{"id":64,"date":"2013-05-07T10:43:42","date_gmt":"2013-05-07T10:43:42","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/pous-de-gel\/"},"modified":"2013-05-07T10:43:42","modified_gmt":"2013-05-07T10:43:42","slug":"pous-de-gel","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/pous-de-gel\/","title":{"rendered":"Pous de gel"},"content":{"rendered":"
\n

<\/a>El comer\u00e7 del gel a les Gavarres: els pous de gla\u00e7<\/strong><\/p>\n

Extret de VV.AA (1997), Associaci\u00f3 d\u2019Acci\u00f3 pel patrimoni. Inventari del patrimoni etnol\u00f2gic del mass\u00eds de les Gavarres: Gavarres, Mem\u00f2ria i Futur <\/em>(1994-1997). Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. IPEC.<\/p>\n

La localitzaci\u00f3 de les restes materials dels pous de gla\u00e7 en els contraforts de les Gavarres ens porta a classifica aquestes \u00e0rees com a id\u00f2nies per la fabricaci\u00f3 i conservaci\u00f3 del gel.<\/p>\n

Els pous de gla\u00e7 responen a la seg\u00fcent morfologia: una estructura cil\u00edndrica amb la part inferior excavada a la roca \u2013\u00e9s a dir, subterr\u00e0nia per conservar millor la temperatura- i amb la part superior closa per una volta o una c\u00fapula, generalment de pedra. A la part superior hi trobem una finestreta per controlar l\u2019interior del pou quan aquest guarda el gel i la porta d\u2019empouar. Davant d\u2019aquesta porta un cop s\u2019ha acabat la manufactura del pou s\u2019hi col\u00b7loca la pedra de \u201ctopall\u201d; la seva funci\u00f3 era aturar els carros carregats de gel a la dist\u00e0ncia justa per poder evocar amb seguretat la c\u00e0rrega a l\u2019interior del pou. Aquestes estructures comparteixen a m\u00e9s, la peculiaritat d\u2019una sortida a la part baixa, de poc m\u00e9s d\u2019un metre per on s\u2019evacuava l\u2019aigua provinent de la fosa del gel emmagatzemat.<\/p>\n

Tot i tractar-se de construccions exemptes sovint hi trobem un cobert associat per guardar les eines i incl\u00fas un habitatge pel vigilant del pou de gla\u00e7.<\/p>\n

L\u2019origen de l\u2019\u00fas del gla\u00e7 \u00e9s tractat per Andreu Bover[1]<\/sup><\/sup><\/a> que el situa vers el 1700 a.C amb les cultures mesopot\u00e0miques. Amb la cultura grega i romana el gel comptava ja amb tot un circuit comercial consolidat. Per\u00f2 les proves materials que nosaltres volem tractar daten del segle XVII fins a la primera meitat del segle XIX. Documentat des de ben antic, el gel \u00e9s sempre un producte de luxe com recull Josep Matas[2]<\/sup><\/sup><\/a>, el qual s\u2019usa com a gelats i refrescant de begudes. El Llibre de Les Eleg\u00e0ncies<\/em> (citat per Matas, 1983) el qualifica com a producte de luxe a l\u2019Edat Mitjana. La prova de la p\u00e8rdua del car\u00e0cter elitista \u00e9s la Reial C\u00e8dula de Felip III del 1607 quan s\u2019intenta establir un impost en concepte de drets a la hisenda reial a qui comerci\u00ef gel a la Corona de Castella la qual cosa fa suposar que el volum era atractiu.<\/p>\n

Josep Matas (1983) descriu els primers anys del segle XVI i fins mitjans del segle XIX com una petita era glacial amb una disminuci\u00f3 de les temperatures i un augment de les pluges. Tenim dades referents a les Gavarres que testimonien la popularitzaci\u00f3 del gla\u00e7 al segle XVIII, com seria la cl\u00e0usula de servir gel durant l\u2019aplec de Sant Baldiri si hi pujava l\u2019ajuntament.<\/p>\n

El sistema d\u2019aquesta activitat, com descriu Llu\u00eds Soler[3]<\/sup><\/sup><\/a>, \u00e9s el seg\u00fcent: en el curs de l\u2019aigua es constru\u00efa una resclosa per desviar-la a unes basses, no gaire fondes, netes  i constru\u00efdes en una zona obaga. Aqu\u00ed \u00e9s on l\u2019aigua es gla\u00e7ava i els treballadors tallaven el gel amb serres i en feien \u201cpans\u201d de gel. S\u2019establien unes mesures generals pels pans que solien pesar 62.4 kg. Els pans es transportaven fins els pous amb l\u2019ajuda de carros. Un pas previ, per\u00f2, era l\u2019a\u00efllament del pou. El material a\u00efllant utilitzat era el boll: fullaraca, palla, bruc i joncs. Amb ell es recobria el pou i tamb\u00e9 es col\u00b7locava entremig dels pans perqu\u00e8 no es soldessin. Entre els diferents pisos de pans tamb\u00e9 s\u2019hi col\u00b7locava rama per salvar-los de l\u2019aiguadeix. En definitiva un pou contenia el mateix volum de gel que de boll. Tot el proc\u00e9s d\u2019empouar el gel es feia de matinada i d\u2019octubre a febrer; aix\u00ed s\u2019asseguraven les baixes temperatures per conservar millor el gel. Quan tota aquesta operaci\u00f3 havia finalitzat es tapava la porta d\u2019empouar del pou i nom\u00e9s es podia tenir una visi\u00f3 de l\u2019interior a trav\u00e9s de la finestreta.<\/p>\n

Al maig s\u2019obria el pou i es comercialitzava el gel. Els ajuntaments controlaven el comer\u00e7 del gel mitjan\u00e7ant l\u2019arrendament del dret al monopoli. Establien a on es podia vendre, el preu, amb quin horari i les sancions que comportava no complir amb les premisses pactades. El comer\u00e7 del gel transcorria per tota una xarxa de premisses, impostos, pesos i preus que calia complir; gestionar un pou de gla\u00e7 era molt lucratiu per\u00f2 no era f\u00e0cil i no totes les fam\u00edlies podien aspirar, doncs, a aquest negoci. Al voltant d\u2019aquest comer\u00e7 hi trobem dos oficis: el pesador de neu i el venedor de neu.<\/p>\n

Amb el transport es perdia certa quantitat del producte per aix\u00f2 sempre es pesava i es pagava quan aquest havia arribat a dest\u00ed. Es prenien mesures preventives com col\u00b7locar els pans en caixes de fusta amb boll, realitzar el recorregut de nit, etc. Soler ens parla del cas d\u2019un vaixell que salp\u00e0 de Barcelona amb 144 quintars de gel i arrib\u00e0 a Palma amb 67 quintars.<\/p>\n

Al segle XX amb el naixement d\u2019una nova tecnologia capa\u00e7 de fabricar gel artificial es va abandonant l\u2019activitat en els pous de gla\u00e7. Segons Maspons i Camarasa[4]<\/sup><\/sup><\/a> el gel natural es va veure gravat amb uns drets m\u00e9s elevats que l\u2019artificial i el seu consum va anar minvant. Bover[5]<\/sup><\/sup><\/a> tamb\u00e9 apunta que l\u2019aparici\u00f3 del gel artificial fou la causa del declivi del gel natural fins a la seva desaparici\u00f3.<\/p>\n

A m\u00e9s a m\u00e9s, de l\u2019\u00fas del gel com a producte de luxe (refrescant de begudes i per fer gelats) el gel tamb\u00e9 t\u00e9 altres usos com a conservador d\u2019aliments i en aplicacions medicinals. Era un producte amb un mercat garantit.<\/p>\n

Actualment amb les f\u00e0briques de gel i les neveres ja tenim cobertes les necessitats de conservaci\u00f3 dels aliments. Abans, tota la conservaci\u00f3 en fred dels aliments, com el peix, havia de dependre del gel dels pous de gla\u00e7. Molts taulells de venda de gel es col\u00b7locaven a les mateixes peixateries del poble.<\/p>\n

Tanmateix on rau la import\u00e0ncia del gel i que explica la preocupaci\u00f3 dels ajuntaments per garantir-ne el subministrament, \u00e9s en el m\u00f3n de la medecina. Josep Matas[6]<\/sup><\/sup><\/a> recull com les seves aplicacions per alleugerir la febre i per tallar hemorr\u00e0gies eren molt reconegudes per la poblaci\u00f3. Tamb\u00e9 al segle XVII-XVIII hi havia la creen\u00e7a que el gla\u00e7 i la neu tenien valor alimentari i ajudaven a pair. En aquells anys era un producte de primer ordre per la medecina.<\/p>\n

Matas posa per escrit la preocupaci\u00f3 per l\u2019Ajuntament de La Bisbal per garantir el subministrament de gel de la vila. Al 1647 es va preveure que per complir amb les necessitats de gel de la vila caldria adquirir-ne de fora; per tant, el Consell de la Bisbal autoritza a Jaume Planas per anar fins a Hostalrich a comprar el gel que faci falta. Anton Molinas arrendatari del pou del \u201cCom\u00fa\u201d de la Bisbal al 1762 declara que en quan no ha pogut aportar el gla\u00e7 sol\u00b7licitat se l\u2019ha acusat d\u2019atemptar contra la salut p\u00fablica. D\u2019aqu\u00ed podem extreure que l\u2019ajuntament obria a concurs l\u2019arrendament del seu pou amb un seguit de cl\u00e0usules que la fam\u00edlia arrendat\u00e0ria havia de complir. Una de les premisses curioses data del 1745: l\u2019arrendatari del pou de gla\u00e7 es compromet a servir durant l\u2019aplec de Sant Baldiri a la capella de Santa Ll\u00facia el gla\u00e7 necessari i sense guanyar-hi diners si pujava l\u2019ajuntament.<\/p>\n

A dia d\u2019avui tenim comptabilitzats a l\u2019inventari IPEC, Gavarres: Mem\u00f2ria i Futur<\/em> 10 pous de gla\u00e7. Aquestes estructures es localitzen en llocs ombr\u00edvols de les Gavarres amb els condicions de temperatura i humitat m\u00e9s adients per conservar el gel. El pou de gla\u00e7 de can Cals es considera que \u00e9s el m\u00e9s antic que els altres ja que es diferencia per tenir una estructura pol\u00edgonal i un acabament amb volta i no amb c\u00fapula. No tenim gaire documentaci\u00f3 publicada de la ind\u00fastria i el comer\u00e7 que es va donar al mass\u00eds amb el gla\u00e7. Passem a detallar la taula amb els 10 elements en q\u00fcesti\u00f3 i la seva ubicaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
\n

T\u00edtol \/ Nom propi<\/strong><\/p>\n<\/td>\n

\n

Localitzaci\u00f3<\/strong><\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/thead>\n

\n

Pou de gla\u00e7 de la font d’en Salom\u00f3 (1)<\/p>\n<\/td>\n

\n

Bisbal d’Empord\u00e0, la<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\n

Pou gla\u00e7 de can Cals<\/p>\n<\/td>\n

\n

Forallac<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\n

Pou de gla\u00e7 del Com\u00fa de la Bisbal<\/p>\n<\/td>\n

\n

Bisbal d’Empord\u00e0, la<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\n

Pou de gla\u00e7 del mol\u00ed d’en Ribes (1)<\/p>\n<\/td>\n

\n

Cru\u00eflles, Monells i S. Sadurn\u00ed<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\n

Pou de gla\u00e7 del mol\u00ed d’en Ribes (2)<\/p>\n<\/td>\n

\n

Cru\u00eflles, Monells i S. Sadurn\u00ed<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\n

Pou de gla\u00e7 de la font d’en Salom\u00f3 (2)<\/p>\n<\/td>\n

\n

Bisbal d’Empord\u00e0, la<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\n

Pou de gla\u00e7 de la riera de Cabanyes<\/p>\n<\/td>\n

\n

Calonge<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\n

Pou de gla\u00e7 del castell de Cam\u00f3s<\/p>\n<\/td>\n

\n

Cru\u00eflles, Monells i S. Sadurn\u00ed<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\n

Pou de gla\u00e7 de Monells<\/p>\n<\/td>\n

\n

Cru\u00eflles, Monells i S. Sadurn\u00ed<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\n

Pou de gla\u00e7 de can Terrades<\/p>\n<\/td>\n

\n

Santa Cristina d’Aro<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

 <\/div>\n
\n

CANER, J. (1981). \u201cFonts, ponts i pous de gla\u00e7 de Calonge\u201d. Dins Estudis sobre temes del Baix Empord\u00e0, n\u00fam. 1, ppgg. 127-138. Sant Feliu de Gu\u00edxols.<\/p>\n

GALLARDO, A. (1933). \u201cEl gla\u00e7 natural\u201d. Dins Butllet\u00ed del Centre Excursionista de Catalunya. Club Alp\u00ed Catal\u00e0. Any XLIII, n\u00fam. 455. Barcelona.<\/p>\n

Matas, J.: “Not\u00edcies sobre un antic negoci for\u00e7a rod\u00f3: els pous de gla\u00e7”, a: Llibre de la V Marxa de l’Arbo\u00e7. La Bisbal de l’Empord\u00e0, 1983.<\/p>\n

SOLER, Ll. (2001). \u201cEl pou del gla\u00e7 de Vilanna\u201d. Dins de Annals de l\u2019Institut d\u2019Estudis Gironins. Vol. XLII. Girona.<\/p>\n

VV.AA (1997), Associaci\u00f3 d\u2019Acci\u00f3 pel patrimoni. Inventari del patrimoni etnol\u00f2gic del mass\u00eds de les Gavarres: Gavarres, Mem\u00f2ria i Futur <\/em>(1994-1997). Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. IPEC.<\/p>\n<\/div>\n<\/blockquote>\n

\n
\n
\n
\n

[1]<\/a> (BOVER, 2005).<\/p>\n<\/div>\n

\n

[2]<\/a> (MATAS, 1983).<\/p>\n<\/div>\n

\n

[3]<\/a> (SOLER, 2001).<\/p>\n<\/div>\n

\n

[4]<\/a> En l\u2019article de MATAS, P. (1983).<\/p>\n<\/div>\n

\n

[5]<\/a> (BOVER, 2005).<\/p>\n<\/div>\n<\/blockquote>\n

\n
\n

[6]<\/a> (MATAS, 1983).<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El comer\u00e7 del gel a les Gavarres: els pous de gla\u00e7 Extret de VV.AA (1997), Associaci\u00f3 d\u2019Acci\u00f3 pel patrimoni. Inventari del patrimoni etnol\u00f2gic del mass\u00eds de les Gavarres: Gavarres, Mem\u00f2ria i Futur (1994-1997). Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. IPEC. La localitzaci\u00f3 de les restes materials dels pous de gla\u00e7 en els contraforts […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-64","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/64","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=64"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/64\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=64"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}