fabricaci\u00f3 inicialment era molt senzilla, per\u00f2 r\u00e0pidament es documenta una evoluci\u00f3 per fabricar vasos de millor qualitat. La cer\u00e0mica t\u00e9 una influ\u00e8ncia significativa en la conservaci\u00f3, preparaci\u00f3 i consum dels aliments. Certament, es poden coure aliments sense recipients cer\u00e0mics, per\u00f2 el seu \u00fas incrementar\u00e0 el ventall de productes susceptibles de ser consumits.<\/p>\n\n\n\n

Els nous treballs agr\u00edcoles van requerir l’\u00fas d’un conjunt important d’\u00fatils, alguns d’ells ja existents en el per\u00edode anterior. Aix\u00ed, en el proc\u00e9s d\u2019obrir nous camps de cultiu i la preparaci\u00f3 de la terra intervenen les destrals i les aixes, compostes per una fulla de pedra polida i m\u00e0nec de fusta. Els utensilis per a la sega tamb\u00e9 adquireixen un gran desenvolupament en el Neol\u00edtic: es tracta de la fal\u00e7 i el ganivet de sega, els dos amb la zona de tall formada per peces l\u00edtiques tallades.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019equipament de m\u00f2lta (molins<\/a> i morters<\/a>) destinat al processament final dels vegetals, el qual tamb\u00e9 existia pr\u00e8viament, es generalitza en els poblats neol\u00edtics. La ind\u00fastria \u00f2ssia (punxons<\/a>, allisadors, esp\u00e0tules, cisells,…) tamb\u00e9 esdev\u00e9 un component usual en els h\u00e0bitats i en les necr\u00f2polis, com per exemple, els objectes en os enterrats com a aixovar en els Sepulcres de fossa del Neol\u00edtic Mitj\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Finalment destaca l’\u00e0mplia pres\u00e8ncia d\u2019objectes d’adorn personal, com s\u00f3n els discos, plaques, penjolls i denes de collaret fabricats en pedra, os, o els incisius de senglar utilitzats com a penjolls. Mat\u00e8ries primeres concretes con les petxines i els minerals semipreciosos (la variscita de les mines de Can Tintorer<\/a><\/strong>) utilitzats en la fabricaci\u00f3 d\u2019aquests objectes d\u2019adorn personal s\u00f3n considerats veritables mat\u00e8ries d\u2019intercanvi entre diverses regions.<\/p>\n\n\n\n

<\/a>Representacions art\u00edstiques i m\u00f3n simb\u00f2lic<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Un altre tema molt interessant vinculat al m\u00f3n simb\u00f2lic de les societats prehist\u00f2riques \u00e9s el de les expressions art\u00edstiques contempor\u00e0nies al fenomen del Megalitisme. Aquestes destaquen per la seva varietat en els suports, entre les quals troben figuretes, gravats rupestres, esteles esculpides, etc.  Sobre tots aquets, el grup m\u00e9s estretament vinculat amb les meg\u00e0lits de Catalunya s\u00f3n les inscultures o gravats sobre roques<\/strong>, molt esteses en territori catal\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

A la zona de Gavarres i Begur hi hauria un clar domini de les cassoletes, en uns pocs casos associades a reguerons (ex. Inscultures del Dr. Pericot<\/a>), mentre que la diversitat de formes (cruciformes, antropomorfs) caracteritzen la zona de l\u2019Alt Empord\u00e0 (ex. Gravats de la Creu de l\u2019Hospital, Port de la Selva). D\u2019altra banda, a les comarques centrals es podem trobar cercles conc\u00e8ntrics, cassoletes, etc. (ex. Estela del Pla de la Calma, Montseny). Les roques amb inscultures es situen en punts topogr\u00e0ficament dominants, sobre afloraments naturals plans i inclinats uns pocs graus. Apareixen, en la majoria de casos en indrets molt propers a cistes, d\u00f2lmens i menhirs, i fins i tot insculpits per sobre dels mateixos monuments.<\/p>\n\n\n\n

La utilitzaci\u00f3 dels gravats <\/strong>en \u00e8poca prehist\u00f2rica sembla molt variada. En alguns casos, quan es troben sobre monuments megal\u00edtics o ben a prop, podem pensar en raons culturals\/rituals, relacionades amb l’escolament de l\u00edquids o amb explicacions de llegendes, indicacions, etc. que ara per ara desconeixem. D\u2019altra banda, per\u00f2, la seva situaci\u00f3 en punts dominants del paisatge, sovint al voltant d’una vall o d’una plana rica en recursos naturals, fa pensar que tamb\u00e9 actuaven com a marcadors de territoris o de zones d’influ\u00e8ncia de les comunitats prehist\u00f2riques (Roqu\u00e9 et al.,<\/em> 1995).<\/p>\n\n\n\n

L’antiguitat d’aquestes marques \u00e9s sovint dif\u00edcil d’establir. Tot i aix\u00ed, l\u2019aparici\u00f3 d\u2019aquests gravats sobre diversos jaciments prehist\u00f2rics, sobretot monuments megal\u00edtics (ex. Mas Estanyet), sembla evidenciar la seva antiguitat. Per tant, s\u2019interpreta que bona part de les inscultures que apareixen associades als meg\u00e0lits van ser realitzades pels seus mateixos constructors. A m\u00e9s a m\u00e9s, segons la t\u00e8cnica de manufactura utilitzada en insculpir els gravats, la qual haur\u00e0 deixat traces segons el tipus d\u2019\u00fatil emprat, de pedra o met\u00e0l\u00b7lic, tamb\u00e9 aporta informaci\u00f3 per establir la seva possible cronologia prehist\u00f2rica.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Un poblat al neol\u00edtic. Font: IES Segur de Calafell<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"
Reconstrucci\u00f3 d’una cabana de Ca N’Isach.
Font: Pere Crosas<\/a><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\n
\n
\n