{"id":70,"date":"2013-06-25T13:14:13","date_gmt":"2013-06-25T13:14:13","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/com-es-reconstrueix-la-historia-des-de-larqueologia\/"},"modified":"2013-06-25T13:14:13","modified_gmt":"2013-06-25T13:14:13","slug":"com-es-reconstrueix-la-historia-des-de-larqueologia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/com-es-reconstrueix-la-historia-des-de-larqueologia\/","title":{"rendered":"Com es reconstrueix la hist\u00f2ria des de l’arqueologia?"},"content":{"rendered":"
\n

<\/a>… a m\u00e9s a m\u00e9s: Com es reconstrueix la hist\u00f2ria des de l’arqueologia?<\/strong><\/p>\n

Un dels grans reptes de l\u2019arqueologia es la necessitat de recuperar la historia del passat a partir d\u2019unes \u201cfonts\u201d, d\u2019uns \u201cdocuments\u201d  molt particulars: les restes materials  que han perdurat del poblament  de grups humans antics.  La naturalesa d\u2019aquest documents es molt i molt variada per\u00f2 en general es destaca que estan vinculats directament a les funcions b\u00e0siques dels pobladors del passat. Restes associades a l\u2019h\u00e0bitat o poblat (cabanes,fogars,…); espais sepulcrals (tombes, hipogeus, sepultures megal\u00edtiques,..); a activitats artesanals (mines, canteres,…) en fi qualsevol de la multitud d\u2019actituds i accions dels humans. Ara b\u00e9, amb el pas del temps, els agents han afectat els objectes, les estructures,…. i sovint les restes son parcials. La limitaci\u00f3 m\u00e9s gran \u00e9s, en general, la p\u00e8rdua de la mat\u00e8ria org\u00e0nica que per definici\u00f3 amb el pas dels anys desapareix.<\/p>\n

Un dels objectius mes habituals, des de els or\u00edgens de l\u2019arqueologia,  ha estat la possibilitat d\u2019establir la cronologia de les restes del passat quer s\u2019han recuperat. Aquest inter\u00e8s ha estat en segons quines etapes de la historia de la disciplina molt obsessiu, fins i tot \u00fanic. En els darrers decennis s\u2019ha posat mes \u00e8mfasi en  l\u2019estudi de les societats tan des de un punt de vista hist\u00f2ric com m\u00e9s antropol\u00f2gic  veure tamb\u00e9 etnol\u00f2gic.<\/p>\n

Tot i aix\u00ed establir el temps, la dataci\u00f3 d\u2019un objecte, la cronologia d\u2019una estructura del passat segueix constituint una tasca b\u00e0sica i obligatori per poder con\u00e8ixer b\u00e9 qualsevol aspecte de l\u2019arqueologia. Aix\u00ed poder datar qualsevol resta del passat constitueix practicament una obligaci\u00f3 de qualsevol estudi.<\/p>\n

En termes generals s\u2019estableixen dos tipus de cronologies la relativa o l\u2019absoluta. La primera es que te un desenvolupament m\u00e9s llarg i s\u2019ha anat construint al llarg dels gaireb\u00e9 dos-cents anys d\u2019estudis arqueol\u00f2gics. El seu principi b\u00e0sic es molt senzill doncs, aplicant els criteris de la estratigrafia geol\u00f2gica, un objecte o resta es m\u00e9s antiga si est\u00e0 per sota de  l\u2019altre, mes recent que la cobreix.  Els criteris d\u2019ordenaci\u00f3 de les restes en relaci\u00f3 a la seva localitzaci\u00f3 (estrats)  i l\u2019an\u00e0lisi emp\u00edric de la seva diferents superposici\u00f3 han estat doncs claus per construir un entramat de relacions i d\u2019ordenacions en relaci\u00f3 a un evoluci\u00f3 del temps.  Els principis d\u2019una evoluci\u00f3 general de la tecnologia (Evoluci\u00f3 en les tres edats: Pedra tallada,  Pedra pulimentada, Desenvolupament del metall, establert des del s. XIX) constitueix tamb\u00e9 un  s\u00f2col de l\u2019an\u00e0lisi. El desenvolupament de tipologies, llistes d\u2019objectes,… ha estat i en part continua un procediment usual per la dataci\u00f3. <\/p>\n

El segon gran sistema es el de la cronologia absoluta gracies a la utilitzaci\u00f3 dels m\u00e8todes d\u2019an\u00e0lisis de naturalesa fisicoqu\u00edmic que proporciona una data num\u00e8rica . Aquests sistemes cada vegada m\u00e9s extensos i precisos s\u2019han anat generalitzant en els darrers anys. Els m\u00e9s coneguts son  el Carboni 14, la termoluminesc\u00e8ncia, el Potasi-Argo,…. Dos principis generals marquen l\u2019estat actual d\u2019aquests sistemes : millorar la t\u00e8cnica per obtenir cada vegada una data m\u00e9s precisa i amb un marges curts i prioritzar la mostra que es data buscant la millor relaci\u00f3 amb l\u2019element que es vol datar.<\/p>\n

La dataci\u00f3 del megalitisme i de les construccions funer\u00e0ries que el formen  s\u2019adapta plenament a aquestes l\u00ednies generals  explicades. La definici\u00f3 dels diferents tipus de construccions, la seva relaci\u00f3 amb els objectes que s\u2019hi troben ha perm\u00e8s definir unes l\u00ednies d\u2019evoluci\u00f3 en el temps dels diferents sepulcres. Aquesta aproximaci\u00f3 pot tenir un validesa geogr\u00e0fica redu\u00efda (normalment permet tenir una major finesa) o m\u00e9s amplia a nivell territorial, potser menys detallada per\u00f2 amb un costat positiu com son les interrelacions entre \u00e0mbits geogr\u00e0fics diferents, pensant amb la difusi\u00f3, els intercanvis,la mobilitat de la poblaci\u00f3 i\/o idees com a mecanisme d\u2019expansi\u00f3.  <\/p>\n

En els darrers anys aquests sistemes de datacions relatives s\u2019han creuat amb les cada vegada mes nombroses datacions absolutes.  El marc temporal comen\u00e7a a estar definit.  Aquesta major precisi\u00f3 ha perm\u00e8s copsar que no es pot aplicar aquella idea evolucionista senzilla de que com m\u00e9s senzill m\u00e9s vell. Els factors cultural, socials i econ\u00f2mics son determinants en qualsevol caracteritzaci\u00f3 social de la humanitat.<\/p>\n<\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

… a m\u00e9s a m\u00e9s: Com es reconstrueix la hist\u00f2ria des de l’arqueologia? Un dels grans reptes de l\u2019arqueologia es la necessitat de recuperar la historia del passat a partir d\u2019unes \u201cfonts\u201d, d\u2019uns \u201cdocuments\u201d  molt particulars: les restes materials  que han perdurat del poblament  de grups humans antics.  La naturalesa d\u2019aquest documents es molt i […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-70","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/70","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=70"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/70\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/megalits\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=70"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}