{"id":16,"date":"2024-01-11T11:35:20","date_gmt":"2024-01-11T09:35:20","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/migracions\/?page_id=16"},"modified":"2024-09-30T12:17:34","modified_gmt":"2024-09-30T10:17:34","slug":"docencia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/migracions\/ca\/docencia\/","title":{"rendered":"Doc\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"\n<p class=\"has-text-align-center\"><em><sub>Aquesta p\u00e0gina web i el seu contingut hist\u00f2ric est\u00e0 migrant d\u2019un servidor web a un altre. A m\u00e9s, la nova p\u00e0gina web GRM est\u00e0 sent actualitzada, pas a pas. Gr\u00e0cies per la paci\u00e8ncia.<\/sub><\/em><\/p>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator has-alpha-channel-opacity is-style-dots\" \/>\n\n\n\n<p class=\"has-large-font-size\"><strong>Alguns Treballs de Fi de Grau (TFGs) de Geografia i Ordenaci\u00f3 del Territori relacionats amb estudis migratoris a la UAB:<\/strong><\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-group\"><div class=\"wp-block-group__inner-container is-layout-constrained wp-block-group-is-layout-constrained\">\n<div class=\"wp-block-group\"><div class=\"wp-block-group__inner-container is-layout-constrained wp-block-group-is-layout-constrained\">\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Mart\u00ed Aparicio (juny 2023): <em>El lleure com a activitat pel desenvolupament rural sostenible: explorant el cas de la Vall del Corb al segle XXI&nbsp;<\/em>. <span style=\"color: var(--color-negre);letter-spacing: 0.05rem\">[Tutor:&nbsp;<\/span>Ricard Mor\u00e9n-Alegret].<\/li>\n\n\n\n<li>Xavier Cuenca (juny 2023):&nbsp; <em>La pedra seca com factor pel desenvolupament rural sostenible: explorant la Vall d&#8217;Erta (Pirineu de Lleida) al segle XXI&nbsp;<\/em>[Tutor:&nbsp;Ricard Mor\u00e9n-Alegret].<\/li>\n\n\n\n<li>Xavier Arnau (juny 2022): <em>Immigraci\u00f3 a micropobles de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica: aproximaci\u00f3 al cas de Peralta de Calassan\u00e7 (La Llitera, Osca)<\/em>. <span style=\"color: var(--color-negre);letter-spacing: 0.05rem\">[Tutor:&nbsp;<\/span>Ricard Mor\u00e9n-Alegret].<\/li>\n\n\n\n<li><a href=\"void(0);\"><\/a>David Clavero (juny 2022):<em> Sostenibilitat i immigraci\u00f3 a \u00e0rees rurals de muntanya: aproximaci\u00f3 comparativa al cas d&#8217; Ara\u00f1uel (Alt Millars, Castell\u00f3) i Tagamanent (Montseny, Barcelona).<\/em> <span style=\"color: var(--color-negre);letter-spacing: 0.05rem\">[Tutor:&nbsp;<\/span>Ricard Mor\u00e9n-Alegret].<\/li>\n\n\n\n<li>Ada Sed\u00f3 (juny de 2021):&nbsp;<em>Evoluci\u00f3 recent de la poblaci\u00f3 i l&#8217;economia al Priorat rural: an\u00e0lisi geogr\u00e0fica del micropoble de la Bisbal de Falset<\/em>. [Tutor: Ricard Mor\u00e9n].<\/li>\n\n\n\n<li>Roger Escrib\u00e0 (juny de 2021):&nbsp;<em>El (des)poblament dels micropobles de l\u2019 Urgell. An\u00e0lisi geogr\u00e0fica de la poblaci\u00f3 a municipis de menys de 500 habitants.<\/em>&nbsp;[Tutor: Ricard Mor\u00e9n].<\/li>\n\n\n\n<li>Toni Barcel\u00f3 (juny de 2021):&nbsp;<em>Comparaci\u00f3 geogr\u00e0fica sobre sostenibilitat ambiental, social i econ\u00f2mica a pobles de l\u2019Empord\u00e0 i Mallorca. Una an\u00e0lisi de Colera i Dei\u00e0<\/em>. [Tutor: Ricard Mor\u00e9n].<\/li>\n\n\n\n<li>Mariona Kirchner (juny de 2020): \u201c<em>Exploring Sustainable Development in L\u2019Estany Municipality. Recent Evolution and Prospects<\/em>\u201d [tutor: Ricard Mor\u00e9n].<\/li>\n\n\n\n<li>Francisco Viudez (juny de 2020): \u201c<em>Exploraci\u00f3 sobre el (des)poblament hum\u00e0 recent de Josa i Tuix\u00e9n (Alt Urgell). An\u00e0lisi documental (Pre)Pirinenca durant l\u2019estat d\u2019alarma per la Covid-19\u201d&nbsp;<\/em>[Tutor: Ricard Mor\u00e9n].<\/li>\n\n\n\n<li>Javier Guti\u00e9rrez (gener de 2020): \u201c<em>Exploraci\u00f3n sobre turismo musical, desarrollo sostenible e&nbsp;inmigraci\u00f3n.&nbsp;Una aproximaci\u00f3n al caso de Escalarre, la Guingueta d\u2019\u00c0neu (Pallars Sobir\u00e0, Pirineos de Lleida\u201d<\/em>&nbsp;[Tutor: Ricard Mor\u00e9n].<\/li>\n<\/ul>\n<\/div><\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator has-alpha-channel-opacity is-style-dots\" \/>\n\n\n\n<p class=\"has-large-font-size\"><strong>Alguns cursos universitaris recents dedicats a estudis migratoris a la UAB:<\/strong><\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-group\"><div class=\"wp-block-group__inner-container is-layout-constrained wp-block-group-is-layout-constrained\">\n<p class=\"has-text-align-center\"><strong>&#8220;MIGRATION &amp; SOCIETY&#8221;, curs en xarxa \/&nbsp;<em>on-line<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-text-align-center\"><em><strong>Assignatura de 4rt any, Grau de Geografia i Ordenaci\u00f3 del Territori, 2018-2019, UAB.<\/strong><\/em><\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-text-align-center\">Vegeu:&nbsp;<a href=\"http:\/\/www.uab.cat\/guiesdocents\/2018-19\/g101604a2018-19iENG.pdf\">http:\/\/www.uab.cat\/guiesdocents\/2018-19\/g101604a2018-19iENG.pdf<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator has-alpha-channel-opacity is-style-dots\" \/>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-group\"><div class=\"wp-block-group__inner-container is-layout-constrained wp-block-group-is-layout-constrained\">\n<p class=\"has-text-align-center\"><strong>Curs presencial &#8220;MIGRATION &amp; SOCIETY&#8221;<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-text-align-center\"><em><strong>Assignatura de 4rt any, Grau de Geografia i Ordenaci\u00f3 del Territori, 2017-2018, UAB.<\/strong><\/em><\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-text-align-center\">Veure:&nbsp;<a href=\"http:\/\/www.uab.cat\/guiesdocents\/2017-18\/g101604a2017-18iCAT.pdf\">http:\/\/www.uab.cat\/guiesdocents\/2017-18\/g101604a2017-18iCAT.pdf<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator has-alpha-channel-opacity is-style-dots\" \/>\n\n\n\n<p class=\"has-large-font-size\"><strong>Algunes Tesis Doctorals vinculades a GRM-UAB (2007-2018):<\/strong><\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-group\"><div class=\"wp-block-group__inner-container is-layout-constrained wp-block-group-is-layout-constrained\">\n<p class=\"has-text-align-left\"><strong>T\u00edtol de tesis:<\/strong>&nbsp;<strong><em>Habiter un village global. Migrations et exp\u00e9riences \u00e0 Cadaqu\u00e9s (Catalogne, Espagne)<\/em><\/strong>&nbsp;\/&nbsp;<em>Habitar un poble global. Migracions i exper\u00ec\u00e8ncies a Cadaqu\u00e9s (Catalunya, Espanya)<\/em><\/p>\n\n\n\n<p><strong>Autora:<\/strong>&nbsp;Josepha Milazzo<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Directors:<\/strong>&nbsp;Virginie Baby-Colin (AMU) &amp; Ricard Mor\u00e9n-Alegret (UAB)<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Dip\u00f2sit:&nbsp;<\/strong>Octubre 2018<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Defensa p\u00fablica:<\/strong>&nbsp;6 de desembre de 2018 (Aix-en-Provence, AMU, Fran\u00e7a)<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Abstract (original franc\u00e8s):<\/strong>&nbsp;Cette th\u00e8se, qui vise la formalisation d\u2019une g\u00e9ographie psycho-sociale, aborde le r\u00f4le de la psych\u00e9 et de l\u2019espace dans l\u2019individuation et le rapport \u00e0 l\u2019autre, \u00e0 travers l\u2019habiter \u00e0 Cadaqu\u00e9s, commune semi-rurale touristique de la Costa Brava espagnole, situ\u00e9e au sein de la r\u00e9gion catalane de l\u2019Empord\u00e0, sur la c\u00f4te m\u00e9diterran\u00e9enne sud-europ\u00e9enne. Participant de la diversit\u00e9 immigr\u00e9e locale, des non-nationaux extra\/europ\u00e9ens, souvent r\u00e9duits au statut de travailleurs \u00e9trangers saisonniers et pr\u00e9caires, habitent aussi ce village, pour certains depuis longtemps. Dans cet espace partag\u00e9, travers\u00e9 et riche de lignes de vies complexes, le vivre-ensemble avec autrui conna\u00eet pour autant divers compartimentages, li\u00e9s \u00e0 des positions sociales diff\u00e9renci\u00e9es, et au marketing d\u2019une pr\u00e9tendue authenticit\u00e9 autochtone. Une lecture trans-scalaire des \u00e9volutions spatiales et une approche biographique des exp\u00e9riences humaines permettent alors d\u2019appr\u00e9cier les transformations contemporaines du village dans la mondialisation, et les formes du co-habiter qui en r\u00e9sultent. Elles donnent \u00e0 voir un lieu constitu\u00e9 de l\u2019enchev\u00eatrement s\u00e9culaire de multiples mouvements mat\u00e9riels et id\u00e9els. Mais aussi des \u00e9carts, qui sont n\u00e9goci\u00e9s entre les hommes selon des logiques communautaires mues par des int\u00e9r\u00eats vari\u00e9s, malgr\u00e9 des infortunes et des aspirations existentielles communes. L\u2019analyse, qui s\u2019appuie sur une enqu\u00eate qualitative mobilisant un terrain ethnographique avec diff\u00e9rents r\u00e9sidents interview\u00e9s, des donn\u00e9es statistiques, de la presse locale, et l\u2019outil cartographique, montre ainsi un quotidien anim\u00e9 par une pluralit\u00e9 d\u2019univers. Les ferments g\u00e9o-historiques d\u2019une notori\u00e9t\u00e9 et d\u2019une globalit\u00e9 villageoises et les enjeux actuels d\u2019une copr\u00e9sence h\u00e9rit\u00e9e, sont mis en exergue par les migrations inter\/nationales. Cette \u00e9tude de cas \u00e9tendue interroge donc de mani\u00e8re distanci\u00e9e, situ\u00e9e et ordinaris\u00e9e, une participation des migrants \u00e0 la localit\u00e9 plus souvent saisie en milieu urbain sous les angles de l\u2019ethnicisme et de l\u2019int\u00e9grationnisme m\u00e9thodologiques. Face \u00e0 une augmentation du racisme, un court-termisme politique, et une d\u00e9mocraticit\u00e9 discutable des droits \u00e0 habiter et \u00e0 se mouvoir en Europe et en Occident, cette th\u00e8se sugg\u00e8re la n\u00e9cessit\u00e9 d\u2019une pens\u00e9e prospective et utopique renouvel\u00e9e, sur une socialit\u00e9 respectueuse et promotrice d\u2019alt\u00e9rit\u00e9, et sur une citoyennet\u00e9 associant ancrage et mobilit\u00e9.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator has-alpha-channel-opacity is-style-dots\" \/>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-group\"><div class=\"wp-block-group__inner-container is-layout-constrained wp-block-group-is-layout-constrained\">\n<p class=\"has-text-align-left\"><strong>T\u00edtol:&nbsp;<em>Immigraci\u00f3 estrangera a l\u2019entorn d\u2019espais d&#8217;inter\u00e8s natural. Una comparaci\u00f3 internacional entre localitats de l\u2019Alt Empord\u00e0 (Espanya) i l\u2019Alentejo Litoral (Portugal)<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><strong>Autor:&nbsp;<\/strong>Albert Mas Palacios (UAB)<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Director:<\/strong>&nbsp;Ricard Mor\u00e9n-Alegret (UAB)<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Dip\u00f2sit:&nbsp;<\/strong>28 Febrer 2014<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Defensa p\u00fablica:&nbsp;<\/strong>8 Abril 2014<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Abstract:&nbsp;<\/strong>Aquesta investigaci\u00f3 t\u00e9 com a objectiu estudiar la immigraci\u00f3 de nacionalitat estrangera que s\u2019ha establert a l\u2019entorn d\u2019espais d\u2019inter\u00e8s natural, duent a terme una comparaci\u00f3 internacional entre localitats de l\u2019Alt Empord\u00e0 (Espanya) i l\u2019Alentejo Litoral (Portugal). A trav\u00e9s principalment d\u2019un enfocament qualitatiu, s\u2019indaga en el paper que han tingut els espais naturals presents en aquests territoris (i les figures de protecci\u00f3) en l\u2019arribada i l\u2019establiment d\u2019aquests grups de poblaci\u00f3 a les localitats estudiades. D\u2019aquesta manera es posa l\u2019atenci\u00f3 en l\u2019exist\u00e8ncia de diferents tipus de residents de nacionalitat estrangera en cadascuna de les \u00e0rees, observant una diversitat pel qu\u00e8 fa a les seves motivacions migrat\u00f2ries i d\u2019assentament i al seu tipus de relaci\u00f3 amb els espais naturals propers. Paral\u00b7lelament es constata que les difer\u00e8ncies detectades en els perfils dels residents estrangers, orienten en bona mesura les difer\u00e8ncies observades en relaci\u00f3 al paper que han tingut els espais naturals en l\u2019arribada i l\u2019establiment d\u2019aquests estrangers. M\u00e9s enll\u00e0 de la poblaci\u00f3 de nacionalitat estrangera, la investigaci\u00f3 tamb\u00e9 posa l\u2019atenci\u00f3 en la percepci\u00f3 que t\u00e9 la poblaci\u00f3 local dels espais naturals propers a les seves localitats i les figures que els afecten. Finalment, des d\u2019un context ib\u00e8ric, s\u2019intenta contribuir als debats vinculats al concepte de contraurbanitzaci\u00f3, al concepte de naturbanitzaci\u00f3, a les migracions per motivacions ambientals i a la en ocasions difusa distinci\u00f3 entre migracions econ\u00f2miques-laborals i migracions per qualitat-estil de vida.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator has-alpha-channel-opacity is-style-dots\" \/>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-group\"><div class=\"wp-block-group__inner-container is-layout-constrained wp-block-group-is-layout-constrained\">\n<p class=\"has-text-align-left\"><strong>T\u00edtol:&nbsp;<em>Vulnerability and Adaptation to Climate Change in the Mediterranean region. Climate out of balance in Aiguamolls de l\u2019Empord\u00e0?<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><strong>Autor:&nbsp;<\/strong>Sandra Fatoric (UAB)<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Director:<\/strong>&nbsp;Ricard Mor\u00e9n-Alegret (UAB)<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Dip\u00f2sit:<\/strong>&nbsp;20 Decembre 2013<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Defensa p\u00fablica:&nbsp;<\/strong>20 Febrer 2014<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Abstract (original angl\u00e8s):<\/strong>&nbsp;The focus of Phd thesis is on climate change as one of the essential aspects of environmental change. The overarching goal of the thesis is to identify, develop, and explain the vulnerability assessment for the community and livelihoods in Aiguamolls de l\u2019Empord\u00e0 in the face of climate change and to identify and explain principal measures for adaptation. First, the thesis aims to analyse climate change variables for the study area. Then it turns its attention to assess the dimensions of community\u2019s vulnerability to climate change in the study area in order to identify ways in which the adaptive capacity can be increased and exposure and sensitivity decreased. Thirdly, it focuses on identifying and evaluating the most appropriate technical, economic and structural adaptation measures to respond to vulnerability. This can help to highlight which measures may reduce vulnerability most effectively. Lastly, the aim is to provide an understanding of possible future outmigration fr om study area and accounting for migration not only as a consequence of climate change impacts, but as a part of adaptive response to change. The study area, however, serves as an example for many regions along the Mediterranean coast, lying below or around sea level.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator has-alpha-channel-opacity is-style-dots\" \/>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-group\"><div class=\"wp-block-group__inner-container is-layout-constrained wp-block-group-is-layout-constrained\">\n<p><strong>T\u00edtol:&nbsp;<em>Inter-Ethnic Experiences of Polish Immigrants in South-Western European Neighborhoods. Comparing Sagrada Familia, Barcelona, and Empuriabrava, Castell\u00f3 d\u2019Emp\u00faries.<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><strong>Autor:&nbsp;<\/strong>Dawid Wladyka (UAB)<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Directors:<\/strong>&nbsp;Ricard Mor\u00e9n-Alegret &amp; \u00c0ngels Pascual de Sans (UAB)<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Dip\u00f2sit:<\/strong>&nbsp;30 Setembre 2013<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Defensa p\u00fablica:&nbsp;<\/strong>28 Novembre 2013 (UAB).<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Abstract (original angl\u00e8s):&nbsp;<\/strong>This dissertation focuses on the inter-ethnic experiences of Polish immigrants in the Sagrada Familia neighborhood in Barcelona and Empuriabrava neighborhood in Castell\u00f3 d&#8217;Emp\u00faries. The analysis is based on the semi-structured interviews with Polish immigrants and local key informants, supplemented by documental research. The tested hypothesis assumes that the inter-ethnic experiences of Polish immigrants lead to emergence of the opinions about ethnically diverse neighborhoods and about particular ethnic groups contacted during everyday\u2019s life, while the socio-economic and spatial factors modulate both, the possibilities of experiences and the consequent opinions. The results show that variety of socio-spatial factors, like life-stage or urban fabric, influences the possibilities of inter-ethnic experiences. &nbsp;The study also demonstrates that contact with other ethnic groups resulted with positive opinions as far as economic and symbolic threats empowered by economic recession did not appear.&nbsp;Therefore, the findings support the interdisciplinary approaches to inter-ethnic relations learned mostly from the discrepancies between Contact and Conflict theories. The results empower comparative focus on immigrants\u2019 integration in the neighborhoods of large cities and small towns, while acknowledging the importance of socio-spatial features of interactions in context of built and natural environments.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator has-alpha-channel-opacity is-style-dots\" \/>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-group\"><div class=\"wp-block-group__inner-container is-layout-constrained wp-block-group-is-layout-constrained\">\n<p><strong>T\u00edtol de la tesis:&nbsp;<em>Migration movement between Pakistan and South Western Europe: Pakistani migratory networks in Catalonia<\/em>.<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><strong>Autora:&nbsp;<\/strong>Montserrat Feixas (UAB \/ UNHCR)<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Directors:<\/strong>&nbsp;Ricard Mor\u00e9n-Alegret &amp; \u00c0ngels Pascual de Sans (UAB)<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Dip\u00f2sit:<\/strong>&nbsp;September 2007<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Defensa p\u00fablica:<\/strong>&nbsp;19 de desembre de 2007.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Abstract (traducci\u00f3 de l&#8217;original angl\u00e8s):<\/strong>&nbsp;Entre les moltes comunitats migrat\u00f2ries existents al m\u00f3n, aquesta tesi doctoral estudia fonamentalment la comunitat dels ciutadans i ciutadanes pakistanesos que viuen a Catalunya, i tamb\u00e9 sobre les xarxes que han establert per consolidar i expandir la seva pres\u00e8ncia.<br>Aquesta tesi a m\u00e9s a m\u00e9s, estudia la situaci\u00f3 de les fam\u00edlies i de les comunitats d&#8217;origen al Pakistan per entendre millor els processos que han conduit cap a aquest fenomen migratori, la situaci\u00f3 actual de la poblaci\u00f3 pakistanesa a Catalunya, l&#8217;impacte de la migraci\u00f3 en les fam\u00edlies dels migrants al Pakistan i les perspectives a curt i mitj\u00e0 termini d&#8217;aquest moviment de poblaci\u00f3.<br>La comunitat pakistanesa a Catalunya presenta un cas d&#8217;estudi interessant, no pel fet migratori en s\u00ed mateix, sin\u00f3 perqu\u00e8 aquest moviment migratori t\u00e9 lloc sense que existissin lligams culturals, hist\u00f2rics i ling\u00fc\u00edstics previs entre el Pakistan i Catalunya, i perqu\u00e8 l&#8217;expansi\u00f3 ha estat molt r\u00e0pida en aquests darrers anys.<br>Un segon objectiu d&#8217;aquesta tesi \u00e9s donar veu als participants en el projecte d&#8217;investigaci\u00f3 i, a trav\u00e9s d&#8217;ells, a la comunitat pakistanesa a Catalunya i a les seves fam\u00edlies i comunitats d&#8217;origen.<br>Durant la segona meitat del segle vint, es van desenvolupar v\u00e0ries teories, models i sistemes per intentar explicar la migraci\u00f3 internacional. La realitat social i econ\u00f2mica de la poblaci\u00f3 pakistanesa a Catalunya i de les seves fam\u00edlies en el Pakistan per\u00f2, no s&#8217;hi ajusta gaire. Ara b\u00e9, totes elles contenen elements que poden ajudar a la comprensi\u00f3 del fenomen migratori i per tant conv\u00e9 considerar-les com un conjunt d&#8217;instruments que ajuden a capturar (no \u00e9s incorrecta per\u00f2 la trobo un p\u00e8l for\u00e7ada: copsar? captar? comprendre? ) una realitat complexa i constantment canviant.<br>La investigaci\u00f3 ha perm\u00e8s de concloure que l&#8217;emigraci\u00f3 pakistanesa a Catalunya est\u00e0 fonamentada en el diferencial econ\u00f2mic entre els dos pa\u00efsos, un diferencial que compensa els costos de la migraci\u00f3. La gran majoria de la poblaci\u00f3 pakistanesa a Catalunya hi tenien una &#8220;\u00e0ncora&#8221; abans de venir. L&#8217; origen com\u00fa de molts d&#8217;ells indica l&#8217;exist\u00e8ncia de xarxes migrat\u00f2ries basades en la relaci\u00f3 familiar i\/o social.<br>L&#8217;objectiu principal dels migrants \u00e9s poder oferir una vida millor a les fam\u00edlies, un objectiu a mitj\u00e0 i llarg termini, at\u00e8s que l&#8217;objectiu inicial consisteix en recuperar la inversi\u00f3 que suposa per a cada fam\u00edlia enviar un dels seus a Catalunya. Facilitar l&#8217;arribada de nous immigrants no sembla ser un objectiu, sin\u00f3 que \u00e9s un fet que succeeix sense que es busqui.<br>Catalunya no \u00e9s pas la destinaci\u00f3 preferida dels migrants. La seva arribada \u00e9s m\u00e9s aviat el resultat d&#8217;una curosa an\u00e0lisi cost\/benefici en el sentit que Catalunya constitueix una destinaci\u00f3 &#8220;f\u00e0cil&#8221; i &#8220;b\u00e9 de preu&#8221;.<br>En resum, es pot dir que la migraci\u00f3 pakistanesa a Catalunya continuar\u00e0 augmentant en els propers anys amb l&#8217;arribada principalment d&#8217;homes, per\u00f2 tamb\u00e9 de dones i nens i nenes, sempre i quan les condicions econ\u00f2miques i pol\u00edtiques continu\u00efn m\u00e9s o menys igual. Aquest creixement far\u00e0 que els enclavaments pakistanesos a la ciutat de Barcelona s&#8217;enforteixin. Alhora, sorgiran altres enclavaments a la mateixa ciutat i a la zona metropolitana, i possiblement tamb\u00e9 a Girona i Tarragona, i m\u00e9s tard a Lleida. Aquests enclavaments funcionaran com un pol d&#8217;atracci\u00f3 per a nous migrants pakistanesos.<br>\u00c9s molt possible que, seguint el model de migraci\u00f3 pakistanesa a altres pa\u00efsos europeus, els migrants pakistanesos s&#8217;esforcin per integrar-se en el m\u00f3n econ\u00f2mic, per\u00f2 nom\u00e9s els individus amb un nivell educatiu alt estaran disposats a desenvolupar lligams culturals i socials amb els catalans. La majoria de la poblaci\u00f3 pakistanesa preferir\u00e0 viure al marge de la societat catalana.<br>Tot i que molts voldrien tornar al Pakistan, \u00e9s probable que la majoria romangui a Catalunya definitivament i amb la seva pres\u00e8ncia contribueixi a l&#8217;expansi\u00f3 continuada del moviment migratori pakistan\u00e8s a traves de l&#8217;enfortiment de les xarxes migrat\u00f2ries i dels enclavaments pakistanesos.<\/p>\n<\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Aquesta p\u00e0gina web i el seu contingut hist\u00f2ric est\u00e0 migrant d\u2019un servidor web a un altre. A m\u00e9s, la nova p\u00e0gina web GRM est\u00e0 sent actualitzada, pas a pas. Gr\u00e0cies per la paci\u00e8ncia. Alguns Treballs de Fi de Grau (TFGs) de Geografia i Ordenaci\u00f3 del Territori relacionats amb estudis migratoris a la UAB: Alguns cursos [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2819,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-16","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/migracions\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/16","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/migracions\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/migracions\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/migracions\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2819"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/migracions\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/migracions\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/16\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2360,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/migracions\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/16\/revisions\/2360"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/migracions\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}