{"id":56,"date":"2013-03-07T09:59:41","date_gmt":"2013-03-07T09:59:41","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/el-megalitisme-catalunya\/"},"modified":"2022-09-21T14:52:06","modified_gmt":"2022-09-21T14:52:06","slug":"el-megalitisme-catalunya","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/el-megalitisme-catalunya\/","title":{"rendered":"El Megalitisme a Catalunya"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n
\n
Tipus de dolmens a Catalunya<\/a><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n
Els Dolmens de les Gavarres<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n

Al final del per\u00edode del Neol\u00edtic Antic – Neol\u00edtic Antic Postcardial<\/strong> (4400-3600 ANE) \u00e9s quan documentem per primera vegada a Catalunya manifestacions funer\u00e0ries vinculades amb el Megalitisme. Aquestes primeres estructures funer\u00e0ries monumentals es troben a la zona de Tavertet<\/a>, i tot i qu\u00e8 els seus constructors no van utilitzar grans lloses de pedra (per aquest motiu alguns especialistes les anomenen pre-megal\u00edtiques), el conjunt arquitect\u00f2nic s\u00ed que es clarament monumental. Es tracta d\u2019un conjunt de set cistes a\u00e8ries (caixes de lloses disposades en vertical) quadrades o rectangulars cobertes per grans t\u00famuls circulars de pedres, els quals arriben als 22 m de di\u00e0metre i al\u00e7ades conservades fins als 2m. L\u2019excavaci\u00f3 d\u2019algunes d\u2019aquestes estructures va permetre con\u00e8ixer el ritual funerari realitzat basat en enterraments individuals.<\/p>\n\n\n\n

En la per\u00edode Neol\u00edtic Mig<\/strong> es documenten els primers meg\u00e0lits a la zona de l\u2019Empord\u00e0. A partir d\u2019aquests moments, els rituals funeraris vinculats amb el Megalitisme es caracteritzen per desenvolupar enterraments col\u00b7lectius. Es tracta d\u2019una tradici\u00f3 funer\u00e0ria que estar\u00e0 present en aquesta zona durant la resta del Neol\u00edtic, el Calcol\u00edtic<\/strong>, i fins i tot durant l\u2019Edat del Bronze<\/strong>, tot i qu\u00e8 en aquesta \u00faltima fase semblaria que ja no es constru\u00efen pr\u00e0cticament m\u00e9s estructures megal\u00edtiques, per\u00f2 s\u00ed que es reutilitzaven com a sepulcres funeraris les ja presents en el territori.<\/p>\n\n\n\n

A la resta de Catalunya, a part del grup de les Gavarres trobem altres agrupacions megal\u00edtiques molt importants formades per un gran n\u00famero de monuments. Destaquen sobretot l\u2019Alt Empord\u00e0, la comarca amb un major nombre de meg\u00e0lits coneguts, seguit de l\u2019Alt Urgell, Osona, Vall\u00e8s Oriental i Bages.<\/p>\n\n\n\n

<\/a>Tipus de dolmens a Catalunya<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

A Catalunya s\u2019hi documenten principalment les seg\u00fcents tipologies de monuments megal\u00edtics:<\/p>\n\n\n\n

1-<\/strong> Les <\/a>cistes amb t\u00famul<\/strong> es consideren el tipus m\u00e9s antic de la zona de l\u2019Empord\u00e0 (Neol\u00edtic Mitj\u00e0). Es componen per una caixa de lloses disposades en vertical i formant una planta rectangular, i envoltada finalment per un t\u00famul de pedres. Els exemples gavarrencs d\u2019aquest tipus s\u00f3n el Puig d\u2019Arques o de l\u2019Abel<\/strong>, a Sant Sadurn\u00ed de l\u2019Heura, la Cista del Clot del Llorer<\/strong><\/a>, a Fitor, i possiblement la Cista de la Cadira del Bisbe<\/strong>, a Sant Pol-La Bisbal, jaciment que es troba actualment sota proc\u00e9s d\u2019excavaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

2<\/strong>– <\/a>Sepulcres de corredor antics<\/strong>, de planta sub-circular, com el Puig ses Forques<\/strong>, a Calonge, de cambra trapezo\u00efdal, com els dolmens de la Serra Mitjana<\/a> i del Llobinar,<\/a> a Fitor, i per \u00faltim, un de cambra rectangular, el dolmen del Mas-Bousarenys<\/strong>. Com el seu nom indica, els sepulcres de corredor inclouen un passad\u00eds d\u2019acc\u00e9s curt a la cambra constru\u00eft amb lloses clavades en vertical. Aquest tipus tamb\u00e9 es troben coberts per t\u00famuls de pedra i es datarien entre el Neol\u00edtic Mitj\u00e0 i el Neol\u00edtic Final (IV mil\u00b7lenni ANE).<\/p>\n\n\n\n

3- <\/a>Galeries catalanes<\/strong>. A difer\u00e8ncia de les galeries cobertes d\u2019altres indrets com les d\u2019Antequera, les galeries catalanes tenen la peculiaritat de que les lloses de coberta del corredor d\u2019acc\u00e9s mantenen una al\u00e7ada m\u00e9s baixa que les lloses que cobrien la cambra funer\u00e0ria. Tamb\u00e9 presenten t\u00famul, i existeixen variables segons la morfologia en planta del corredor, que pot presentar formes en U<\/em> o en V<\/em>.  L\u2019exemplar m\u00e9s espectacular d\u2019aquest nou model de sepulcre \u00e9s el dolmen de la Cova d\u2019en Dayna, a Romany\u00e0 de la Selva. Aquest tipus es va construir a partir del III mil\u00b7lenni ANE, i varen ser reaprofitats al II mil\u00b7lenni ANE.<\/p>\n\n\n\n

4<\/strong>– Dolmens simples i caixes megal\u00edtiques<\/strong>. Tot i que presenten un estat de conservaci\u00f3 greu que dificulta el seu estudi, en termes generals aquets nous models es caracteritzen per unes cambres funer\u00e0ries m\u00e9s petites que els anteriors tipus, i tamb\u00e9 per uns t\u00famuls de dimensions m\u00e9s redu\u00efdes malgrat que l\u2019erosi\u00f3 del pas del temps tamb\u00e9 els ha afectat. D\u2019aquesta manera, els d\u00f2lmens simples mantenen l\u2019acc\u00e9s en horitzontal, mentre que les caixes megal\u00edtiques disposen d\u2019una entrada en vertical. No hi ha clars exemplars d\u2019aquest darrers tipus a la zona de Gavarres, mentre que s\u00ed es troben d\u00f2lmens simples a l\u2019Alt Empord\u00e0, com Estanys 1, a la Jonquera. La cronologia proposada per aquests sepulcres seria entre el Calcol\u00edtic i l\u2019Edat del Bronze.<\/p>\n\n\n\n

Durant el darrer per\u00edode entre el Calcol\u00edtic i l\u2019Edat del Bronze es documenten estructures megal\u00edtiques alternatives com els parad\u00f2lmens<\/strong>, coves o abrics naturals que disposen d\u2019una entrada cicl\u00f2pia<\/strong>, \u00e9s a dir, constru\u00efda en pedres (per ex. la recent descoberta d\u2019un exemplar a Fitor, el Paradolmen d\u2019en Llu\u00eds Esteva<\/strong><\/em>. Per \u00faltim, una altra modalitat de sepulcre alternatiu s\u00f3n les cavitats formades per blocs err\u00e0tics apilonats de forma natural aprofitats com a dip\u00f2sits funeraris (ex. Pedra sobre Altra<\/em><\/strong>, a Tossa de Mar, que a m\u00e9s presenta entrada megal\u00edtica i t\u00famul  exterior).<\/p>\n\n\n\n

Els Dolmens de les Gavarres<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Per tal de dur a terme les classificacions tipol\u00f2giques<\/strong> dels dolmens de l\u2019Empord\u00e0, molts especialistes s\u2019han regit per criteris vinculats amb el sistema d\u2019acc\u00e9s a les cambres funer\u00e0ries i tamb\u00e9 amb la morfologia de la cambra (Esteva 1964, 1965, 1970; Tarr\u00fas et. al. 1990). D\u2019altra banda, el sentit evolutiu de les formes s\u2019ha tractat de correlacionar amb l\u2019escassa informaci\u00f3 cronol\u00f2gica que hi ha disponible sobres aquestes construccions. En aquest sentit, les propostes d\u2019evoluci\u00f3 tipol\u00f2gica (Tarr\u00fas, 2010) es basen en una s\u00e8rie curta de datacions absolutes <\/strong>pel m\u00e8tode radiocarb\u00f2nic, juntament amb la pres\u00e8ncia d\u2019objectes arqueol\u00f2gics que actuen com a f\u00f2ssils directors<\/em><\/strong> i que permeten extreure datacions relatives<\/strong> dels jaciments.<\/p>\n\n\n\n

La distribuci\u00f3 dels dolmens en el conjunt de les Gavarres<\/em><\/strong> ha perm\u00e8s distingir tres agrupacions principals dins del propi conjunt de les Gavarres (Pons, 1987):<\/p>\n\n\n\n

– Grup de Fitor i rodalies<\/em><\/strong>. Es caracteritza pel seu subs\u00f2l d\u2019origen paleozoic compost per roques metam\u00f2rfiques de caire esquist\u00f3s (com per exemple pissarres) i per tant, de f\u00e0cil despreniment de lloses planes. Aquestes lloses s\u00f3n les que haurien estat aprofitades com a material constructiu en els monuments megal\u00edtics. Fins al moment es coneixen sobretot galeries catalanes petites com Tres Caires<\/strong><\/a>, Roca de l’Agl\u00e0<\/a> i Serr<\/a>a<\/a> Mitjana<\/a>, cistes com el Cim del Clot del Llorer i la possible cista de la Cadira del Bisbe, i per \u00faltim, algun exemplar de d\u2019estructura alternativa (Paradolmen d\u2019en Llu\u00eds Esteva).<\/p>\n\n\n\n

– Grup de Romany\u00e0 de la Selva<\/em><\/strong>. Aquesta zona presenta un subs\u00f2l amb roques gran\u00edtiques molt m\u00e9s dures per\u00f2 tamb\u00e9 utilitzades en la construcci\u00f3 de dolmens. En aquest grup troben diversos tipus de sepulcres on destaquen les galeries catalanes grans (Cova d\u2019en Daina<\/strong>).<\/p>\n\n\n\n

– Grup de Calonge<\/em><\/strong>. Amb un subs\u00f2l tamb\u00e9 gran\u00edtic, en aquesta zona destaca sobretot l\u2019aprofitament de blocs err\u00e0tics<\/strong> apilonats i les cavitats i forats dins del rocam natural com a sepulcres megal\u00edtics (Cova de Can Rossell\u00f3<\/strong>).<\/p>\n\n\n\n

Els monuments megal\u00edtics de les Gavarres es situen principalment, tal i com succeeix en altres indrets, en punts elevats i dominants sobre el paisatge circumdant. Aquesta recurr\u00e8ncia no nom\u00e9s proporciona una visi\u00f3 panor\u00e0mica de l\u2019entorn, sin\u00f3 que a m\u00e9s a m\u00e9s, gr\u00e0cies a la proximitat entre els monuments megal\u00edtics gavarrencs, com per ex. el Dolmen del <\/a>D<\/a>r. Pericot<\/a> i la Cista del Clot del Llorer<\/a>, \u00e9s possible la comunicaci\u00f3 ja sigui oral o visual entre les persones que estiguin a cada un dels monuments. Aix\u00ed doncs, tal i com es preguntava Llu\u00eds Esteva (1965:6-8):<\/p>\n\n\n\n

\u201cHaurien efectuat rituals funeraris en determinades \u00e8poques de l\u2019any? Haurien escollit aquella situaci\u00f3 privilegiada per comunicar-se r\u00e0pidament les not\u00edcies m\u00e9s urgents? El grup de Fitor, per exemple, podia establir contacte amb el de Romany\u00e0 de la Selva a trav\u00e9s de la cista de<\/em> Puig d\u2019Arques<\/strong>, o per la part costanera per mitj\u00e0 dels dolmens de <\/em>Montagut <\/strong>i de <\/em>Puig Ses Forques<\/strong>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

…a m\u00e9s a m\u00e9s: El contingut dels sepulcres de les Gavarres<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"megalitisme
Megalitisme a Catalunya<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"serra
Sepulcre de Corredor: Dolmen de la Serra Mitjana.
Extret d’Esteva 1965<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\n
\n
\"\"
Galeria Catalana: Cova d’en Daina. Font: Viquip\u00e8dia<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Dolmens simples: Dolmen Estanys 1. Font:Tarr\u00fas, J (2002).
Poblats, d\u00f2lmens i menhirs. Els grups megal\u00edtics de l’Albera, <\/em>
serra de Rodes i cap de Creus<\/em>. Diputaci\u00f3 de Girona<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"image011\"
Paradolmen d’en Llu\u00eds Esteva (SAPPO)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\n
\n
\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Al final del per\u00edode del Neol\u00edtic Antic – Neol\u00edtic Antic Postcardial (4400-3600 ANE) \u00e9s quan documentem per primera vegada a Catalunya manifestacions funer\u00e0ries vinculades amb el Megalitisme. Aquestes primeres estructures funer\u00e0ries monumentals es troben a la zona de Tavertet, i tot i qu\u00e8 els seus constructors no van utilitzar grans lloses de pedra (per aquest […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-56","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/56","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=56"}],"version-history":[{"count":24,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/56\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":462,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/56\/revisions\/462"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=56"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}