{"id":1870,"date":"2023-07-04T10:00:43","date_gmt":"2023-07-04T08:00:43","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/molbiomed\/?p=1870"},"modified":"2023-07-04T18:23:32","modified_gmt":"2023-07-04T16:23:32","slug":"el-pedro-martinez-defensa-el-seu-tfg","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/molbiomed\/2023\/07\/04\/el-pedro-martinez-defensa-el-seu-tfg\/","title":{"rendered":"El Pedro Mart\u00ednez defensa el seu Treball de Fi de Grau"},"content":{"rendered":"\n<h5 class=\"wp-block-heading alignfull has-text-align-center has-accent-color has-text-color has-large-font-size\">Exploring 14S-HpDHA binding modes and its negative allosteric modulation in hALOX12-catalyzed MaR1 biosynthesis<\/h5>\n\n\n\n<h4 class=\"wp-block-heading has-text-align-center\" id=\"block-409857d2-fd9f-414f-b5c9-ec0f34743ab4\">Pedro Mart\u00ednez Zaragoza<\/h4>\n\n\n\n<h5 class=\"wp-block-heading alignwide has-text-align-left has-normal-font-size\">La resposta inflamat\u00f2ria est\u00e0 present en un gran nombre de malalties com a defensa del cos contra lesions i infeccions. Generalment, consta de dues fases. En la primera, es produeix la bios\u00edntesi de subst\u00e0ncies com leucotriens i prostaglandines. Seguidament, t\u00e9 lloc la fase de resoluci\u00f3 de la inflamaci\u00f3 caracteritzada per la bios\u00edntesi de mediadors lip\u00eddics de la resoluci\u00f3 de la inflamaci\u00f3 (SPMs) com resolvines, lipoxines i maresines. En molts casos aquesta segona etapa no \u00e9s efectiva i la inflamaci\u00f3 pot esdevenir cr\u00f2nica. Per aquest motiu, cal potenciar la bios\u00edntesi de SPMs.<\/h5>\n\n\n\n<h5 class=\"wp-block-heading alignwide has-text-align-left has-normal-font-size\">Les lipoxigenases s\u00f3n una \u00e0mplia fam\u00edlia d\u2019enzims que participen activament en les dues fases dels processos inflamatoris. S\u2019encarreguen de catalitzar la hidroperoxidaci\u00f3 d\u2019\u00e0cids grassos poliinsaturats d\u2019una manera molt regio i estereoespec\u00edfica. Recentment, ha esdevingut de gran inter\u00e8s la bios\u00edntesi d\u2019un potent SPM en qu\u00e8 est\u00e0 implicada la lipoxigenasa 12 de plaqueta humana: la maresina 1. Aquesta s\u2019inicia amb la hidroperoxidaci\u00f3 de l\u2019\u00e0cid docosahexaenoic, seguit d\u2019una epoxidaci\u00f3 i una hidr\u00f2lisi enzim\u00e0tica. Experimentalment s\u2019ha observat que l\u2019etapa d\u2019epoxidaci\u00f3 competeix amb una segona hidroperoxidaci\u00f3 regulada al\u00b7lost\u00e8ricament.<\/h5>\n\n\n\n<h5 class=\"wp-block-heading alignwide has-text-align-left has-normal-font-size\">En aquesta investigaci\u00f3 s\u2019ha explorat aquesta via competitiva mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas de m\u00e8todes computacionals com el docking molecular i la din\u00e0mica molecular (MD) a partir de dues conformacions diferents de la prote\u00efna: estructures oberta i tancada. El punt de partida ha estat explorar les difer\u00e8ncies entre aquestes dues estructures i com aix\u00f2 afecta al mode d\u2019uni\u00f3 del lligand. L\u2019orientaci\u00f3 del lligand \u00e9s un factor clau, ja que es postula que la via competitiva ha de tenir lloc quan aquest accedeix a la cavitat catal\u00edtica a trav\u00e9s del carboxilat. D\u2019aquesta manera s\u2019han generat quatre complexos com a resultats dels c\u00e0lculs de docking.<\/h5>\n\n\n\n<h5 class=\"wp-block-heading alignwide has-text-align-left has-normal-font-size\">L\u2019evoluci\u00f3 d\u2019aquests sistemes s\u2019ha realitzat a trav\u00e9s de simulacions de din\u00e0mica molecular. En l\u2019an\u00e0lisi de les traject\u00f2ries, s\u2019ha fen \u00e8mfasi en aquells par\u00e0metres directament relacionats amb la reactivitat, com ara l\u2019orientaci\u00f3 del lligand respecte el cofactor de l\u2019enzim, aix\u00ed com la dist\u00e0ncia entre aquests. Aquests resultats juntament amb l\u2019an\u00e0lisi de t\u00fanels d\u2019acc\u00e9s d\u2019oxigen indiquen que la via competitiva es veu afavorida amb l\u2019estructura oberta amb el grup carboxilat del lligand orientat cap a l\u2019interior de la cavitat catal\u00edtica.<\/h5>\n\n\n\n<div style=\"height:71px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<p><\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image alignwide size-large\" id=\"block-ed9b0fc0-4445-4d26-9553-673db8d4d0ec\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"413\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/molbiomed\/wp-content\/uploads\/sites\/355\/2023\/07\/pedro_lox-1024x413.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-1880\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/molbiomed\/wp-content\/uploads\/sites\/355\/2023\/07\/pedro_lox-1024x413.png 1024w, https:\/\/webs.uab.cat\/molbiomed\/wp-content\/uploads\/sites\/355\/2023\/07\/pedro_lox-300x121.png 300w, https:\/\/webs.uab.cat\/molbiomed\/wp-content\/uploads\/sites\/355\/2023\/07\/pedro_lox-768x310.png 768w, https:\/\/webs.uab.cat\/molbiomed\/wp-content\/uploads\/sites\/355\/2023\/07\/pedro_lox-1536x620.png 1536w, https:\/\/webs.uab.cat\/molbiomed\/wp-content\/uploads\/sites\/355\/2023\/07\/pedro_lox-2048x826.png 2048w, https:\/\/webs.uab.cat\/molbiomed\/wp-content\/uploads\/sites\/355\/2023\/07\/pedro_lox-1200x484.png 1200w, https:\/\/webs.uab.cat\/molbiomed\/wp-content\/uploads\/sites\/355\/2023\/07\/pedro_lox-1980x799.png 1980w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Imatge extreta de Mart\u00ednez, P. Exploring 14S-HpDHA binding modes and its negative allosteric modulation in hALOX12-catalyzed MaR1 biosynthesis (Treball de Fi de Grau). Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, 2023. <\/figcaption><\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Exploring 14S-HpDHA binding modes and its negative allosteric modulation in hALOX12-catalyzed MaR1 biosynthesis Pedro Mart\u00ednez Zaragoza La resposta inflamat\u00f2ria est\u00e0 present en un gran nombre de malalties com a defensa del cos contra lesions i infeccions. Generalment, consta de dues fases. En la primera, es produeix la bios\u00edntesi de subst\u00e0ncies com leucotriens i prostaglandines. Seguidament, [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2580,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[39,37,166,34,165],"tags":[164,41,163],"class_list":["post-1870","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-dinamica-molecular","category-lipoxigenases","category-molecular-docking","category-noticies","category-treball-de-fi-de-grau","tag-allosterisme","tag-lipoxigenases","tag-tfg"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/molbiomed\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1870","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/molbiomed\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/molbiomed\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/molbiomed\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2580"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/molbiomed\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1870"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/molbiomed\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1870\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1889,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/molbiomed\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1870\/revisions\/1889"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/molbiomed\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1870"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/molbiomed\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1870"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/molbiomed\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1870"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}