El Simposi Apollodoriana s\u2019organitza i se celebra en el marc del projecte sobre mitografia grega, finan\u00e7at pel Ministerio de Ciencia e Innovaci\u00f3n \u201cLos mitos en Grecia: edici\u00f3n y comentario de los mit\u00f3grafos antiguos\u201d (FFI2010-16301). Sota l\u2019ep\u00edgraf mitografia s\u2019apleguen un conjunt d\u2019escrits en prosa que transmeten reculls sistem\u00e0tics de narracions m\u00edtiques, seguint criteris diferents i amb finalitat principalment informativa o erudita, datables, sobretot, en darrers temps de l\u2019hel\u00b7lenisme i en els primers segles de l\u2019edat imperial. Els seus predecessors s\u00f3n els anomenats log\u00f2grafs del segle v aC. A difer\u00e8ncia d\u2019aquests, que seleccionen i depuren les versions dels mites amb una actitud propera a la dels fil\u00f2sofs f\u00edsics (aix\u00ed Hecateu de Milet), a voltes des de les seves ciutats estant (Acusilau des d\u2019Argos, Ferecides des d\u2019Atenes), com a fonts de la hist\u00f2ria dels or\u00edgens, i dels atid\u00f2grafs dels segles iv i iii, que recerquen \u2212i manipulen\u2212 les llegendes locals sobre institucions i costums, els reculls dels mit\u00f2grafs tenen com a finalitat immediata la informaci\u00f3 dels lectors en l\u2019abundant tresor m\u00edtic dels grecs, enriquit al llarg dels segles pels successius tractaments literaris. Tret d\u2019aquesta voluntat expositiva, els texts mitogr\u00e0fics no formen un grup homogeni pel que fa als continguts i a la forma, la qual cosa fa que la integraci\u00f3 en un cap\u00edtol dels nostres manuals, com a g\u00e8nere o com a subg\u00e8nere literaris, no sigui gaire f\u00e0cil. Per altra banda, ben sovint les dates s\u00f3n dif\u00edcils de determinar, la identificaci\u00f3 dels autors no \u00e9s segura, i a voltes ens les havem amb textos pseudoepigr\u00e0fics, com ara justament el text que constitueix el centre de debat del present Simposi.<\/p>\n
En el marc dels Projectes d\u2019investigaci\u00f3 dirigits pel Prof. Francesc Cuartero en el per\u00edode 1991-2011 i, actualment, per Jordi P\u00e0mias (8 projectes finan\u00e7ats en total), l\u2019equip d\u2019investigadors ha impulsat l\u2019estudi i l\u2019edici\u00f3 cr\u00edtica, tradu\u00efda i comentada dels principals mit\u00f2grafs grecs. Per\u00f2 la principal recopilaci\u00f3 de mites que ens ha llegat l\u2019Antiguitat \u00e9s la Biblioteca atribu\u00efda a Apol\u00b7lodor, que constitueix, sens dubte, la nostra font principal per a reconstruir la mitologia antiga. El prop\u00f2sit i la destinaci\u00f3 d\u2019aquesta col\u00b7lecci\u00f3 de mites s\u00f3n determinats pel t\u00edtol de l\u2019obra i pel contingut i la disposici\u00f3 del text. El t\u00edtol, Bibliotheke en grec, transm\u00e8s pels manuscrits i per la not\u00edcia de del patriarca bizant\u00ed Foci (s. ix), \u00e9s usat en l\u2019accepci\u00f3 de summa de resums o d\u2019extractes de llibres que tracten una mat\u00e8ria. Aix\u00ed, semblantment a la Biblioteca hist\u00f2rica, amb la qualDiodor de Sic\u00edlia, en el segle i aC, posava a l\u2019abast del gran p\u00fablic un vast panorama de la hist\u00f2ria del m\u00f3n, la Biblioteca del Pseudo-Apol\u00b7lodor ofereix com un compendi totalitzador del tresor mitol\u00f2gic dels grecs, presentat com una successi\u00f3 de generacions que comen\u00e7a amb els or\u00edgens del cosmos i dels d\u00e9us i s\u2019acaba amb les darreres generacions heroiques, les que protagonitzaren les guerres tebanes i la gesta troiana : al capdavall, dins els mateixos l\u00edmits compresos per la mat\u00e8ria m\u00edtica de la Teogonia i el Cat\u00e0leg hesi\u00f2dic.<\/p>\n
L\u2019inter\u00e8s renovat per Apol\u00b7lodor, juntament amb els sup\u00f2sits te\u00f2rics en qu\u00e8 es basa la nova edici\u00f3 de Cuartero, obliguen a replantejar-se de cap a peus l\u2019estatus d\u2019aquesta obra en el panorama global de la cultura antiga i de l\u2019estudi modern del mite. Mancada de voluntat d\u2019estil, sovint una successi\u00f3 cuitosa d\u2019hist\u00f2ries i de noms, la Biblioteca invita, per\u00f2, a an\u00e0lisis m\u00e9s acurades, les quals semblem demostrar que ens les havem amb alguna cosa m\u00e9s que un simple llibret destinat al record i a la consulta. Si l\u2019an\u00e0lisi del llenguatge el situa dins el moviment de la Segona Sof\u00edstica (al voltant del segle ii dC), la pres\u00e8ncia de formes i de paraules arcaiques (que poden procedir de les fonts origin\u00e0ries de les hist\u00f2ries m\u00edtiques) i sobretot la refer\u00e8ncia constant a l\u2019\u00e8poca arcaica i al comen\u00e7ament de la cl\u00e0ssica suggereixen un desig de ressuscitar un passat tingut per glori\u00f3s, ben propi de l\u2019\u00e8poca, com a bandera de combat cultural contra la pot\u00e8ncia romana, dominant. Podem pensar que el recurs a fonts gregues antigues i l\u2019omissi\u00f3 de les prolongacions it\u00e0liques, d\u2019inspiraci\u00f3 romana, de les llegendes heroiques de Gr\u00e8cia no deixen d\u2019\u00e9sser significatives. El conjunt dels mites t\u00e9 per escenari exclusiu els l\u00edmits del m\u00f3n grec, els quals s\u00f3n convenientment assenyalats. Per contra, els marges occidentals s\u00f3n esmentats m\u00e9s rarament i limitada, i molt m\u00e9s l\u2019oest extrem, sempre com una unitat global, escenari de fetes heroiques o divines. Roma no \u00e9s citada ni una sola vegada. La contribuci\u00f3 en el Simposi de les professores M. Consuelo \u00c1lvarez i Rosa Iglesias, especialistes en mitografia llatina, ajudar\u00e0 a fer llum sobre aquest aspecte: l\u2019abs\u00e8ncia de Roma en el manual sembla ser un eloq\u00fcent silenci.<\/p>\n
Les contribucions dels diferents especialistes pret\u00e9n fer llum sobre diversos aspectes dels mites transcrits per Apol\u00b7lodor. Si tenim present que el mite es pot abordar des de punts de vista diversos i es pot interpretar segons l\u00ednies cient\u00edfiques diverses, la n\u00f2mina de participants ajudar\u00e0 a recompondre, amb una perspectiva \u00e0mplia, els diversos significats que poden tenir els mites, agafats individualment, o b\u00e9 la summa, la recopilaci\u00f3 sistem\u00e0tica en la seva totalitat. Algunes de les l\u00ednies d\u2019an\u00e0lisi proposades s\u00f3n: relaci\u00f3 entre mite i hist\u00f2ria, an\u00e0lisi dels mites des del punt de vista narratiu (el relat descompost en cada una de les unitats narratives, que pot abordar-se de diversos punts de vista, entre els que s\u2019inclouen l\u2019estructuralisme i el post-estructuralisme), funcions socials del manual d\u2019Apol\u00b7lodor, com a eina d\u2019autorepresentaci\u00f3 d\u2019unes elits a la recerca d\u2019una identitat grega, interpretacions dels mites concrets des de diferents escoles (ritualista, psicoan\u00e0lisi, historicista, cognitiva), i estudi del manual dintre la tradici\u00f3 hist\u00f2rico-liter\u00e0ria de Gr\u00e8cia. Hem de recordar, amb paraules del mateix Prof. Cuartero que la Biblioteca forma part \u201cde l\u2019immens hipertext constru\u00eft per la cultura liter\u00e0ria hel\u00b7len\u00edstica i dels primers segles de l\u2019imperi, compost pels corpora dels grans g\u00e8neres literaris, dels historiadors, dels fil\u00f2sofs, tots ells immersos en una trama, diversa i espessa, de texts intermedis\u201d.<\/p>\n
El comit\u00e8 cient\u00edfic ha decidit que les pon\u00e8ncies tindran una durada d\u2019uns 25 minuts per permetre, d\u2019aquesta manera, el col\u00b7loqui i el debat posterior entre els diferents membres participants al Simposi. Un mes abans de la data prevista per a la celebraci\u00f3, el coordinador del Simposi sol\u00b7licitar\u00e0 als ponents el text (encara que sigui provisional) i els materials subsidiaris (handout)que han de presentar p\u00fablicament. D\u2019aquesta manera es pret\u00e9n facilitar a la resta de participants el seguiment cr\u00edtic de l\u2019exposici\u00f3 i la discussi\u00f3 i debat cr\u00edtic.<\/p>\n
Amb la futura publicaci\u00f3 de les actes del Simposi esperem oferir la primera monografia dedicada \u00edntegrament a aquest autor i aix\u00ed omplir un buit en la hist\u00f2ria de la literatura, la cultura i el pensament antics.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El Simposi Apollodoriana s\u2019organitza i se celebra en el marc del projecte sobre mitografia grega, finan\u00e7at pel Ministerio de Ciencia e Innovaci\u00f3n \u201cLos mitos en Grecia: edici\u00f3n y comentario de los mit\u00f3grafos antiguos\u201d (FFI2010-16301). Sota l\u2019ep\u00edgraf mitografia s\u2019apleguen un conjunt d\u2019escrits en prosa que transmeten reculls sistem\u00e0tics de narracions m\u00edtiques, seguint criteris diferents i amb […]<\/p>\n","protected":false},"author":44,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-105","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/mitografsgrecs\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/105","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/mitografsgrecs\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/mitografsgrecs\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/mitografsgrecs\/wp-json\/wp\/v2\/users\/44"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/mitografsgrecs\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=105"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/mitografsgrecs\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/105\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/mitografsgrecs\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=105"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}