{"id":110,"date":"2023-02-28T22:31:11","date_gmt":"2023-02-28T20:31:11","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/dmrqb\/?page_id=110"},"modified":"2023-04-14T21:02:30","modified_gmt":"2023-04-14T19:02:30","slug":"linies-de-recerca","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/molbiomed\/linies-de-recerca\/","title":{"rendered":"L\u00ednies de Recerca"},"content":{"rendered":"\n

El nostre objectiu principal \u00e9s realitzar simulacions biomoleculars d’alguns dels processos que, de manera cooperativa, intervenen en la inflamaci\u00f3, amb la finalitat d’aconseguir una visi\u00f3 molt detallada dels seus mecanismes, i d’aquesta manera avan\u00e7ar en el disseny racional de m\u00e8todes. i f\u00e0rmacs que permetin controlar la inflamaci\u00f3 amb el m\u00ednim possible d’efectes secundaris indesitjables per a la salut humana. <\/h1>\n\n\n\n

Hem dividit el projecte en diversos apartats, tots ells compartint la caracter\u00edstica d’aplicar la Qu\u00edmica Te\u00f2rica a l’estudi de diversos aspectes dels processos inflamatoris.<\/h1>\n\n\n\n

Lipoxigenases i La Inflamaci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Les lipoxigenases (LOX) formen una fam\u00edlia d’enzims peroxidants de l\u00edpids que s’han implicat en una s\u00e8rie de processos fisiol\u00f2gics i en la patog\u00e8nesi de malalties inflamat\u00f2ries, hiperproliferatives i neurodegeneratives. La reacci\u00f3 LOX constitueix un tipus especial de peroxidaci\u00f3 lip\u00eddica i es diferencia de les reaccions no enzim\u00e0tiques en diversos aspectes, com ara una velocitat de reacci\u00f3 m\u00e9s alta, una selectivitat limitada del substrat, mecanismes d’interfer\u00e8ncia reguladora i l’alta especificitat del producte. La peroxidaci\u00f3 lip\u00eddica no enzim\u00e0tica converteix un substrat determinat en una complexa s\u00e8rie de productes primaris d’oxigenaci\u00f3, mentre que els LOX solen generar un sol is\u00f2mer de producte.<\/p>\n\n\n\n

Durant els darrers anys el nostre grup ha estat estudiant el mecanisme catal\u00edtic de diverses isoformes de LOX (conill ALOX15, porc ALOX15, corall ALOX15b, ALOX5) amb \u00e0cids linoleic i araquid\u00f2nic com a substrat mitjan\u00e7ant c\u00e0lculs de Docking, Molecular Dynamics i QM\/MM. Aquests estudis han revelat l’origen molecular de l’exquisida regioespecificitat de la cat\u00e0lisi LOX que condueix a la formaci\u00f3 d’agents inflamatoris o antiinflamatoris. Actualment el nostre principal objectiu \u00e9s ALOX5, el LOX hum\u00e0 m\u00e9s important, que catalitza la hidroperoxidaci\u00f3 de l’\u00e0cid araquid\u00f2nic que condueix ja sigui als agents proinflamatoris coneguts com a leucotriens o, en combinaci\u00f3 amb ALOX15, que condueix a la formaci\u00f3 de lipoxines, mol\u00e8cules antiinflamat\u00f2ries. . A m\u00e9s, ens centrarem en la prote\u00efna activadora de la 5-lipoxigenasa (FLAP).<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Efectes Al\u00b7lost\u00e8rics de la 15-LOX<\/h2>\n\n\n\n
\n
\"\"<\/figure>
\n

Les lipoxigenases (LOX) formen una fam\u00edlia d’enzims peroxidants de l\u00edpids que s’han implicat en una s\u00e8rie de processos fisiol\u00f2gics i en la patog\u00e8nesi de malalties inflamat\u00f2ries, hiperproliferatives i neurodegeneratives. La reacci\u00f3 LOX constitueix un tipus especial de peroxidaci\u00f3 lip\u00eddica i es diferencia de les reaccions no enzim\u00e0tiques en diversos aspectes, com ara una velocitat de reacci\u00f3 m\u00e9s alta, una selectivitat limitada del substrat, mecanismes d’interfer\u00e8ncia reguladora i l’alta especificitat del producte. La peroxidaci\u00f3 lip\u00eddica no enzim\u00e0tica converteix un substrat determinat en una complexa s\u00e8rie de productes primaris d’oxigenaci\u00f3, mentre que els LOX solen generar un sol is\u00f2mer de producte.<\/p>\n\n\n\n

Durant els darrers anys el nostre grup ha estat estudiant el mecanisme catal\u00edtic de diverses isoformes de LOX (conill ALOX15, porc ALOX15, corall ALOX15b, ALOX5) amb \u00e0cids linoleic i araquid\u00f2nic com a substrat mitjan\u00e7ant c\u00e0lculs de Docking, Molecular Dynamics i QM\/MM. Aquests estudis han revelat l’origen molecular de l’exquisida regioespecificitat de la cat\u00e0lisi LOX que condueix a la formaci\u00f3 d’agents inflamatoris o antiinflamatoris. Actualment el nostre principal objectiu \u00e9s ALOX5, el LOX hum\u00e0 m\u00e9s important, que catalitza la hidroperoxidaci\u00f3 de l’\u00e0cid araquid\u00f2nic que condueix ja sigui als agents proinflamatoris coneguts com a leucotriens o, en combinaci\u00f3 amb ALOX15, que condueix a la formaci\u00f3 de lipoxines, mol\u00e8cules antiinflamat\u00f2ries. . A m\u00e9s, ens centrarem en la prote\u00efna activadora de la 5-lipoxigenasa (FLAP).<\/p>\n<\/div><\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Ciclooxigenases i La Inflamaci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n
\n

La prostaglandina endoper\u00f2xid H sintasa (PGHS), tamb\u00e9 coneguda com a ciclooxigenasa (COX), \u00e9s una enzim bifuncional amb activitats ciclooxigenasa i peroxidasa que converteix l’\u00e0cid araquid\u00f2nic (AA) en prostaglandines (PG). Existeixen dues isoformes de COX, COX-1 i COX-2, i la seva activitat es veu afectada pel tractament amb aspirina. Mentre que la COX-1 acetilada no produeix cap producte oxidat, la COX-2 bloqueja la generaci\u00f3 de PG i mant\u00e9 la producci\u00f3 de 11R- i 15-HETE, metab\u00f2lits amb activitat pro-resolutiva que tenen implicacions terap\u00e8utiques per a la inflamaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

El mecanisme exacte que imposa l’estereoespecificitat en l’oxigenaci\u00f3 d’\u00e0cid araquid\u00f2nic per part de la COX-2 i els canvis indu\u00efts pel tractament amb aspirina no s’han aclarit completament. L’objectiu actual dels investigadors \u00e9s utilitzar c\u00e0lculs de Din\u00e0mica Molecular i QM\/MM per comprendre millor aquests processos i dissenyar nous inhibidors, com ara fotointerruptors amb propietats espec\u00edfiques d’inhibici\u00f3 de la COX-2 per a cada is\u00f2mer<\/p>\n<\/div><\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Disseny de Biocatalitzadors<\/h2>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n
\n

Els estudis se centren a entendre els mecanismes del metabolisme dels leucotriens proinflamatoris i dissenyar enzims mutats que puguin produir mediadors antiinflamatoris. Concretament, els estudis investiguen la conversi\u00f3 del leucotrien A4 en dihidroxi leucotrien B4 per la leucotrien A4 hidrolasa humana (LTA4H) i la s\u00edntesi de compostos antiinflamatoris de maresina a partir d’intermedis ep\u00f2xids mitjan\u00e7ant l’\u00fas d’enzims LTA4H i LOX mutats. S’utilitzen m\u00e8todes computacionals per dissenyar i provar enzims mutats, amb les seq\u00fc\u00e8ncies de nucle\u00f2tids resultants compartides amb col\u00b7laboradors experimentals per a un estudi posterior. L’objectiu final \u00e9s identificar noves vies per a la producci\u00f3 de mediadors antiinflamatoris i, potencialment, desenvolupar noves intervencions terap\u00e8utiques per a malalties inflamat\u00f2ries.<\/p>\n<\/div><\/div>\n<\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El nostre objectiu principal \u00e9s realitzar simulacions biomoleculars d’alguns dels processos que, de manera cooperativa, intervenen en la inflamaci\u00f3, amb la finalitat d’aconseguir una visi\u00f3 molt detallada dels seus mecanismes, i d’aquesta manera avan\u00e7ar en el disseny racional de m\u00e8todes. i f\u00e0rmacs que permetin controlar la inflamaci\u00f3 amb el m\u00ednim possible d’efectes secundaris indesitjables per […]<\/p>\n","protected":false},"author":2580,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-110","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/molbiomed\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/110","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/molbiomed\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/molbiomed\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/molbiomed\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2580"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/molbiomed\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=110"}],"version-history":[{"count":24,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/molbiomed\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/110\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1683,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/molbiomed\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/110\/revisions\/1683"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/molbiomed\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=110"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}