{"id":62,"date":"2013-05-02T15:08:04","date_gmt":"2013-05-02T15:08:04","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/sta-coloma-de-fitor\/"},"modified":"2022-09-21T15:41:42","modified_gmt":"2022-09-21T15:41:42","slug":"sta-coloma-de-fitor","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/sta-coloma-de-fitor\/","title":{"rendered":"Sta. Coloma de Fitor"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Us trobeu davant l\u2019esgl\u00e9sia rom\u00e0nica de Santa Coloma de Fitor. Aqu\u00ed comen\u00e7a la ruta en la que ens endinsarem en el paisatge i la hist\u00f2ria d\u2019aquesta \u00e0rea de les Gavarres. Aquesta hist\u00f2ria per\u00f2 comen\u00e7a molt abans d\u2019aquesta esgl\u00e9sia amb el seu campanar. Durant el recorregut farem un trajecte a l\u2019inversa. Anirem des dels temps moderns, de quan el suro, la fusta i el carb\u00f3 eren transportats en carros fins a Palam\u00f3s per embarcar-los rumb a Barcelona, N\u00e0pols, La Habana, passant per l\u2019\u00e8poca medieval, on l\u2019explotaci\u00f3 del camp i el bosc eren el mitj\u00e0 de subsist\u00e8ncia dels nuclis de poblaci\u00f3 distribu\u00efts en masos i celleres al voltant de les parr\u00f2quies, passant per l\u2019\u00e8poca romana fins arribar a la Prehist\u00f2ria, on aquestes serres eren necr\u00f2polis on s’hi constru\u00efren grans monuments megal\u00edtics: dolmens, menhirs, pedres dretes, inscultures….<\/p>\n\n\n\n

Des d\u2019aqu\u00ed surten dos recorreguts. El primer, l’ E-Ruta dels dolmens de Fitor<\/a>, m\u00e9s curt, us portar\u00e0 a trav\u00e9s de l\u2019antic cam\u00ed de traginers que unia Fitor amb Palam\u00f2s, fins el Mas Puig i el dolmen i les inscultures del Llobinar. L\u2019altre, l’E-Ruta dels dolmens de la Serra d’en Cals<\/a>, m\u00e9s llarg, s\u2019endinsa en els territoris i la hist\u00f2ria del Mas Cals i la necr\u00f2poli megal\u00edtica de la Serra d\u2019en Cals, on podreu visitar una dotzena de monuments megal\u00edtics.<\/p>\n\n\n\n

Santa Coloma de Fitor es troba situada al vell mig de diferents camins que transcorren per el sector nord-occidental de les Gavarres i uneixen la plana de l\u2019Empord\u00e0, la Vall d\u2019Aro i el Mediterrani. No en va, el top\u00f2nim de Fitor, probablement prov\u00e9 de una antiga fita que marcava el l\u00edmit entre els nuclis romans de Palafrugell (Palatium Maurore<\/em>) i Calonge[i]<\/a>. Aquests camins ja eren transitats des de la Prehist\u00f2ria i en alguns llocs esdevingueren nuclis de poblaci\u00f3 m\u00e9s o menys estables que explotaven els recursos del bosc i les pastures de les Gavarres.  En \u00e8poca romana aquests nuclis de poblaci\u00f3 rurals esdevingueren vil\u00b7les i vilars (com el villanculus de Calbs, que m\u00e9s tard esdevindr\u00e0 el Mas Cals) i s\u2019afirmaren al terreny i a les xarxes de comunicaci\u00f3, tant apreciades per l\u2019Imperi Rom\u00e0. Aquestes vies que es consoliden durant el Baix Imperi, el final de l\u2019\u00e8poca romana, i resten ja quasi permanents en \u00e8poca medieval.<\/p>

Fitor, al principi de l\u2019edat mitjana, ja era un nucli de poblaci\u00f3 estable. Aix\u00f2 ens ho confirma un document mil\u00b7lenari excepcional que s\u2019ha conservat fins als nostres dies: l\u2019Acta de Consagraci\u00f3 de l\u2019Esgl\u00e9sia de Fitor.<\/p>

En aquesta acta, conservada a la catedral de Girona, es pot llegir com el 29 de Gener del 949 el bisbe de Girona, Gotmar, viatj\u00e0 fins a Fitor per tal de consagrar l\u2019esgl\u00e9sia i assentar-la com a seu de la parr\u00f2quia de Fitor. Fitor ja existia com a \u201ccomunitat de fidels cristians\u201d i aquests, s\u2019encarregaren de construir o ampliar l\u2019esgl\u00e9sia i dotar-la de bens per que pogu\u00e9s fer la seva funci\u00f3 de batejar, casar, dir missa i enterrar a la comunitat de cristians. El bisbe don\u00e0 tots els drets per que l\u2019esgl\u00e9sia recoll\u00eds els delmes, oblacions i prim\u00edcies (impostos que pagaven els cristians) de la vil\u00b7la de fitor i el villarunculis<\/em> de Calbs. <\/p>

Del document es pot extreure que al segle X Fitor comptava amb tres preveres (sacerdots) i amb almenys 22 fam\u00edlies. Probablement l\u2019elevat nombre de poblaci\u00f3 feu que els preveres Altimir, Placi\u00e0 i Tassi decidiren aixecar una nova esgl\u00e9sia. Aquesta s\u2019aixec\u00e0 sobre un antic edifici anterior al segle X i del que encara es poden veure restes a la base del campanar actual, i d\u2019aquesta manera reafirmar el poder de l\u2019esgl\u00e9sia[ii]<\/a>.<\/p>

L\u2019esgl\u00e9sia que veieu avui en dia \u00e9s el resultat de diferents ampliacions i remodelacions del temple del segle X, del qual encara es pot apreciar l\u2019absis semicircular fet amb opus spicatum<\/a>, part de la nau i la base del campanar.  Posteriorment s\u2019ampli\u00e0 ja en plena \u00e8poca rom\u00e0nica.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Per saber-ne mes:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Santa Coloma de Fitor al PatMapa de la Generalitat de Catalunya<\/a><\/p>\n\n\n\n

Elvis Mallorqu\u00ed 2000: \u201cEl naixement d\u2019una parr\u00f2quia\u201d<\/a> a Hist\u00f2ries amagades de les Gavarres. Consorci de les Gavarres.<\/p>\n\n\n\n

Joan Botey:  Finca de fitor<\/a><\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

[i]<\/a> Mallorqu\u00ed 2000(pg 50)<\/p>\n\n\n\n

[ii]<\/a> Mallorqu\u00ed 2008 (pg. 13-14)<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Vista de Santa Coloma de Fitor (SAPPO)<\/p>\n\n\n\n

Acta de Consagraci\u00f3 de Santa Coloma de Fitor. Font: Arxiu Capitular de Girona<\/p>\n\n\n\n

Vista de Santa Coloma de Fitor amb el Montgr\u00ed al fons (SAPPO)<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Situaci\u00f3:<\/strong><\/p>\n