Música i experiència al segle XVIII: cos, emocions i identitats en el tricentenari de Lluís Misón és un projecte de recerca precompetitiu de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), d’un any de duració, concedit en la convocatòria de 2026 (Ref. 2026PPCA58).
Al llarg del segle XVIII, la manera d’entendre, viure i sentir la música va experimentar transformacions profundes. L’atenció creixent a l’experiència de l’oient, les noves formes de sociabilitat i sensibilitat i l’expansió de la música instrumental van obrir noves vies de significació musical i van contribuir a configurar formes modernes de subjectivitat i d’identitat col·lectiva.
El projecte proposa repensar aquestes transformacions situant el cos —incloent-hi la ment, la percepció i l’experiència— al centre de l’anàlisi històrica de la música. El projecte s’articula al voltant de tres eixos —gest, emocions i identitats— que, tot i tenir enfocaments específics, s’aborden de manera interconnectada a partir del cos com a dimensió constitutiva de l’experiència musical:
- El gest és entès com una dimensió corporal i un vehicle de significació musical i cultural. El projecte explora com es manifesta i adquireix sentit en diferents pràctiques, des del teatre i la dansa fins a la interpretació instrumental, i com els moviments i les accions corporals participen en la construcció de l’experiència musical.
- Les emocions s’aborden com a experiències musicals encarnades, en relació amb les teories dels afectes, les transformacions de la sensibilitat i les noves formes d’escolta del segle XVIII. El projecte estudia com els discursos i les pràctiques musicals articulen l’expressió emocional i com podem comprendre aquestes experiències històriques des del nostre present.
- Les identitats es conceben com a configuracions històriques i culturals que es construeixen i es negocien a través de les pràctiques musicals. El projecte analitza com la música participa en la representació de les identitats individuals i col·lectives —socials, de gènere i protonacionals, entre d’altres—, així com en la construcció de la diferència i de l’alteritat, incloses les representacions de cossos marginals.
Els tres eixos es treballen des d’un enfocament interdisciplinari que posa en diàleg la musicologia històrica amb perspectives contemporànies procedents d’àmbits com la semiòtica i l’hermenèutica, així com la pràctica interpretativa i les tecnologies digitals. El projecte vol desenvolupar eines teòriques, analítiques i metodològiques per aprofundir en la comprensió de la música com una experiència encarnada i situada, tot tenint en compte tant els marcs culturals del passat com les eines conceptuals des de les quals podem interpretar-los avui.
En el context del tricentenari del seu naixement, l’obra de Lluís Misón (1727–1766) constitueix el cas d’estudi privilegiat del projecte. Aquesta recerca té un precedent en el Simposi Internacional Música i teatre en el segle XVIII hispànic a l’entorn de Lluís Misón, celebrat el novembre de 2016 i organitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Ajuntament de Mataró, sota la direcció d’Aurèlia Pessarrodona i Francesc Cortès; del qual va sorgir el volum col·lectiu Estudios en torno a Luis Misón, editat per Aurèlia Pessarrodona i Germán Labrador i publicat el 2020 per l’Editorial Arpegio. Aquella iniciativa va contribuir a impulsar la revisió historiogràfica del compositor i del seu llegat musical. El present projecte reprèn aquesta línia de treball i l’amplia amb noves perspectives sobre les relacions entre cos, emocions i identitats, tot situant l’estudi de Misón en una reflexió més àmplia sobre l’experiència musical al segle XVIII.
La producció escènica de Misón, especialment les tonadillas, i la seva música instrumental permeten explorar les relacions entre corporalitat, expressió i identitat en diferents contextos musicals. A partir d’aquest repertori, i en diàleg amb altres contextos musicals europeus, el projecte vol posar a prova i desenvolupar les eines conceptuals i analítiques proposades.
Concebut com un projecte exploratori, aquesta recerca vol establir les bases teòriques, metodològiques i analítiques per al desenvolupament d’una línia de treball de més abast sobre la relació entre música i cos des d’una perspectiva històrica. Alhora, aspira a contribuir a una comprensió renovada del patrimoni musical del segle XVIII i a obrir noves vies d’estudi de l’experiència musical en el passat.
Informació del projecte al Portal de Recerca de la UAB.