{"id":61,"date":"2013-04-30T12:22:20","date_gmt":"2013-04-30T12:22:20","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/els-periodes-de-la-prehistoria\/"},"modified":"2013-04-30T12:22:20","modified_gmt":"2013-04-30T12:22:20","slug":"els-periodes-de-la-prehistoria","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/els-periodes-de-la-prehistoria\/","title":{"rendered":"Els per\u00edodes de la Prehist\u00f2ria"},"content":{"rendered":"<p><strong>Les etapes de la Prehist\u00f2ria<\/strong><\/p>\n<p>Segons els darrers estudis, els primers humans que van comen\u00e7ar a construir monuments megal\u00edtics es situarien en el per\u00edode Mesol\u00edtic (darrers grups de ca\u00e7adors-recole\u00b7lectors), mentre que l\u2019etapa de la Prehist\u00f2ria on es produeix la m\u00e0xima expansi\u00f3 del Megalitisme ser\u00e0 el per\u00edode seg\u00fcent, el Neol\u00edtic (primers grups d\u2019agricultors-ramaders). Per con\u00e8ixer en quins moments van viure els constructors de meg\u00e0lits, realitzarem un breu viatge per les etapes de la Prehist\u00f2ria:<\/p>\n<p><strong><em>&#8211; El Paleol\u00edtic,&nbsp; 700.000 milions d\u2019anys fins a 12.000 anys abans de la nostre era (ANE)<\/em><\/strong><\/p>\n<p>Es tracta del llarg per\u00edode de temps que compren des dels primers hom\u00ednids de l\u2019\u00c0frica (<em>Australopitecus Afarensis<\/em>) fins a l\u2019aparici\u00f3 i el desenvolupament de l\u2019home modern per tot el m\u00f3n. Aquest per\u00edode es caracteritza per l\u2019organitzaci\u00f3 social en bandes m\u00f2bils de ca\u00e7adors-recolectors, i per l\u2019evoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica dels humans observada a trav\u00e9s d\u2019un utillatge l\u00edtic cada cop m\u00e9s complex.<\/p>\n<p><strong>&#8211; <em>Epipaleol\u00edtic \/ Mesol\u00edtic, 12.000 a 5500 anys abans de la nostre era (ANE)<\/em><\/strong><\/p>\n<p>Per\u00edode en el que els darrers ca\u00e7adors-recolectors desenvolupen tecnologies, sistemes econ\u00f2mics i socials adaptats a un entorn i a un paisatge canviant. Aquestes adaptacions permeten una major estabilitat dels campaments humans, a la vegada que tamb\u00e9 es produeix un aprofitament m\u00e9s intensiu i diversificat dels recursos alimentaris tant vegetals com animals. La nova relaci\u00f3 d\u2019aquests darrers grups de ca\u00e7adors-recoelctors amb el paisatge, aix\u00ed com altres canvis de caire simb\u00f2lic i cognitiu haurien propiciat l\u2019aparici\u00f3 de les primeres construccions monumentals de l\u2019Europa Occidental, els anomenats <strong>meg\u00e0lits<\/strong>.<\/p>\n<p><strong><a name=\"neolitic\"><\/a>&#8211; <em>Neol\u00edtic, &nbsp;5500 a 2500 anys<\/em> <em>abans de la nostre era (ANE)<\/em><\/strong><\/p>\n<p>El Neol\u00edtic es caracteritza per la formaci\u00f3 d\u2019un nou sistema econ\u00f2mic basat en l\u2019agricultura i la ramaderia, que a m\u00e9s va comportar importants canvis a nivell social, i canvis en el patr\u00f3 d\u2019assentament dels grups humans (apareixen els primers poblats estables). Aquesta transformaci\u00f3 s\u2019inicia a la zona del Pr\u00f2xim Orient (S\u00edria, Turquia, Palestina, etc.) i s\u2019anir\u00e0 implantant amb rapidesa a les diverses \u00e0rees geogr\u00e0fiques del Mediterrani i de l\u2019Europa continental.<\/p>\n<p>Els Neol\u00edtics s\u00f3n grups sedentaris amb poblats estables que cultiven plantes, sobretot cereals i lleguminoses, i crien ramats d\u2019ovelles, cabres, vaques i porcs. Les noves activitats productives, l\u2019agricultura i la ramaderia, potencien el desenvolupant de noves eines l\u00edtiques (fal\u00e7, destral, aixa, aixada), i d\u2019altres sobre materials nous com la cer\u00e0mica que s\u2019utilitzaran per preparar i servir els aliments. Tots aquets canvis generen un creixement progressiu de la poblaci\u00f3, que vindr\u00e0 acompanyat de noves creences i nous rituals vinculats amb les pr\u00e0ctiques funer\u00e0ries.<\/p>\n<p>A Catalunya es diferencien varies etapes dins del per\u00edode Neol\u00edtic:<\/p>\n<p><strong><em>Neolitic Antic, 5500-4000 anys<\/em><\/strong><strong> <em>abans de la nostre era (ANE)<\/em><\/strong><\/p>\n<p>Horitz\u00f3 en el qual es documenten les primeres societats agr\u00edcoles en la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i en el Mediterrani Occidental, les quals s\u2019associen a les primeres esp\u00e8cies dom\u00e8stiques de cereals, lleguminoses i animals. A nivell de produccions cer\u00e0miques, aquests primers agricultors &nbsp;fabriquen cer\u00e0miques amb decoracions impreses i\/o cardials (terme relacionat amb la petxina de l\u2019esp\u00e8cie <em>Cardium<\/em> que s\u2019utilitzaven com a tamp\u00f3 per a les impressions). Al final del per\u00edode s&#8217;incrementen les practiques sepulcrals i <strong><em>apareixen els primers sepulcres megal\u00edtics<\/em><\/strong>.<\/p>\n<p><strong><em>Neolitic Mitj\u00e0, 4000-3000 anys<\/em><\/strong><strong> <em>abans de la nostre era (ANE)<\/em><\/strong><\/p>\n<p>Horitz\u00f3 on es produeix la consolidaci\u00f3 de les primeres societats agr\u00edcoles en la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i en el Mediterrani Occidental. Es tracta de grups amb una agricultura i ramaderia estabilitzades, amb un desenvolupament tecnol\u00f2gic significatiu i unes xarxes d&#8217;intercanvi de productes i mat\u00e8ries primeres molt importants que poden aconseguir&nbsp; cobrir dist\u00e0ncies de fins a 600-800 km. Els trets m\u00e9s destacats es relacionen amb les pr\u00e0ctiques funer\u00e0ries d\u2019algunes regions, com els <em>Sepulcres de Fossa<\/em> del prelitoral i litoral central, els enterraments en cistes amb t\u00famul del Solson\u00e8s, les cistes soterrades del Baix Ebre, i els primers dolmens de l\u2019Empord\u00e0.<\/p>\n<p><strong><em>&#8211; <a name=\"calcolitic\"><\/a>Neol\u00edtic Final- Calcol\u00edtic, 3000-2200 anys<\/em><\/strong><strong> <em>abans de la nostre era (ANE)<\/em><\/strong><\/p>\n<p>\u00daltima fase del per\u00edode Neol\u00edtic, sovint associada a l\u2019etapa posterior denominada Calcol\u00edtic essent ambdues caracteritzades per la seva evoluci\u00f3 cap a les societats complexes del per\u00edode posterior o Edat del Bronze.<\/p>\n<p>En aquesta etapa es produeix una intensificaci\u00f3 dels assentaments de diferents tipus (h\u00e0bitat de muntanya, instal\u00b7lacions agr\u00edcoles en el pla). Les activitats productives tamb\u00e9 s&#8217;intensifiquen: agricultura intensiva i ramaderia m\u00e9s diversificada (aprofitament de recursos l\u00e0ctics, llana i for\u00e7a de tracci\u00f3 dels animals). A m\u00e9s en aquets moments apareixen els primers objectes de metall, primer d\u2019or i despr\u00e8s de coure. Un atuell cer\u00e0mic es fa molt popular: <strong>el vas campaniforme<\/strong> amb formes i decoracions molt precises s\u2019ent\u00e9n per tot Europa, de tal manera que s\u2019interpreta com un material reflex de les xarxes de comunicaci\u00f3, difusi\u00f3 e intercanvi existents en aquells moments.<\/p>\n<p>En les practiques funer\u00e0ries es fa m\u00e9s habitual el ritual m\u00faltiple i es diversifiquen els tipus d\u2019enterrament (cova natural, hipogeu, fosses<strong>, &#8230;<\/strong>), entre els quals destaca<strong> la gran expansi\u00f3 dels sepulcres megal\u00edtics.<\/strong><\/p>\n<p><strong>&#8211; <em>Edat del<\/em> <\/strong><strong><em>Bronze Inicial, 2200-1300 anys abans de la nostra era<\/em><\/strong><\/p>\n<p>L\u2019aparici\u00f3 de l\u2019aliatge del coure i l\u2019estany, el bronze, que dona nom al per\u00edode, \u00e9s una caracter\u00edstica tecnol\u00f2gica m\u00e9s dels grans canvis del III i II &nbsp;mil\u00b7lennis. Els poblats cada vegada m\u00e9s extensos i amb major inversi\u00f3 de treball en les construccions dom\u00e8stiques indicant grans aglomeracions que poden arribar a les 10-20 hect\u00e0rees. La producci\u00f3 agr\u00edcola i ramaderia s\u2019intensifica i el gran nombre de sitges excavades s\u00f3n un dels millors testimonis arqueol\u00f2gics&nbsp; amb els que contem. Les pr\u00e0ctiques funer\u00e0ries segueixen mostrant una alta diversitat amb enterraments tant en els propis poblats com a l\u2019aire lliure en coves i abrics. Es produeix l\u2019abandonament progressiu de la construcci\u00f3 i l\u2019\u00fas de les sepultures megal\u00edtiques.<\/p>\n<p><strong><em>&#8211; Edat del Bronze Final, 1300-700 anys abans de la nostra era<\/em><\/strong><\/p>\n<p>Els poblats s\u00f3n ja constru\u00efts amb pedra i tovot i amb un arranjament que permet parlar de proto-urbanisme. Noves modes i decoracions en cer\u00e0miques, eines i altres objectes indiquen l\u2019arribada de noves idees i\/o poblacions. Aquest proc\u00e9s tamb\u00e9 es posa en relaci\u00f3 amb el canvi en el ritual funerari, ja que s\u2019abandona la inhumaci\u00f3 per generalitzar-se en pocs segles la incineraci\u00f3 i les necr\u00f2polis de <em>Camps d\u2019urnes<\/em>. Tot i que ocasionalment es pot utilitzar un meg\u00e0lit com a receptor de les urnes, la tradici\u00f3 funer\u00e0ria de les sepultures megal\u00edtiques s\u2019ha acabat. Les eines, penjolls i bra\u00e7alets de bronze s\u00f3n ara molt abundants als jaciments. L\u2019aparici\u00f3 del ferro aix\u00ed com els contactes comercials amb grecs i fenicis donen pas al denominat m\u00f3n iber.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Les etapes de la Prehist\u00f2ria Segons els darrers estudis, els primers humans que van comen\u00e7ar a construir monuments megal\u00edtics es situarien en el per\u00edode Mesol\u00edtic (darrers grups de ca\u00e7adors-recole\u00b7lectors), mentre que l\u2019etapa de la Prehist\u00f2ria on es produeix la m\u00e0xima expansi\u00f3 del Megalitisme ser\u00e0 el per\u00edode seg\u00fcent, el Neol\u00edtic (primers grups d\u2019agricultors-ramaders). Per con\u00e8ixer en [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-61","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/61","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=61"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/61\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=61"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}