{"id":198,"date":"2019-05-22T12:50:31","date_gmt":"2019-05-22T10:50:31","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/musc\/musics-en-les-societats-de-lespectacle\/"},"modified":"2022-11-24T12:50:45","modified_gmt":"2022-11-24T10:50:45","slug":"musics-en-les-societats-de-lespectacle","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/musc\/musics-en-les-societats-de-lespectacle\/","title":{"rendered":"M\u00fasics en les societats de l&#8217;espectacle"},"content":{"rendered":"\n<p>Als anys centrals del segle XIX es consolid\u00e0, arreu d\u2019Europa, la idea contempor\u00e0nia d\u2019un temps dedicat a l\u2019oci i al lleure. Les formes de diversi\u00f3 de la societat del nou r\u00e8gim, especialment el ball i l\u2019\u00f2pera, transformaren les relacions socials, els espais i la vida de les ciutats. Al segle XX els espectacles musicals esdevenen un agent actiu de les vicissituds pol\u00edtiques, econ\u00f2miques i culturals de l\u2019antic i del nou m\u00f3n, procurant passatemps i sola\u00e7 tant en situacions dif\u00edcils com en \u00e8poques m\u00e9s pr\u00f2speres. L\u2019estudi dels m\u00fasics i de totes les circumst\u00e0ncies que participen en la transformaci\u00f3 de la societat a trav\u00e9s de l\u2019espectacle ens ofereix una excel\u00b7lent perspectiva per a observar el transc\u00f3rrer de la nostra hist\u00f2ria m\u00e9s recent.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Projectes<\/h2>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><em><strong>Projecte de Catalogaci\u00f3, digitalitzaci\u00f3 i conservaci\u00f3 de l\u2019arxiu hist\u00f2ric de la Societat del Gran Teatre del Liceu (2011 &#8211; en curs)<\/strong><\/em><\/h3>\n\n\n\n<p>L&#8217;arxiu de la Societat del Gran Teatre del Liceu est\u00e0 format per un extens i riqu\u00edssim corpus documental, que ens permet resseguir l\u2019activitat del teatre pas a pas. Compr\u00e8n des del 1837 fins a l\u2019actualitat. S\u2019hi troba des de la traject\u00f2ria de la Societat que impuls\u00e0 la construcci\u00f3, el dia a dia del teatre, diversos documents t\u00e8cnics i escenogr\u00e0fics, materials musicals i art\u00edstics, i documents de l\u2019administraci\u00f3 de diferents empresaris.<\/p>\n\n\n\n<p><em>Investigador principal:<\/em><br>Francesc Cort\u00e8s i Mir<\/p>\n\n\n\n<p><em>Coordinaci\u00f3 general:<\/em><br>Ana Esca\u00f1uela<\/p>\n\n\n\n<p><em>Disseny, cat\u00e0legs i textos:<\/em><br>Ana Lopo, Ana Esca\u00f1uela, Montserrat Guti\u00e9rrez, Xavier Beltran, Rosa Ferreres, Merc\u00e8 Bausili, Rosa Ferreres, N\u00faria Gallart<\/p>\n\n\n\n<p><em>Col\u00b7laboradors:<\/em><br>Josep Llad\u00f3s (CVC-UAB), Al\u00edcia Forn\u00e9s (CVC-UAB), Ramon Alberch (ESAGED), Manuel Busquet (Societat del G. T. Liceu), Ra\u00fal Cor\u00e9 (BH), N\u00faria Gallart (BH), Merc\u00e8 Bausili<\/p>\n\n\n\n<p><em>Alumnes en pr\u00e0ctiques:<\/em><br>Victor Corralero, Al\u00edcia Dauf\u00ed (2013), Sandra Durango (2016), Sebasti\u00e0 Huerta (2017), Iris Jim\u00e9nez (2016), Marta Leal (2017), Marina L\u00f3pez (2018), Manu Mir\u00f3 (2014), Gemma Mu\u00f1oz (2014), Enric Pellicer (2018), N\u00faria Roche (2015), Anelio Rodr\u00edguez (2014), Josep Sol\u00e9 (2015), Gonzalo Villegas (2013), Rub\u00e9n Murillo (2019), Jordi Clos (2021)<\/p>\n\n\n\n<p><em>Becari en Formaci\u00f3 de Personal Investigador:<\/em><br>Al\u00edcia Dauf\u00ed<\/p>\n\n\n\n<p><em>Dip\u00f2sit Digital de Documents de la UAB, suport t\u00e8cnic:<\/em><br>Cristina Azor\u00edn, Ferran Jorba, Javier Planella<\/p>\n\n\n\n<p><em>Digitalitzaci\u00f3:<\/em><br>Artyplan<\/p>\n\n\n\n<p><em>Web:<\/em><br><a href=\"https:\/\/www.bib.uab.cat\/human\/arxiusocietatliceu\/publiques\/indexcat.php\">https:\/\/www.bib.uab.cat\/human\/arxiusocietatliceu\/publiques\/indexcat.php<\/a><\/p>\n\n\n\n<p><em>Confer\u00e8ncies:<\/em><br>&#8220;<a href=\"https:\/\/youtu.be\/WNDMUCEIzlo\">The Liceu Theatre Archive, an online example of an opera theatre archive<\/a>&#8220;, Al\u00edcia Dauf\u00ed al col\u00b7loqui internacional &#8220;Transmettre la musique&#8221; (Par\u00eds, octubre 2020)<\/p>\n\n\n\n<p>&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><em><strong>Microhist\u00f2ria de la m\u00fasica espanyola contempor\u00e0nia:&nbsp;perif\u00e8ries internacionals en di\u00e0leg (2018 &#8211; en curs)<\/strong><\/em><\/h3>\n\n\n\n<p>El projecte continua desenvolupant objectius de la m\u00fasica a l\u2019entramat urb\u00e0, de centres allunyats d&#8217;all\u00f2 que considerem centres europeus dominants. S\u2019incrementa l\u2019estudi de focus. Es tracta tamb\u00e9 la redefinici\u00f3 de conceptes com el modernisme, nacionalisme, internacionalisme o cosmopolitisme. En aquest context es reivindica tamb\u00e9 el paper de la dona a l\u2019activitat musical de les perif\u00e8ries, ciutats i pa\u00efsos on foren silenciades. Com a subprojecte coordinat entre els grups de recerca de les universitats de Granada i Oviedo (Erasmush), s\u2019ha focalitzat damunt de la zona d\u2019influ\u00e8ncia mediterr\u00e0nia \u2013Catalunya, Val\u00e8ncia i Mallorca\u2013 i les seves connexions internacionals amb Fran\u00e7a i It\u00e0lia.<\/p>\n\n\n\n<p><em>Investigador principal:<\/em><br>Francesc Cort\u00e8s i Mir<\/p>\n\n\n\n<p><em>Col\u00b7laboradors:<\/em><br>C\u00e8sar Calmell, Antoni Ripoll\u00e9s, Enrique Encabo, Lidia L\u00f3pez, Jordi Roquer, Al\u00edcia Dauf\u00ed<\/p>\n\n\n\n<p>&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><em><strong>Microhist\u00f2ria de la m\u00fasica espanyola contempor\u00e0nia: ciutats, teatres, repertoris, institucions i m\u00fasics (2015 &#8211; 2018)<\/strong><\/em><\/h3>\n\n\n\n<p>La m\u00fasica forma part d\u2019una trama complexa de les ciutats, com a forma d\u2019interacci\u00f3 humana, organitzaci\u00f3 o activitat comercial. El concepte ampli de ciutats ho completem amb l\u2019estudi dels teatres com a catalitzadors de l\u2019activitat musical de g\u00e8neres diversos, nuclis d\u2019activitat social i debats est\u00e8tics de gran magnitud. Un altre focus d\u2019atenci\u00f3 han estat els repertoris musicals \u2013l\u00edrics i simf\u00f2nics\u2013 aix\u00ed com l&#8217;activitat dels m\u00fasics i de les institucions musicals, sense limitar-se nom\u00e9s a les grans figures. La metodologia emprada ha estat la microhist\u00f2ria, una forma d\u2019enfocament extesa a les disciplines human\u00edstiques. Projecte coordinat amb els grups de recerca de les universitats de Granada, Oviedo (Erasmush).<\/p>\n\n\n\n<p><em>Investigador principal:<\/em><br>Francesc Cort\u00e8s i Mir<\/p>\n\n\n\n<p><em>Col\u00b7laboradors:<\/em><br>C\u00e8sar Calmell, Antoni Ripoll\u00e9s, Enrique Encabo, Lidia L\u00f3pez, Jordi Roquer, Xavier Dauf\u00ed, St\u00e9phan Etcharry, Michael Christoforidis, Isabel Ferrer Senabre, Francesco Cotticelli, Paologiovane Maione<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong><em>Italia, Francia y Espa\u00f1a: Influencias, interrelaciones y circulaci\u00f3n en la lirica espa\u00f1ola del XIX (2009 &#8211; 2011)<\/em><\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>El projecte engloba l\u2019estudi de les influ\u00e8ncies, les interrelacions i la circulaci\u00f3 de la l\u00edrica espanyola del segle XIX en relaci\u00f3 amb la producci\u00f3 l\u00edrica italiana i francesa. T\u00e9 per objectiu la catalogaci\u00f3, l\u2019estudi, la publicaci\u00f3, l\u2019enregistrament i la difusi\u00f3 d\u2019una part significativa del patrimoni l\u00edric del per\u00edode, el qual compta amb m\u00e9s de tres-centes \u00f2peres i milers de sarsueles fins avui desconegudes. L\u2019estudi es fonamenta en noves perspectives ideol\u00f2giques i est\u00e8tiques, aplicades en relaci\u00f3 a la producci\u00f3 espanyola i en relaci\u00f3 coet\u00e0nies italiana i francesa.<\/p>\n\n\n\n<p><em>Investigador principal:<\/em><br>Francesc Cort\u00e8s i Mir<\/p>\n\n\n\n<p><em>Investigadors<\/em>:<br>Jaume Ayats i Abey\u00e0, Joan Gay i Puigbert<\/p>\n\n\n\n<p><em>Col\u00b7laboradors:<\/em><br>Laura Gen\u00e9 Hijos, N\u00faria Medrano Torres<\/p>\n\n\n\n<p>&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><em><strong>A l&#8217;entorn de la versi\u00f3 barcelonina de &#8220;Cos\u00ec fan tutte&#8221; (2010)<\/strong><\/em><\/h3>\n\n\n\n<p>El grup de recerca MUSC i la Biblioteca Nacional de Catalunya van signar un conveni de col\u00b7laboraci\u00f3 per emmarcar un primer estudi sobre un fons musical per catalogar, situat a la Secci\u00f3 de M\u00fasica i propietat de la Biblioteca Nacional de Catalunya. MUSC ha determinat i reconstru\u00eft el manuscrit utilitzat el 1798 en la primera representaci\u00f3 de <em>Cos\u00ec fan tutte<\/em> a Barcelona. L\u2019equip, dirigit pel Dr. Francesc Cort\u00e8s i coordinat pel Dr. Joaquim Rabaseda, considera que el manuscrit localitzat fou copiat a Viena i que se n\u2019hagu\u00e9 d\u2019adaptar el text i la m\u00fasica perqu\u00e8 hauria arribat incomplet a la ciutat comtal. La versi\u00f3 barcelonina va ser la primera representaci\u00f3 d\u2019una \u00f2pera de Mozart a Espanya.<\/p>\n\n\n\n<p>El treball musicol\u00f2gic que el grup de recerca MUSC va desenvolupar a la Biblioteca de Catalunya (BC) fa pensar als investigadors que el motiu exacte d\u2019aquella adaptaci\u00f3 obeeix al fet que la partitura va arribar incompleta a Barcelona. El manuscrit, que a partir d\u2019aquesta investigaci\u00f3 es confirmaria que s\u2019hauria enviat directament des de Viena, nom\u00e9s contenia tres quartes parts de l\u2019\u00f2pera. Hi mancaven alguns fascicles centrals que alg\u00fa va haver d\u2019enlla\u00e7ar perqu\u00e8 el resultat fos, una altra vegada, una obra l\u00f2gica i coherent. La investigaci\u00f3 del grup de recerca ha perm\u00e8s estudiar la resta de l\u2019\u00f2pera dins un fons en proc\u00e9s de catalogaci\u00f3. En la conclusi\u00f3 de la recerca, a m\u00e9s, s\u2019ha pogut determinar que aquest manuscrit formava part de les partitures provinents, molt probablement, de l\u2019arxiu musical del Teatre de la Santa Creu de Barcelona.<\/p>\n\n\n\n<p>MUSC culminar\u00e0 la recerca amb la presentaci\u00f3 d\u2019una monografia dedicada a la versi\u00f3 barcelonina de l&#8217;\u00f2pera a la Universit\u00e4t Mozarteum de Salzburg el proper estiu. El llibre inaugurar\u00e0 la col\u00b7lecci\u00f3 de publicacions cient\u00edfiques (en catal\u00e0 i angl\u00e8s) del grup de recerca.<\/p>\n\n\n\n<p><em>Investigador principal:<\/em><br>Francesc Cort\u00e8s i Mir<\/p>\n\n\n\n<p><em>Coordinador:<\/em><br>Joaquim Rabaseda (ESMUC)<\/p>\n\n\n\n<p><em>Investigadors:<\/em><br>Anna Costal (UAB), Francesco Cotticelli (Universit\u00e0 degli Studi di Napoli Federico II), Isabel Ferrer (UAB), Joan Gay (ESMUC) i Marisa Ruiz (UAB)<\/p>\n\n\n\n<p><em>Col\u00b7laboradors:<\/em><br>Josep Borr\u00e0s, Marc Heilbron, Pau Monterde i Josep Maria Vil\u00e0<\/p>\n\n\n\n<p><em>Estudiants de pr\u00e0ctiques (ESMUC):<\/em><br>Helena Boguny\u00e0, Jos\u00e9 Reche i Laura Sintes<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong><em>Les m\u00fasiques a la revoluci\u00f3, guerra i repressi\u00f3 (1936-1950) (2007 &#8211; 2009)<\/em><\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>El projecte ha analitzat el paper de la m\u00fasica durant la guerra civil i la primera postguerra. No ha pret\u00e9s ser una miscel\u00b7l\u00e0nia de can\u00e7ons i himnes, ben al contrari. Ha narrat el per\u00edode b\u00e8l\u00b7lic i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies des d\u2019un punt de vista totalment innovador i diferent, descrivint unes viv\u00e8ncies personals, uns testimonis i uns fets pol\u00edtics, socials i culturals a partir de l\u2019activitat musical d\u2019aquells anys. S\u2019hi va resseguir, per exemple, la hist\u00f2ria de capellans que van ser salvats pels mateixos de la FAI per haver estat mestres de m\u00fasica dels milicians, el periple de m\u00fasics republicans que van canviar de camisa despr\u00e9s de la vict\u00f2ria de Franco, la creaci\u00f3 d\u2019orfeons dins de camps de concentraci\u00f3 o la indignaci\u00f3 de les cabareteres quan amb les col\u00b7lectivitzacions van passar a cobrar el mateix que taquilleres i cambrers. Tamb\u00e9 es va reservar un espai, evidentment, per parlar de la situaci\u00f3 i la posici\u00f3, durant la guerra civil, de noms il\u00b7lustres de la m\u00fasica catalana, com Pau Casals, Eduard Toldr\u00e0 o Joan i Ricard Lamote de Grignon. En definitiva, el projecte no analitz\u00e0 la m\u00fasica en abstracte, sin\u00f3 des del punt de vista de les persones que hi havia darrere uns himnes, unes can\u00e7ons o unes proclames. Uns testimonis orals i una extensa documentaci\u00f3 in\u00e8dita que ens expliquen des d\u2019un altre prisma de quina manera es va anar trenant la hist\u00f2ria d\u2019aquell per\u00edode tan dif\u00edcil i complex.<\/p>\n\n\n\n<p><em>Investigadors principals:<\/em><br>Francesc Cort\u00e8s i Mir, Paologiovanni Maione<\/p>\n\n\n\n<p><em>Investigadors<\/em>:<br>Jaume Ayats i Abey\u00e0, Joan Gay i Puigbert<\/p>\n\n\n\n<p><em>Col\u00b7laboradors:<\/em><br>Laura Gen\u00e9 Hijos, N\u00faria Medrano Torres<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong><em>El teatro l\u00edrico en Espa\u00f1a: 1849-1868 (2005 &#8211; 2008)<\/em><\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p><em>Investigadors principals:<\/em><br>Francesc Cort\u00e8s i Mir, Paologiovanni Maione<\/p>\n\n\n\n<p><em>Investigadors<\/em>:<br>Jaume Ayats i Abey\u00e0<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong><em>La m\u00fasica l\u00edrica y la canci\u00f3n en Espa\u00f1a entre 1881 y 1906 (2002 &#8211; 2004)<\/em><\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>El projecte va abastar la investigaci\u00f3 de la m\u00fasica l\u00edrica espanyola i de la can\u00e7\u00f3 en el lapse de temps compr\u00e8s entre 1881 i 1906. Va relacionar est\u00e8ticament tots dos g\u00e8neres a partir de la recepci\u00f3, la difusi\u00f3 i la comparaci\u00f3 dels diferents models, tant els m\u00e9s repertoriats com aquells que foren referencials en el vessant de la composici\u00f3. Entorn de la producci\u00f3 d\u2019\u00f2pera i de sarsuela es propos\u00e0 un estudi global sobre les partitures manuscrites i sobre la recepci\u00f3 de la m\u00fasica. Un aspecte destacat del projecte va consistir en l\u2019an\u00e0lisi de les infer\u00e8ncies liter\u00e0ries i musicals de forma interdisciplin\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n<p><em>Investigadors principals:<\/em><br>Francesc Cort\u00e8s i Mir, Paologiovanni Maione<\/p>\n\n\n\n<p><em>Investigadors<\/em>:<br>Jaume Ayats i Abey\u00e0, Joan Gay i Puigbert<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Als anys centrals del segle XIX es consolid\u00e0, arreu d\u2019Europa, la idea contempor\u00e0nia d\u2019un temps dedicat a l\u2019oci i al lleure. Les formes de diversi\u00f3 de la societat del nou r\u00e8gim, especialment el ball i l\u2019\u00f2pera, transformaren les relacions socials, els espais i la vida de les ciutats. Al segle XX els espectacles musicals esdevenen [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-198","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/musc\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/198","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/musc\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/musc\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/musc\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/musc\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=198"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/musc\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/198\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":416,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/musc\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/198\/revisions\/416"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/musc\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=198"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}