{"id":22,"date":"2009-05-25T13:07:54","date_gmt":"2009-05-25T13:07:54","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/mitografsgrecs\/inici\/"},"modified":"2022-07-23T20:29:59","modified_gmt":"2022-07-23T20:29:59","slug":"inici","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/mitografsgrecs\/","title":{"rendered":"Inici"},"content":{"rendered":"\n

El nostre projecte<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de l’edici\u00f3 dels principals manuals mitogr\u00e0fics antics (vegeu l’apartat de publicacions del grup<\/a>), l’objectiu que ara ens proposem com a Grup \u00e9s el de compilar, editar, comentar i traduir els textos mitogr\u00e0fics inclosos en les obres d\u2019uns quants autors grecs, que ens han pervingut per tradici\u00f3 indirecta, sovint amb els comentaris i escolis als grans poetes, als quals cal afegir un cert nombre de fragments papiracis. L\u2019edici\u00f3 cr\u00edtica de qualsevol text ha de comen\u00e7ar per la recopilaci\u00f3 de les fonts, directes o indirectes que han transm\u00e8s els mit\u00f2grafs. La fixaci\u00f3 del text ha d\u2019anar precedida per una an\u00e0lisi de les variants textuals i una discussi\u00f3 d\u2019aquestes. L\u2019aparat cr\u00edtic ha de ser gener\u00f3s, ja que ha de reflectir no nom\u00e9s les variants manuscrites, sin\u00f3 les lectures i conjectures suggerides pels editors del text. Encara que bona part dels textos dels autors mitogr\u00e0fics han estat recollits en edicions anteriors (com ara els Fragmente der griechischen Historiker<\/em> de Felix Jacoby o Early Greek Mythography<\/em> de Robert Fowler), falten edicions particulars de cada un d\u2019ells, que posin a l\u2019abast de la comunitat cient\u00edfica no nom\u00e9s els criteris de tria de les lectura adoptades sin\u00f3 tamb\u00e9 estudis, traducci\u00f3 i comentaris, tal com es detalla a continuaci\u00f3, en el Pla de Treball.<\/p>\n\n\n\n

Els autors grecs que l\u2019equip vol escometre en els pr\u00f2xims anys pertanyen a \u00e8poques diverses, com tamb\u00e9 s\u00f3n diversos els prop\u00f2sits que els encoratjaren a triar, ordenar i integrar els mites en les seves obres. Aix\u00ed, Acusilau i Ferecides, a la primera meitat del s. V aC, elaboren, prenent com a centre les seves pr\u00f2pies regions, l\u2019Arg\u00f2lida i l\u2019\u00c0tica, sengles continua mitol\u00f2gics des dels or\u00edgens del m\u00f3n fins a les acaballes de l\u2019edat heroica. Un contemporani un poc m\u00e9s jove que ells \u00e9s Hel\u00b7lanic de Lesbos, amb multiplicitat d\u2019interessos en la localitzaci\u00f3 dels mites i preocupat per at\u00e8nyer la coher\u00e8ncia cronol\u00f2gica. Herodor d\u2019Heraclea (als volts del 400 aC) centra la seva activitat en l\u2019ordenaci\u00f3 del mite i en bona manera inaugura una s\u00e8rie d\u2019historiadors-mit\u00f2grafs de les regions del Mar Negre, que per mitj\u00e0 del mite forneixen raons hist\u00f2rico-jur\u00eddiques i prestigi a les fundacions gregues de les costes d\u2019aquest Mar. Ja en ple segle IV, Asclep\u00edades de Tr\u00e0gilos, ofereix una col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019hist\u00f2ries m\u00edtiques recollides dels arguments de les trag\u00e8dies.<\/p>\n\n\n\n

En \u00e8poca hel\u00b7len\u00edstica i imperial, els compiladors de mites componen les seves obres amb diferents objectius, encara que a voltes es fa dif\u00edcil de distingir una voluntat ideol\u00f2gica d\u2019una finalitat purament antiqu\u00e0ria. La Biblioteca d\u2019Apol\u00b7lodor, articulada a partir d\u2019amplis cicles geneal\u00f2gics, constitueix la nostra font principal per al coneixement de la mitologia antiga. El manual d\u2019Anton\u00ed Liberal \u00e9s una selecci\u00f3 de mites que inclouen transformacions o metamorfosis. Les Fabulae d\u2019Hig\u00ed representen una de les principals fonts de mitografia grega escrita en llat\u00ed. A les acaballes de l\u2019antiguitat, Heraclit el Paradox\u00f2graf se situa en directa continu\u00eftat amb una antiga tradici\u00f3 d\u2019interpretaci\u00f3 al\u00b7leg\u00f2rica del mite, que \u00e9s una de les principals eines de racionalitzaci\u00f3 de la tradici\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El nostre projecte Despr\u00e9s de l’edici\u00f3 dels principals manuals mitogr\u00e0fics antics (vegeu l’apartat de publicacions del grup), l’objectiu que ara ens proposem com a Grup \u00e9s el de compilar, editar, comentar i traduir els textos mitogr\u00e0fics inclosos en les obres d\u2019uns quants autors grecs, que ens han pervingut per tradici\u00f3 indirecta, sovint amb els comentaris […]<\/p>\n","protected":false},"author":44,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-22","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/mitografsgrecs\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/22","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/mitografsgrecs\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/mitografsgrecs\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/mitografsgrecs\/wp-json\/wp\/v2\/users\/44"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/mitografsgrecs\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/mitografsgrecs\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/22\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":224,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/mitografsgrecs\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/22\/revisions\/224"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/mitografsgrecs\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}