{"id":59,"date":"2013-04-29T15:27:26","date_gmt":"2013-04-29T15:27:26","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/practiques-funeraries\/"},"modified":"2013-04-29T15:27:26","modified_gmt":"2013-04-29T15:27:26","slug":"practiques-funeraries","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/practiques-funeraries\/","title":{"rendered":"Pr\u00e0ctiques funer\u00e0ries"},"content":{"rendered":"
\n

<\/a>A m\u00e9s a m\u00e9s…: Megalitisme i \u00fas funerari
<\/em><\/p>\n

Les tombes: Qu\u00e8 s\u00f3n i de qu\u00e8 ens parlen?<\/strong><\/p>\n

Els dolmens varen formar part d\u2019una tradici\u00f3 funer\u00e0ria a Catalunya molt important entre els per\u00edodes Neol\u00edtic i Calcol\u00edtic. Cal recordar qu\u00e8 els meg\u00e0lits varen compartir escenari amb altres tradicions funer\u00e0ries, \u00e9s a dir, amb altres formes de tractar i recordar als seus morts, com els Sepulcres de Fossa, els enterraments en cova, entre altres tipologies d\u2019enterrament.<\/p>\n

Les tombes sempre han estat unes estructures arqueol\u00f2giques que han despertat un inter\u00e8s especial pels arque\u00f2legs. En un inici perqu\u00e8 es tracta d\u2019un registre arqueol\u00f2gic tancat, els quals en molts casos inclo\u00efen objectes ben preservats que van ser molt \u00fatils per l\u2019establiment de les primeres cronologies relatives<\/strong>. <\/p>\n

Al llarg del temps, i al mateix ritme que la disciplina arqueol\u00f2gica ha anat evolucionant a nivell te\u00f2ric i metodol\u00f2gic, tamb\u00e9 ha anat canviant la idea sobre quin tipus d\u2019informaci\u00f3 ens aporten les tombes. Va ser amb el sorgiment de la New Archaeology<\/em><\/strong> als anys 70s<\/strong>, que l\u2019Arqueologia va experimentar una esp\u00e8cie de \u201crenaixement cient\u00edfic\u201d, allunyant-se  de l\u2019Antiquarisme i la visi\u00f3 m\u00e9s rom\u00e0ntica sobre el passat, i assentant les bases del que avui dia entenem per Arqueologia.<\/p>\n

En aquest moment va sorgir l\u2019 Arqueologia de la mort<\/em><\/strong>, sub-disciplina de l\u2019Arqueologia que ent\u00e9n que les tombes ens aporten informaci\u00f3 privilegiada sobre la organitzaci\u00f3 social, econ\u00f2mica i cultural de les societats passades.<\/p>\n

Una sepultura, per tant, respon al fet intencional de dipositar les restes d\u2019un o m\u00e9s difunts per dur a terme un gest <\/em>funerari<\/strong>. La variabilitat en el ritual funerari es troba relacionada amb aspectes cognitius, \u00e9s a dir, vinculada a una determinada forma d\u2019entendre com funciona el m\u00f3n, l\u2019ordre i la organitzaci\u00f3 d\u2019una comunitat en concret. En altres paraules  quina \u00e9s la relaci\u00f3 entre el m\u00f3n dels vius i el m\u00f3n dels morts.<\/p>\n

Pel que fa a l\u2019estudi de les tombes, aquest es pot dividir en dos grans aspectes a analitzar:<\/p>\n

    \n
  1. El continent,<\/strong> \u00e9s a dir, la pr\u00f2pia estructura de la tomba. Als arque\u00f2legs ens interessa con\u00e8ixer quin \u00e9s el lloc escollit per la seva localitzaci\u00f3 (a l\u2019interior de les cases, patis, necr\u00f2polis, indrets predominants del paisatge, etc.), la pr\u00f2pia elaboraci\u00f3 (inversi\u00f3 de treball, monumentalitat, etc.) i l\u2019organitzaci\u00f3 del espai sepulcral. Per altra banda,<\/li>\n
  2. S\u2019analitza el contingut, <\/strong> \u00e9s a dir, els diferents tipus de restes arqueol\u00f2giques que s\u2019hi troben al seu interior. Les restes m\u00e9s habituals s\u00f3n les restes humanes, els individus enterrats (ens informen sobre l\u2019estat de salut, treballs que realitzaven, etc.), i l\u2019aixovar, els objectes i les ofrenes que s\u00f3n dipositades per acompanyar a l\u2019individu en la mort.<\/li>\n<\/ol>\n

    Els constructors de meg\u00e0lits i el gest funerari<\/strong><\/p>\n

    Durant la prehist\u00f2ria les pr\u00e0ctiques funer\u00e0ries relacionades amb el Megalitisme responen a una gran pluralitat, les quals inclouen tant deposicions d\u2019individus de tipus simple (inhumacions prim\u00e0ries) com deposicions compostes (enterraments secundaris):<\/p>\n

      \n
    1. Una sepultura prim\u00e0ria<\/strong> implica que un cos en estat fresc es dipositat en el seu lloc d\u2019enterrament definitiu. Els arque\u00f2legs podem identificar f\u00e0cilment aquest tipus de ritual funerari perqu\u00e8 en el moment de la excavaci\u00f3 els esquelets es troben pr\u00e0cticament articulats (els ossos es troben en connexi\u00f3 anat\u00f2mica). <\/li>\n
    2. Una sepultura secund\u00e0ria<\/strong> implica que el cos, despr\u00e9s de passar un temps en un lloc temporal, \u00e9s traslladat a un de definitiu. En el transcurs d\u2019aquest proc\u00e9s en poden produir manipulacions i remenaments de les restes. Habitualment els arque\u00f2legs podem recon\u00e8ixer aquest ritual perqu\u00e8 els esquelets es troben en desconnexi\u00f3, i sovint, incomplerts.<\/li>\n<\/ol>\n

      La pr\u00e0ctica funer\u00e0ria m\u00e9s habitual entre els constructors de meg\u00e0lits va ser la inhumaci\u00f3<\/strong> (quan s\u2019enterra el cos en estat fresc), per\u00f2 cal mencionar, que aquesta pr\u00e0ctica va conviure tamb\u00e9 amb la cremaci\u00f3<\/strong>, ja des de les primeres expressions del Megalitisme.<\/p>\n

      Encara que trobem sepultures individuals, durant el Megalitisme es desenvolupa una nova pr\u00e0ctica, la de l\u2019enterrament col\u00b7lectiu<\/strong> successiu<\/strong>. A mesura que les persones d\u2019una comunitat determinada anaven morint, la tomba era cada cop reoberta per introduir els nous individus. Per aquest motiu, el disseny dels monuments megal\u00edtics de car\u00e0cter funerari havia de permetre una certa accessibilitat a la cambra funer\u00e0ria.<\/p>\n

      En aquest sentit, una tomba megal\u00edtica pot haver estat constru\u00efda en un moment determinat de la Prehist\u00f2ria, per\u00f2 haver estat reutilitzada per comunitats posteriors, en algunes ocasions, durant per\u00edodes llargs de temps, que poden fins i tot arribar als centenars d\u2019anys. Aquesta reutilitzaci\u00f3<\/strong> pot provocar canvis en el registre funerari, com la reducci\u00f3 d\u2019esquelets<\/strong> (reduir els esquelets per generar nous espais), buidaments<\/strong> o remodelatges<\/strong> de la estructura.<\/p>\n

      Malgrat que els meg\u00e0lits, per la seva monumentalitat, s\u00f3n estructures que perduren en el temps, sovint trobem que es tracta de jaciments arqueol\u00f2gics molt alterats i fragmentaris degut a que s\u00f3n estructures molt visibles i queden molt exposades sobre el paisatge. Per tant, el contingut d\u2019una sepultura megal\u00edtica pot haver estat alterat per diversos causes:<\/p>\n

        \n
      1. Baix estat de preservaci\u00f3 de les restes \u00f2ssies<\/strong> degut a l\u2019acidesa del sediment.<\/li>\n
      2. Pertorbacions i destruccions<\/strong> ja des de d\u2019\u00e8poca prehist\u00f2rica en part vinculades a la pr\u00f2pia pr\u00e0ctica funer\u00e0ria.<\/li>\n
      3. Objecte de saquejos i espolis<\/strong> per part d\u2019aficionats i \u201cbuscadors de tresors\u201d degut a la seva visibilitat i accessibilitat.<\/li>\n
      4. Reutilitzaci\u00f3 de l\u2019arquitectura<\/strong> en espais sacres com ermites (pr\u00e0ctica freq\u00fcent a Portugal)<\/li>\n<\/ol>\n<\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

        A m\u00e9s a m\u00e9s…: Megalitisme i \u00fas funerari Les tombes: Qu\u00e8 s\u00f3n i de qu\u00e8 ens parlen? Els dolmens varen formar part d\u2019una tradici\u00f3 funer\u00e0ria a Catalunya molt important entre els per\u00edodes Neol\u00edtic i Calcol\u00edtic. Cal recordar qu\u00e8 els meg\u00e0lits varen compartir escenari amb altres tradicions funer\u00e0ries, \u00e9s a dir, amb altres formes de tractar […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-59","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/59","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=59"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/59\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=59"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}