{"id":63,"date":"2013-05-06T15:44:53","date_gmt":"2013-05-06T15:44:53","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/la-maquina-de-fer-monedes-de-sis\/"},"modified":"2013-05-06T15:44:53","modified_gmt":"2013-05-06T15:44:53","slug":"la-maquina-de-fer-monedes-de-sis","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/la-maquina-de-fer-monedes-de-sis\/","title":{"rendered":"La maquina de fer monedes de sis"},"content":{"rendered":"<blockquote>\n<p><strong><em><a name=\"monedes\"><\/a>Una m\u00e0quina de fer peces de sis.<\/em><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>Ja feia temps que es deia que pels voltants hi havia una m\u00e0quina de fer moneda.<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>Per tots els pobles ve\u00efns en corrien moltes de peces de sis falsificades. Tot eren suposicions, per\u00f2 ning\u00fa sabia del cert on es fabricaven aquelles peces, que de tant ben fetes eren quasi quasi com les del govern.<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>Mes d\u2019un i mes de dos havien vist llum de nit al bell fons d\u2019una torrentera que s\u2019amagava, es perdia i es fonia entre l\u2019espessat dels brucs i arbossos. Per aix\u00f2 es deia i es murmurava que aquella m\u00e0quina era al poble de Fit\u00f3. Fins i tot molts creien que n\u2019eren sabedors un propietari dels millor d\u2019aquest poble i un menestral que no tenia massa bona fama. Per\u00f2 ning\u00fa en sabia res del cert i tot el que es deia eren meres suposicions.<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>Un capvespre arrib\u00e0 a casa meva lo subcabo de la divisi\u00f3 de La Bisbal del Mossos d\u2019esquadra, l\u2019hi deien lo subcabo Pujol.<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>El meu avi, que al cel sia, era l\u2019alcalde llavors. Fit\u00f3 tenia alcalde, tenia recaptador de contribucions i fins i tot despenedor de butlles. Aquests dos c\u00e0rrecs eren a mans d\u2019aquell guardabosc que havia estat cabo furriel, que, com ja us he explicat, m\u2019acompanyava vestit de gala a la professo de Corpus quan pass\u00e0vem temporades a la vila, i que l\u2019hi deien, per que s\u2019ho deia, en Muratalla. Avui a Fit\u00f3 no n\u2019hi ha de recaptador de contibucions, ni despenedor de butlles, i d\u2019alcalde sols en tenim un tros, i encara gr\u00e0cies als de Fonteta, amb qui ens agregaren ja fa temps.<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>Lo subcabo<\/em><em> dels Mossos, al arribar crid\u00e0 a un costat al meu avi ja que eren molt amics, i l\u2019hi digu\u00e9 que no dubtava poc ni molt, que sabia on era la m\u00e0quina de fer peces de sis. Que si be no sabia del cert a on la tenien amagada, sabia que era pels voltants de can Marines, on tenia en Pasa-rius, en Miralles i a dos o tres altres Mossos apostats per que vigilessin tota la nit. Ell a la matinada hi aniria, i estava decidit a fer i usar totes les estratagemes i arg\u00facies per descobrir el que feia temps el tenia capficat i amo\u00efnat.<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>Can Marines es una casa que es troba a cosa de cinc-cents metres de la casa rectoral i l\u2019esgl\u00e9sia de Fit\u00f3, sent la casa mes ve\u00efna que te. Es edificada sobre un petit promontori i es troba a peu mateix del cam\u00ed que va de l\u2019esgl\u00e9sia al Mas Cals. Era i fou sempre refugi de contrabandistes, i mes d\u2019una i de dues vegades hi havia anat a parir dones que havien estat enganyades i que volien amagar la seva falta. De ve\u00efns fora de la Esgl\u00e9sia, els mes propers eren i s\u00f3n a can Cals, a can Plaja, a can Puig i a can Juanola. Uns per un costat i els altres per l\u2019altres s\u00f3n a mes d\u2019un quart de dist\u00e0ncia i amagats entre l\u2019espessor de frondoses suredes, el que fa que no es vegin l\u2019un a l\u2019altre.<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>De tal manera que lo subcabo dels Mossos ho opinava, aix\u00ed ho creia el meu avi. Molt abans de trenc d\u2019alba lo subcabo ja havia parlat amb els subordinats que a les seves preguntes l\u2019hi respongueren que no havien sentit ni el mes petit soroll en tota la nit, excepte el cascabellejar del matxo dins la cort o el xisclejar d\u2019alguna \u00f2liva que sens dubte anava a beure\u2019s l\u2019oli de la ll\u00e0ntia de l\u2019esgl\u00e8sia.<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>Les primeres espurnes de la llum del nou dia comen\u00e7aven a retallar els brancatges dels suros quan les portes de can Marines s\u2019obriren donant pas a en Baldiri, tal era el seu nom. Despr\u00e9s d\u2019estirar-se i fer un badall, com si del llit n\u2019hagu\u00e9s sortit encongit, tot descordant-se el darrer bot\u00f3 de les calces, es dirig\u00ed vers la soca d\u2019un gros i corpulent suro. Justament en aquell suro s\u2019hi amagava lo subcabo Pujol, qui posant-li la ma sobre les espatlles li digu\u00e9:<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>&nbsp;<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&#8211;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; <em>Ja sabeu Baldiri, i crec que no dubtareu ni mica, que vos estimo pels serveis que mes d\u2019una vegada m\u2019heu prestat a mi, a la just\u00edcia i a la llei, a qui represento. Doncs dit aix\u00f2, vos dir\u00e9 perqu\u00e8, encara que se us faci estrany, soc aqu\u00ed a aquestes hores. Ahir em donaren l\u2019ordre d\u2019agafar-vos a vos i a la vostra fam\u00edlia. I que amb vosaltres m\u2019endugu\u00e9s la m\u00e0quina de fer moneda que teniu molt a prop d\u2019aqu\u00ed amagada. S\u00e9 la pena que deveu patir en ser descobert, i s\u00e9 que no tota la culpa es vostra, puig haveu estat enganyat. Mes veig una manera de poder, sin\u00f3 del tot, millorar la vostra pena: aqueix medi es que em digueu la veritat de tot. Arrepentiu-vos de lo fet i jo, aix\u00ed ho far\u00e9 constar i far\u00e9 tot el que pugui a favor de l\u2019amic Baldiri. Ara ja sabeu perqu\u00e8 soc aqu\u00ed i perqu\u00e8 he vingut. Ara a vos us toca parlar si es cas que vulgueu millorar lo c\u00e0stig que us espera.<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>&nbsp;<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&#8211;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; <em>Res s\u00e9 de la m\u00e0quina de fer diners que vost\u00e8 em parla i pot de mi fer lo que millor li sembli que ben pur soc de quant puguin acusar-me els meus enemic i els que a mi mal em volen.<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>&nbsp;<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&#8211;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; <em>Doncs \u2013 replic\u00e0 lo subcabo- per que veieu que tot ho s\u00e9 i que ja tot ho he dit per salvar-vos, quedeu des d\u2019ara pres aqu\u00ed i no feu perm\u00eds de fer-vos escapad\u00eds, per que de volguer fer-ho no responc del vostre carbassot. T\u00fa Miralles \u2013digu\u00e9 dirigint-se a un dels Mossos- me\u2019n respons. I t\u00fa Pasa-rius te\u2019n vas corrents a can Juanola, i per ordre meva i de l\u2019autoritat, que cullin un parell de bous, que els enganxin a la carreta i que cap aqu\u00ed los portin per carregar la m\u00e0quina de fer moneda i dur-la, amb en Baldiri, cap a La Bisbal.<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>&nbsp;<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>No l\u2019hi faltava molt per tornar al Mosso que an\u00e0 a can Juanola per la carreta, quant en Miralles crid\u00e0 al subcabo dient-li que en Baldiri volia parlar amb ell.<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>Sens fressa s\u2019hi acost\u00e0 en Pujol i aleshores en Baldiri l\u2019hi esclovell\u00e0 tot.<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>La m\u00e0quina de fer moneda la tenia amagada en una torrentada que hi havia sota la casa, en el mateix paratge que tantes vegades s\u2019hi havia vist fondre aquella llum. Ell era l\u2019encarregat de vigilar-la i grans prometences l\u2019hi havien fet els qui l\u2019hi havia portada feia ja prop d\u2019un any.<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>No havia d\u2019aix\u00f2 passat ni una hora que amb Baldiri lligat i sobre la carreta la m\u00e0quina de fer moneda, feien via cam\u00ed de La Bisbal els Mossos i el parell de bous.<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>Pasaren dies, mesos i fins i tot anys, i en Baldiri Marines era al correccional de Ceuta complint la condemna amb la que se l\u2019havia castigat com a moneder fals. A ning\u00fa mes havien agafat, i deien les males lleng\u00fces que aix\u00f2 era degut als diners que passaven a la dona d\u2019en Baldiri uns senyors de La Bisbal i aquell propietari de Fitor.<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>Un dia pel correu arrib\u00e0 a mon pare, que llavors encara era l\u2019alcalde de Fit\u00f3, un gros plec: era la partida de l\u2019\u00f2bit d\u2019en Marines. Aquest s\u2019havia mort i l\u2019enviaven des de Ceuta per que davant de dos testimonis ho comuniqu\u00e9s a la v\u00eddua. Aix\u00f2 era un dissabte cap al tard.<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>L\u2019endem\u00e0 a la sortida de l\u2019ofici, mon pare crid\u00e0 a la vella de can Marines, al Tonet, al masover de can Plaja i a en Juanola i davant d\u2019ells lleg\u00ed a la pobre dona la nova de la seva viudetat.<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>Com lo riu que surt de mare amb les fortes pluges d\u2019hivern, aquella dona al sentir tant trista nova, i dirigint-se a un dels que feia de testimoni, i fent-lo responsable de totes ses desgr\u00e0cies, explic\u00e0 fil per fil i ram per randa tot el succe\u00eft, traient a mon pare de la certesa de que:<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><em>No sempre la just\u00edcia castiga al mes culpable.<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: right;\"><em><br \/><\/em>Conte transcrit de l&#8217;original de Miquel Torroella i Plaja. <strong><a href=\"http:\/\/cataleg.udg.edu\/record=b1179359%20\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Cuentos que son hist\u00f3rias.<\/a><\/strong> Hereus de Miquel Torroella i Plaja. Palafrugell. 1993.<\/p>\n<\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Una m\u00e0quina de fer peces de sis. Ja feia temps que es deia que pels voltants hi havia una m\u00e0quina de fer moneda. Per tots els pobles ve\u00efns en corrien moltes de peces de sis falsificades. Tot eren suposicions, per\u00f2 ning\u00fa sabia del cert on es fabricaven aquelles peces, que de tant ben fetes eren [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-63","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/63","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=63"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/63\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=63"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}